És gairebé impossible comptar la quantitat de cops que l'Anna Vidal Oliveras i la Cloti Morales Coca s'han parat a xerrar, al mig del carrer, després d'una trobada casual a la seva ciutat, Manresa. Fa més de cinquanta anys que es coneixen. Van coincidir fent COU al Lluís de Peguera i es van retrobar a la universitat estudiant Medicina. Les converses a peu de carrer després de més de cinc dècades d'experiències compartides, doncs, tenien suc per donar i per vendre.

N'hi va haver una, però, que sens dubte va marcar un abans i un després. Era el mes de gener de 2023 i es van trobar pel barri. Després de parlar de les seves respectives mares -que feia poc que havien mort- van posar-se a recordar el seu passat laboral (ambdues estan jubilades) i van adonar-se d'un fet que els va cridar l'atenció: elles, igual que la resta de doctores de la seva generació, havien estat les primeres metgesses del Bages després de les ‘pioneres' que les historiadores Conxita Parcerisas i Lluïsa Font havien biografiat en el marc del projecte Manresanes que han fet història.

I va ser aquí d'on va néixer una idea: "¿Per què no estudiem i documentem qui vam ser i com vam viure la professió aquestes primeres dones metgesses de la comarca?". I així va començar tot: l'Anna i la Cloti, que d'iniciativa i esperit activista no els en falta, van decidir il·luminar una part de la història que encara avui, en molts casos, segueix estant a la penombra: la de les dones treballadores. Tot plegat, a través del seu testimoni personal i el de desenes d'altres metgesses que, com elles, van haver d'exercir eclipsades per un sistema patriarcal que les menystenia i les silenciava.

Ara, aquest minuciós treball de camp s'ha convertit en un llibre, Metgesses, que el que vol és, sobretot, deixar constància de l'empremta d'aquest col·lectiu de doctores bagenques que d'una manera anònima però decisiva, va creure en una atenció sanitària huma­na i de qualitat. Tot i els obstacles. Tot i la impossibilitat de conciliar. Tot i el menyspreu. Tot i el masclisme.

Una enquesta confidencial

En aquell encontre del 2023, la Cloti i l'Anna no tenien ni la més remota sospita que acabarien fent un llibre. De fet, el seu objectiu era intentar recollir els màxims testimonis possibles de metgesses del Bages nascudes entre l'1 de gener de 1930 i l'1 de gener de 1957 ("volíem assegurar-nos que totes estiguessin ja jubilades", apunten) per mostrar que, efectivament, hi havia uns sentiments i unes vivències compartides (i patides) derivades d'un moment històric de grans repressions (Franco encara vivia) i també d'enormes canvis polítics i socials que han arribat fins als nostres dies.

"Vam elaborar una enquesta que vam entregar a la delegació del Bages del Col·legi de Metges perquè la fes arribar a totes les col·legiades de la comarca nascudes entre 1930 i 1957". Fer-ho a través d'aquest òrgan, "ens permetia garantir la màxima confidencialitat i rigorositat", subratllen les autores, que un cop van tenir els resultats, "els vam treballar i contextualitzar" per, finalment, convertir-los en un estudi que van presentar públicament el 6 de març de 2024 a l'Espai Plana de l'Om.

Els aplaudiments i les felicitacions van durar setmanes. I va ser aleshores quan l'Anna i la Cloti van decidir que allò no podia quedar allà: "Hem de deixar-ho escrit per a la posteritat", van prometre's. I aquí és on va plantar-se la llavor d'aquest Metgesses que des del mes de març ja es pot trobar a les llibreries.

"Si ens havíem de despullar perquè el conjunt fos exitós, valia la pena"

"¿Com carai podem convertir un estudi científic i qualitatiu en un document amable i interessant que convidi a ser llegit?". Aquesta va ser la primera pregunta que van fer-se les protagonistes d'aquesta història. I com que la seva experiència els ha demostrat que la unió fa la força, el que van fer va ser posar-se en contacte amb un editor: "Ens va dir que era important que el llibre comptés amb una part autobiogràfica, i després de rumiar-nos-ho uns dies, vam dir que endavant", relaten.

"No és fàcil sortir de l'anonimat i mostrar-te a cara descoberta, però teníem clar que allò ho fèiem en un sentit col·lectiu; per explicar la història de tantes i tantes dones que, com nosaltres, van haver de viure en una època on les lleis estaven fetes pels i per als homes", reflexionen, tot manifestant que "si ens havíem de despullar perquè el conjunt fos exitós, valia la pena fer-ho".

"Les dones metgesses érem les nenes i els homes, els senyors doctors"

En el cas de la Cloti Morales, "escriure el que m'havia passat m'ha fet entendre i constatar que aquelles percepcions que tenia sobre el que m'havia passat pel fet de ser dona eren veritat i havien configurat la meva manera de veure i enfrontar-me al món". Un dels records que recull en el llibre és que "hi havia pacients ingressats a qui visitava que em demanaven que a quina hora passaria el metge, quan jo m'acabava de presentar com a metgessa". També remarca "la condescendència amb què ens miraven els doctors homes quan presentàvem algun projecte o volíem fer alguna aportació".  De fet, diu, "des que vaig començar a exercir l'any 1980, les dones metgesses érem les nenes i els homes, els senyors doctors".

L'Anna, a diferència de la Cloti -que va treballar sempre de metgessa internista hospitalària-, va exercir de metgessa d'atenció primària en diferents CAP del Bages: "En aquest àmbit les dones hem estat pràcticament sempre majoria, tot i que els qui manaven eren homes". No obstant, assenyala, "no hi havia el masclisme que es vivia en l'entorn hospitalari", si bé sí que es respirava una certa subvaloració, possiblement derivada de la poca importància que històricament s'ha donat a l'atenció primària.  

Seguir lluitant i no abaixar la guàrdia

La primera presentació del llibre Metgesses va tenir lloc el passat 6 de març al Casino. Tot i que la sala d'actes estava plena a vessar (va assistir-hi, entre d'altres, l'exconsellera Montserrat Tura, companya de professió de les autores) "no hi havia cap persona jove", un fet que a l'Anna i la Cloti els fa pensar que difícilment la publicació arribarà a aquest públic.

"Sap greu, perquè pensem que està bé que les metgesses -i també els metges- d'ara sàpiguen d'on venim i tots els esculls a què ens hem hagut d'enfrontar per arribar fins on som ara", reflexionen, tot afegint que "encara que aparentment sembla tot més fàcil, s'ha de tenir present que cal seguir lluitant, sense abaixar la guàrdia". "Amb perseverança, voluntat, esforç i companyia podem arribar més lluny", conclouen les autores d'aquest llibre que és, al cap i a la fi, un altre dels tantíssims testimonis transcendentals de la lluita silenciosa del feminisme a Manresa i el Bages.