Khalid Laássiri tenia 43 anys, era casat i tenia dos fills -de 6 i 15 anys- que viuen a Meknas, al Marroc. Després de treballar de mecànic sense papers a Alemanya i quedar-se sense feina, va decidir baixar a Catalunya. El que ell no sabia era que aquell viatge acabaria, literalment, amb la seva vida. La idea era arribar fins a Itàlia i, un cop allà, amagar-se dintre la caixa d'un camió i que el traslladés fins a terres catalanes. Concretament, el vehicle de grans dimensions en el qual va decidir amagar-se Laássiri va aturar-se al polígon de Bufalvent de Manresa el passat dimarts, 13 d'abril, a la nit.
[nointext]
"Quan vàrem baixar del camió, ens vam adonar que li costava molt respirar", explicaven els altres dos nois que van compartir trajecte amb el Khalid en el marc d'una conversa telefònica que van tenir amb alguns dels habitants del poble natal de la víctima. La trucada en qüestió la van fer després de sortir de l'hospital de Sant Joan de Déu, on els havien ingressat després que un vigilant del polígon els trobés: "Sabem que es diu Khalid i que ha mort a Manresa", van explicar perquè es donessin veus entre els veïns de Meknas.
[intext1]
Tres dies després de la tragèdia, la Touria, una dona que fa 18 anys que viu a la capital del Bages, rebia la trucada d'una amiga del seu poble d'origen, Larache. Li explicava que uns coneguts l'havien contactat perquè temien que la persona morta a Manresa fos un familiar seu que baixava d'Alemanya a Catalunya; que algú els havia dit que es deia Khalid i que feia dies que no sabien res d'ell.

Identificar el finat sense la família present

L'endemà de la trucada (dissabte 17 d'abril), la Touria, acompanyada d'una amiga -la Sarah-, així com també d'altres persones del seu entorn, va començar a mobilitzar-se. L'objectiu era evitar que el cos de Khalid fos incinerat després de dies sense una identificació positiva i poder-lo repatriar amb la voluntat que la seva família el pogués acomiadar segons la tradició musulmana.
[intext2]
Van anar a la funerària d'Àltima, que a Manresa és qui fa els serveis judicials. Havien recollit el cos, però l'havien traslladat a la Ciutat de la Justícia de Barcelona per fer-li l'autòpsia. A la funerària, però, van poder confirmar que era ell, que el temor de la família es confirmava. Khalid Laássiri havia mort, sí, però encara extraoficialment. Els mateixos dos treballadors que havien recollit el cadàver al polígon de Bufalvent el reconeixien a la foto que la família li havia passat per Whatsapp a la Touria.

Khalid Laássiri tenia 43 anys i era mecànic. Havia mort després d'hores amagat a la caixa d'un camió amb dos migrants més dels que coneixia pocs detalls: el nom, el poble d'on eren i poca cosa més. Ells tampoc coneixien gaire cosa més del Khalid. El just per donar el senyal d'alarma a Meknas quan van sortir de l'hospital.

La Touria i la Sarah van anar llavors a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a fer unes consultes. Mentrestant, començaven a informar-se de què necessitarien per a la repatriació. Ho feien a la Funerària del Bages, que està acostumada a aquests tràmits. Uns 4.500 euros i el certificat de defunció. Trucaven al Consolat del Marroc: no podien fer res sense el certificat.

[noticia]96767[/noticia]
Dilluns, laborable

"Ens sap greu però la persona que ens indica no ha estat identificada, no portava documents a sobre", responien amablement des del jutjat d'instrucció número 2 de Manresa (el que estava de guàrdia dimarts a la nit) quan la Touria intentava assegurar la identificació del difunt. "Ah! que vostè sap qui és? Doncs si us plau vagin a la comissaria dels Mossos i comentin-ho a la unitat d'investigació que porta el cas", li van indicar. "Tingui en compte que l'autòpsia ja està feta i que cal que la funerària passi a recollir el seu cos a la Ciutat de la Justícia com abans millor", concloïen des del jutjat. L'ombra d'una possible incineració tornava a planar sobre l'ambient.

La Touria i la Sarah tornaven a comissaria. Després de buscar durant una estona un despatx prou ampli que estigués lliure per garantir les normes anti-Covid, un agent de paisà d'investigació dels Mossos d'Esquadra s'asseia amb elles i agafava declaració a la Touria. Explicava el relat i quan a l'investigador es perdia en algun detall, preguntava.

"Traslladarem la seva declaració, la foto que ens facilita del Khalid i la foto del seu passaport al jutjat de Manresa, que ja contactaran amb el Consolat del Marroc. Quan arribi la seva família aquí, podran completar la identificació i iniciar els tràmits de repatriació", explicava a tall de resum. "Però la família no podrà venir a Manresa; no té recursos", lamentava Touria amb els ulls ben oberts tement un nou impediment. "Que li signin uns poders", seguia el mosso després d'uns segons rumiant la resposta.

I ara, esperar

La Touria, la Sarah i altres suports van començar el mateix divendres a donar veus entre la comunitat marroquina de Manresa per recaptar els 4.500 euros que necessiten per repatriar el cos del Khalid amb la seva família.

Ja han parlat amb la família, que anirà a signar uns poders perquè pugui fer tots els tràmits. I ara només queda esperar encara algun dia més la trucada dels jutjats, o dels Mossos... o del consolat, perquè la dona del Khalid, els seus dos fills i la resta de la família puguin rebre el seu cos i fer-li el funeral.