Ens havíem trobat a l’hotel de Bellaterra, a l’autopista AP-7, on romandria aparcat en aquesta ocasió el meu vehicle. El sol lluïa a les 9:00 mentre preníem un talladet; feia avinent a les meves companyes que possiblement no gaudiríem –almenys en les primeres hores del mati– d’aquesta lluminositat pels voltants del curs del Llobregat.

Topàvem amb la boira, anomenada en les terres que fan frontera entre el Vallès i el Baix Llobregat "vacarissana", just al superar Viladecavalls; no veuríem en aquesta ocasió la silueta de Sant Pere Sacama, com "la més vista de Catalunya" encara que dissortadament no la més visitada. Esdevindrien invisibles també el penya-segat del Castell de Castellvell i el Vilar, les runes majestuoses del l’Hostal de Vallhonesta,... tindríem fins a la nostra destinació matinal un paisatge blanquinós i tristoi.

Tot just començava a esquinçar-se la boira quan entràvem al nucli antic de Sallent. Aquest topònim, Sallent, deriva clarament de salt i és força comú en poblacions com aquesta en les que els corrents d’aigua han de superar desnivells acusats del terreny.

Ningú circulava pels carrers, i no va ser fins a la plaça de l’església parroquial de Santa Maria que trobaríem una persona que ens explicaria com arribar fins a Sant Esteve. Deixem constància d’una part de la manca de cartells indicadors, i de l’altra del risc cert que comporta creuar per l’interior d’una explotació minera fins a trobar el camí d’accés al turó del Castell.

Agraïa la boira en el moment de prendre imatges; l’entorn d’aquesta església única presenta un estat de degradació que no tinc paraules per explicar: terres remogudes per l’activitat minera, línies elèctriques de mitja i alta tensió, que amagava pietosament la boira. El sol tan necessari per a la vida, ens deixava veure aquest paisatge de mort!

L’església de Sant Esteve ha estat restaurada recentment i llueix esplèndida. Diríem que tant, si no més, que quan exercia les funcions d’església parroquial del Castell i la Vila de Sallent.

Tenim a Catalunya un petit nombre [10+2] capelles, ermites o esglésies romàniques de planta rodona o circular:

Catalunya sota domini espanyol:

Catalunya sota domini francès:

Al Bages tenim una magnifica representació d’aquestes singular edificacions, amb Sant Esteve de Sallent i Sant Jaume de Vilanova.