Enguany, i després de tractar diversos aspectes de
la immigració procedent de diversos països o regions (Romania, Xina,
Àfrica subsahariana, el món àrab-musulmà) volem aproximar-nos als
anomenats imazighen (plural) o amazigh, i més popularment coneguts com
berebers, nom rere el qual es presenta una realitat ben diversa que
s’estén per una àrea geogràfica estesa: Marroc, Algèria, Líbia,
Mauritània, Mali, Níger i l’oasis de Siwa a la frontera entre Egipte i
Líbia, i que es fa present a Europa a través la immigració.
Una
de les característiques del món i cultura amazigh és precisament la
seva llengua, parlada per milions de persones i que compta amb diverses
variants dialectals: tashelhit o shilha (Chelha) del sud del Marroc;
tamazight del Marroc central; rifeny o tarifit (al Rif); el cabili o
taqbaylit a la regió de la Cabilia d’Algèria; chaouia de la regió de
l’Aurès (Algèria); mozabit (Vall M’Zab a Algèria) i tamashek-tuareg
(que han conservat l’alfabet anomenat Tifinag).
Tradicionalment
ha estat una escriptura àgrafa, i al llarg dels segles l’àrab ha anat
fent perdre terreny a la seva parla. Des de fa uns anys, tant als
països d’origen com a Europa, s’ha donat una revifalla de l’interès i
aprenentatge de la llengua, lluitant pel seu reconeixement oficial i
l’aprenentatge al mon escolar. La seva escriptura s’ha anat difonent,
ja sigui a través l’ús d’alfabet occidental-llatí, àrab, o el tifinag .
A Manresa, la població d’origen amazigh és sobretot del Marroc,
ja que la presència d’algerians a casa nostra és molt minoritària (40
habitants al desembre del 2008). La població procedent del Marroc
resident a Manresa és d’uns 5.600 habitants. D’aquests, es creu que
aproximadament un 40% són d’origen amazigh.
A diferència d’altres
municipis i comarques -com la zona d’Osona, on hi ha una preponderant
immigració amazigh de zones del Rif- a Manresa hi ha població d’origen
marroquí de moltes regions i comarques, amb un important component àrab
o arabitzat. Si bé tradicionalment ha estat Larraix (Larache) i Ksar el
Kebir (Alcazarquivir) els municipis i territoris de major afluència
migratòria, al llarg dels darrers anys s’han anat diversificant els
orígens (Tànger, Tetuán, Nador, Berkan, Taza, Sidi Ifni, Beni Mellal,
etc).
Les activitats previstes dins el cicle El món amazigh.
Aproximació a una cultura del Magreb present entre nosaltres tindran
lloc al Centre Cultural El Casino els dies 22, 29 d’abril i 8 de maig,
i se centraran per una banda en una aproximació històrica,
antropològica i social, a càrrec de Josep Lluís Mateo, antropòleg de la
universitat autònoma, a través de dues xerrades, els dimecres 22 i 29
d’abril, a les 20h.
Per altra banda, el divendres 8 de maig a
les 19’30, coneixerem les opinions i vivències de ciutadans de Manresa
d’aquest origen a través d’una taula rodona, cloent-se amb un tast
gastronòmic tradicional magrebí i un acompanyament musical amb música
rai.
