Una fàbrica de llums de Nadal sostenibles al mig de Manresa? Sí, i això només és la punta de l'iceberg

"¿Què hi feu aquí?" és una de les preguntes que més estan fent als participants de la primera intervenció del projecte Llums a l'ombra. I és que, que al bell mig del barri antic d'una Manresa cada vegada més estigmatitzada i titllada de bruta i insegura hi hagi un local amb les portes obertes de bat a bat ple de persones d'orígens i condicions diverses treballant conjuntament, és quelcom que no s'acostuma a veure. I, és clar, quan la gent que passeja pel carrer Sant Andreu esperant trobar-se els mateixos (i ben pocs) establiments de sempre, topa, de sobte, amb la vitalitat i el dinamisme que emana dels baixos del número 6, no pot evitar treure-hi el cap per esbrinar què hi passa. "Estem construint llums de Nadal amb material reciclat per posar al carrer Cap del Rec", responen: "si voleu, us hi podeu afegir. Ens hi trobareu les tardes de dimarts i dijous".

"Ui, jo d'això no en tinc ni idea", segur que heu pensat alguns. Doncs us reconfortarà saber que no necessiteu tenir coneixements específics de cap mena per participar en la confecció d'aquests panells lumínics nadalencs. De fet, "la voluntat principal de Llums a l'ombra no és cap altra que la de generar arrelament i crear comunitat, especialment -que no exclusivament- entre els joves", explica Marc Orriols, de Cultura del Bé Comú, una de les cooperatives impulsores del projecte: "si quan acabi la intervenció, les persones participants ens diuen que han establert més vincles dels que tenien quan van arribar, haurem triomfat", sentencia.

Però, aleshores, si el que es busca és un resultat tan intangible com ho és el sentiment de pertinença, ¿quin paper hi juguen els llums de Nadal? Aquí és on entra en joc La Codornella, l'altra alma mater de la iniciativa. Es tracta d'una cooperativa sense ànim de lucre que, igual que Cultura del Bé Comú, fa seva la cèlebre frase de Robert Baden-Powell, «Deixa el món millor de com l'has trobat», tot i que des d'un àmbit d'actuació diferent. Si bé la raó de ser d'aquesta darrera és la de liderar propostes de cultura transformadora que tinguin un impacte positiu en la societat, la motivació de La Codornella (formada pels enginyers Pau Lafoz i Aleix Badia) és fer projectes que integrin les famoses 4R: reduir, reutilitzar, reciclar i recuperar. Llums a l'ombra engloba totes aquestes voluntats.
 
Sessions de tres hores conduïdes per facilitadors
Per anar bé, els llums de Nadal per col·locar al carrer Cap del Rec haurien d'estar a punt abans del 10 de novembre, dia en què culminarà aquesta primera intervenció de Llums a l'ombra. Les sessions de treball van arrencar el 15 de setembre, i des de llavors, tots els dimarts i dijous, de 16:30 a 19:30, els participants s'han anat trobant al Taller Obert -que així és com s'ha batejat el local del número 6 del carrer Sant Andreu- per avançar cap a l'objectiu final. "N'hi ha que han vingut cada dia, d'altres s'han deixat caure esporàdicament, també ens hem trobat amb algú que ens ha dit que aquest tipus d'activitat no el motivava... I no hi ha cap problema, perquè el que nosaltres busquem és que sigui un espai lliure i obert a tothom", comenten els impulsors, tot afegint que "tal com hi hagut gent que ha deixat de venir, també n'hi ha hagut d'altra que ha pujat al carro quan ja feia un parell de setmanes que estava en marxa".

En una sessió de treball al Taller Obert, a banda d'avançar en la culminació dels llums de Nadal, també es proposen espais menys centrats en el fer i més en el ser. Aquests, sobretot, es concentren en l'estona de berenar, que sol ser quan falta mitja hora per acabar. "És un moment on parlem de com hem estat durant les hores de feina, però també on compartim el que ens vingui de gust", apunta Maria Ribot, de Cultura del Bé Comú, que fa de facilitadora del projecte juntament amb Aleix Badia i Pau Lafoz. "La nostra feina se centra estar amb els participants i ajudar-los amb els temes més tècnics i d'elaboració dels panells lumínics", concreta Lafoz. Com que hi ha diverses tasques a fer, els facilitadors fan propostes i cadascú escull la que més de gust li ve. 

Tires led, matalassos, sensors i una impressora 3D
La il·luminació que decorarà el carrer Cap del Rec durant les festes nadalenques constarà de deu plafons rectangulars que es col·locaran com si fossin un sostre. Dintre d'aquests plafons (que són ni més ni menys que l'estructura de matalassos buits de teixit) hi haurà tires led de diferents colors, que variaran la intensitat lumínica gràcies a uns sensors creats per a l'ocasió. "Com que la idea és ser tan sostenibles com sigui possible, aquests sensors també ens serviran per detectar si hi ha moviment o no; així, quan passi gent, les llums s'encendran. En canvi, si no passa ningú pel carrer, romandran apagats", puntualitza Badia, l'ideòleg del disseny lumínic juntament amb Lafoz, mentre afegeix que "per fer algunes de les peces hem comptat amb la impressora 3D que tenim a La Codornella". 

Del Youssef, que té 34 anys i en fa 3 que viu a Manresa, a la Camila, que en té 22 i va arribar al maig
"Quan des de l'Ajuntament de Manresa ens van parlar d'aquest projecte, de seguida vam voler-nos-hi apuntar", expliquen la Camila i el Felipe, dos cosins de Colòmbia de 21 i 20 anys respectivament, que van arribar a la capital del Bages fa encara no mig any. "Tot el que té a veure amb l'electrònica i la impressió 3D ens crida molt l'atenció, i la veritat és que estem aprenent moltes coses alhora que practiquem català, que ens va molt bé perquè fa poc que l'hem començat a estudiar".
 
El Miguel Ángel també és de Colòmbia i té 23 anys, però ja fa més temps que viu a Manresa; una mica més d'un any. No coneixia ni el Felipe ni la Camila. Tampoc havia vist mai l'Ariana, de 20 anys i d'Honduras, tot i que tots dos van saber de l'existència del Llums a l'ombra gràcies a l'Espai Jove Joan Amades. "Al principi no ens relacionàvem gaire entre nosaltres, però a mesura que van passant els dies i gràcies a la complicitat de la Maria, l'Aleix i el Pau, cada cop ens fem més", coincideixen a afirmar. 

A la sala del costat on són ells hi ha el Jaime, l'Amine, el Moha i l'Omar. Tots tenen entre 16 i 18 anys. El primer és d'Honduras; la resta venen del Marroc i com a molt fa un any que són aquí. Dos d'ells estan fent 4t d'ESO a la Salle, un va deixar els estudis i l'altre fa tan poc temps que ha arribat que encara està situant-se. "Venim aquí per aprendre i perquè tot el que sigui treballar amb les mans, ens agrada", somriuen. "És la primera formació que fem i no creiem que sigui l'última", auguren.

Són les sis de la tarda i arriben el Facundo, el Youssef i l'Ebrima. Saluden amistosament els facilitadors i de seguida demanen què s'ha de fer. Hi tenen traça; té tota la pinta que no és el primer cop que ho fan. "Quan vivia a Gambia estudiava electricitat, però ho vaig haver de deixar. Haver trobat aquest taller és perfecte perquè em permet refrescar coneixements", explica l'Ebrima, de 18 anys. Igual que ell, el Youssef i el Facundo no s'han saltat cap de les sessions de treball: "estic segur que el que estic aprenent m'ajudarà a trobar feina", confessa el primer, que té 34 anys i en fa tres que viu a Manresa. El segon, argentí i de 31 anys, va conèixer Llums a l'ombra gràcies a les xarxes socials: "m'hi vaig apuntar perquè m'encanta aprendre coses noves i conèixer gent de tot arreu", comparteix. 

Un "gran horitzó" per davant i molts agents implicats
Llums a l'ombra, expliquen els seus ideadors, és un projecte "amb un gran horitzó" per davant que, en cap cas, comença i acaba en la fabricació de llums de Nadal. De fet, la de confeccionar ornamentació lumínica pel carrer Cap del Rec és 'només' el tret de sortida d'una sèrie d'intervencions socials que tindran com a punt neuràlgic el Taller Obert. "La idea és convertir-lo en un centre comunitari al voltant de la reparació d'aparells, i que funcioni com a taller de barri, amb la implicació de la gent".
  
Però, és clar, perquè això esdevingui una realitat que s'allargui en el temps, calen sinergies i recolzaments d'agents diversos. I de moment, "podem dir que en tenim força", manifesten. Per començar, Llums a l'ombra va guanyar la 20a edició del Premi Simeó Selga del Rotary Manresa-Bages. Aquest guardó, diuen les dues cooperatives, "ens va servir d'impuls econòmic" per tirar endavant aquesta primera intervenció d'ornamentació nadalenca ètica, juntament amb el suport econòmic d'Aigües de Manresa i el programa Tast d'Oficis +16 del CIO de l'Ajuntament de Manresa. 

Més enllà de l'aspecte econòmic, el projecte de La Codornella i Cultura del Bé Comú compta amb el suport d'entitats d'àmbits ben diversos. Parlem, per exemple, de la Unió de Botiguers i Comerciants (UBIC) de Manresa, de Càritas, de l'Associació L'Antic, del Centre d'Iniciatives per a l'Ocupació (CIO), de la Cambra de Comerç, de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, de les associacions de comerciants del Centre Històric, del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), del FABA, dels Carlins, de la Creu Roja, de la Taula d'Arts Visuals de la Catalunya Central (TAVCC), de PIL Bages, de la Fundació EMI, de l'EPSEM o de NacióManresa. 

"A nivell intuïtiu, les possibilitats de Llums a l'ombra són enormes, però ens calen aliances sòlides a nivell financer perquè el que pressentim, s'acabi donant", reflexiona Orriols, que tot i que és optimista, no fa volar coloms abans d'hora: "no volem córrer i per això preferim anar per parts". En aquest sentit, i tal com es pot llegir en el dossier de presentació, el projecte estableix tres fites de diferent calibre: a curt termini (que es concretarien en la millora de la qualitat social i el desenvolupament personal de joves; en l'acceleració de l'arrelament; en l'augment d'oportunitats socials i laborals, i en la visibilització de la problemàtica dels residus que generem); a mitjà termini (que contemplaria l'establiment del Taller Obert com a espai comunitari per a potenciar la recirculació d'aparells reparats, així com també la possibilitat de comptar amb beques salari per als participants), i a llarg termini, amb el sorgiment d'una iniciativa d'economia social d'instal·lacions lumíniques.