
Des que la plaça Sant Ignasi de Manresa va unir els seus dos ventricles per convertir-se en un espai obert i homogeni, fa més de 10 anys, un dels seus principals nous actius va ser la plantada d'arbrat, fins i tot palmeres, i una gespa basta a la zona intermèdia de pendent que uneix la Via Sant Ignasi amb les Escodines, amb una escala per a vianants en un extrem, i una via de trànsit lent per als vehicles a motor en l'altra. De fet, és dels pocs elements de urbanisme verd que va viure la ciutat quan les intervencions que es feien en aquella època eren molt criticades per prioritzar-ne la pedra i el ciment.
Doncs des d'aquest estiu, segons expliquen els veïns, han començat a notar com l'herba de sota l'arbrat, que sempre havia mantingut una estètica homogènia, comença a ser escarbada i moguda de lloc com si fossin parterres per traslladar-los a altres indrets. Un talp es pregunten? L'aspecte de la terra moguda i la falta de gespa, que no és que hagi estat arrencada tibant, sinó aixecada per sota, ho podrien fer pensar. Més si es té en compte que primer va anar saltant la gespa per una banda i dia rere dia aquesta àrea es va anar ampliant. Tot i que per molta estona que s'hi passin els veïns mirant, de talp no n'han vist cap per la zona.