Joan Orriols: Una piulada seria, si ens atenem a una definició més o menys acceptada, un missatge curt, amb un nombre de caràcters limitat, publicat instantàniament en un microbloc. Els anglosaxons són mestres en l'art de trobar analogies lingüístiques que, jugant amb les onomatopeies, expressin accions en la vida real. En aquest cas, doncs, una piulada no té absolutament res a veure amb el que els amics ocellaires fan fer als seus pardals amb gran mestratge. Per piular –"twittejar"- només fa falta equipar-se amb un "smartphone" (això que en diuen un telèfon intel·ligent) i explicar al món tot allò que està passant i les emocions que un pugui anar experimentant.

Em disposo, doncs, a veure i viure la Festa Major piulant des del söffa, una andròmina que pretén portar la Festa Major al món de les Noves Tecnologies... i no dic res més perquè després tot se sap...

Comença la Festa Major i, com és habitual, ho fa amb el correaigua. Segons l'home del temps el sol i la calor presidiran la jornada. Però quelcom em diu que acabarem xops. Les paraules del Picapoll i el fuet de Xàldiga donen el tret de sortida i litres i litres d'aigua (aquest any en tenim a dojo) comencen a brollar pels diversos enginys preparats a tal efecte. A la plaça Europa –a les ombres que mandrosament es van allargassant- les ganes d'acabar xops dominen la concurrència, disposada no només a acabar com gats sinó també a ruixar el personal. Legions de petits –i no tan petits- energúmens tenen l'objectiu de no deixar res eixut. Al ritme frenètic dels tabalers, els participants serpentegen pel Nucli Antic per acabar al Puigmercadal on, sota la presidència del SÖFFA reben el bateig d'escuma.

Un visitant dels països nòrdics em mira amb cara de no entendre res (toc, toc, toc, estan bojos aquests romans, faria l'Obèlix), dècimes de segon abans de rebre una galledada.

Mediterranitat en estat pur: aigua, per començar i foc per acabar. Entremig, disbauxa "per un tub". Senyors, és la Festa Major.