El Consell Comarcal del Bages ha fet balanç dels tres primers anys del mandat 2023-2027 i ha assegurat que ja ha executat el 75,5% de les actuacions previstes al Pla d'Acció de Mandat. El govern comarcal ha reivindicat el paper de la institució com a motor de lideratge territorial, coordinació municipal i prestació de serveis públics, alhora que ha situat la defensa dels interessos del Bages, la cohesió social i la projecció de comarca entre els principals eixos de treball desenvolupats des de l'inici del mandat.
Un balanç de mandat centrat en el lideratge territorial
El president del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernàndez, acompanyat de la vicepresidenta primera, Sílvia Tardà; el vicepresident segon, Eduard Mata; el vicepresident tercer, Jordi Palma, i la gerent, Laura Vilagrà, ha presentat aquest dilluns el balanç dels tres primers anys de mandat.
Segons les dades exposades, el Pla d'Acció de Mandat ja registra un nivell de compliment del 75,5%, una xifra que el govern considera indicativa del grau d'execució dels compromisos adquirits a l'inici del període 2023-2027.
Hernàndez ha defensat que durant aquests tres anys el Consell Comarcal ha volgut exercir un paper més actiu dins del territori, no només com a prestador de serveis als municipis, sinó també com a institució capaç de liderar reivindicacions compartides i impulsar projectes estratègics per al conjunt de la comarca.
En aquest sentit, ha remarcat que el Bages ocupa una posició central al país no només des d'un punt de vista geogràfic, sinó també per la seva capacitat industrial, econòmica, social, educativa i cultural. El govern comarcal considera que aquest potencial ha de traduir-se en una major capacitat d'influència davant d'altres administracions i en una millor coordinació dels recursos disponibles.
L'estructura del balanç s'ha articulat al voltant de tres grans objectius: reforçar la veu institucional del Bages, millorar els serveis públics que arriben als municipis i a la ciutadania, i projectar la comarca com un territori amb més oportunitats i capacitat de desenvolupament.
Més incidència institucional en les grans reivindicacions de la comarca
Un dels àmbits que el govern comarcal ha destacat especialment és el de la representació institucional i la defensa dels interessos del territori davant altres administracions.
Durant aquests tres anys, el Consell Comarcal ha incrementat la seva presència als municipis i ha intensificat les relacions amb institucions, entitats i agents socials i econòmics del territori. També ha reforçat els contactes amb el Govern de la Generalitat, el Parlament de Catalunya i les principals entitats municipalistes.
Entre les reivindicacions que la institució considera més rellevants hi ha la defensa d'un finançament adequat per al transport escolar no obligatori. El Consell ha impulsat una estratègia compartida amb els ajuntaments del territori, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya per reclamar la modificació del Decret 161/1996, una reforma que el Govern català s'ha compromès a abordar durant aquesta legislatura.
El govern comarcal també ha mantingut una activitat continuada de seguiment en relació amb dues infraestructures considerades estratègiques per al Bages: el desdoblament de la C-55 i la gratuïtat de la C-16 per als desplaçaments obligatoris. Segons el Consell, aquestes actuacions són imprescindibles per millorar la seguretat viària, afavorir la competitivitat empresarial i reforçar la connectivitat de la Catalunya Central.
Aquesta tasca de representació institucional s'ha complementat amb l'enfortiment de les aliances amb entitats de referència com la Universitat de Manresa, la Universitat Politècnica de Catalunya, Joviat, Althaia, Ampans i nombroses organitzacions socials, econòmiques i educatives de la comarca.
L'educació, un dels grans àmbits d'actuació
L'educació ha estat un dels sectors amb una activitat més intensa durant el mandat. El Consell Comarcal ha impulsat una revisió integral del servei de menjador escolar, amb l'objectiu d'introduir criteris de qualitat, sostenibilitat i proximitat. Una de les iniciatives destacades ha estat el projecte A peu de menjador, que ha permès fer un seguiment directe del funcionament dels serveis als centres educatius.
Paral·lelament, el nou model contractual ha incrementat la presència de productes frescos, ecològics, de temporada i de proximitat als menús escolars. Actualment, el Consell gestiona 29 menjadors escolars que serveixen aproximadament 58.000 menús mensuals a prop de 3.000 alumnes distribuïts en 19 municipis de la comarca.
També s'han introduït millores en la planificació i l'organització del transport escolar. El govern comarcal destaca la reorganització de diverses rutes, una millor gestió de les places disponibles i una optimització dels ajuts individuals.
Pel que fa a les beques menjador, el curs 2024-2025 es van concedir 5.477 ajuts, mentre que durant el curs 2025-2026 la xifra ja ha arribat a les 5.956 prestacions.
Nous recursos per reforçar els serveis socials
Els serveis socials constitueixen un altre dels àmbits centrals del balanç. Durant aquest mandat s'ha aprovat una nova ordenança comarcal de prestacions socials amb l'objectiu d'unificar criteris i garantir una atenció més homogènia als diferents municipis del Bages.
El Consell també ha reforçat els equips professionals amb la incorporació d'una jurista i una psicòloga de suport als serveis socials bàsics.
Una altra de les línies de treball destacades ha estat el desenvolupament del nou model del Servei d'Intervenció Socioeducativa, destinat a infants, adolescents i famílies.
De cara al darrer any de mandat, la institució preveu posar en funcionament el Servei d'Orientació i Acompanyament a les Famílies i continuar avançant cap a un model integrat d'atenció social i sanitària a domicili.
Atenció especialitzada a la infància i l'adolescència
El Servei Especialitzat d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (SEAIA) també ha estat objecte d'una ampliació dels recursos disponibles. Durant aquest mandat s'ha consolidat el Servei de Teràpia Familiar, que ha atès més de 60 famílies i ha desenvolupat prop d'un miler de sessions. A més, el SEAIA manté cada any una atenció especialitzada a entre 650 i 700 infants i adolescents en situació de vulnerabilitat.
També s'ha completat la integració del servei d'acolliments en família extensa, amb l'objectiu de reforçar el suport als menors i a les famílies acollidores.
Inclusió social, convivència i participació
En matèria d'inclusió social, el Consell Comarcal ha impulsat diverses eines de planificació i diagnosi. Durant aquest període s'han creat el Pla d'Acció Comunitària Inclusiva del Bages, l'Observatori Comunitari, l'Equip Tècnic d'Acció Comunitària i l'Oficina de Suport Comunitari.
També s'ha elaborat un Informe de Vulnerabilitat Social que ha de servir per orientar futures polítiques públiques.
Entre les actuacions destacades hi ha la descentralització dels serveis d'acollida i dels referents d'inclusió juvenil, així com la creació del Consell de les Persones Grans del Bages.
Pel que fa al transport adaptat, la convocatòria d'ajuts ha experimentat increments del 38% durant els anys 2023 i 2024 i del 64% durant el 2025.
Joventut i ocupació juvenil
Les polítiques de joventut han mantingut una línia continuada d'actuacions destinades a reduir l'abandonament escolar prematur i afavorir la inserció laboral dels joves. Els programes Momentum i Suport per a l'Ocupació Juvenil han permès acompanyar joves que es trobaven en situació de risc o que havien abandonat els estudis.
El Consell també ha reforçat el servei compartit de tècnics de joventut en diversos municipis i ha mantingut l'aposta pels projectes europeus i les experiències de mobilitat internacional.
L'habitatge, una de les grans prioritats del mandat
L'accés a l'habitatge ha esdevingut un dels principals reptes abordats durant aquests tres anys. L'Oficina Local d'Habitatge del Bages ha registrat més de 17.600 atencions durant l'últim any i ha gestionat més de 3,1 milions d'euros en ajuts socials i actuacions tècniques.
Una de les novetats més destacades ha estat la realització del primer Estudi Comarcal d'Habitatge i la creació d'un mapa interactiu amb dades dels 30 municipis del Bages. Aquestes eines han de permetre orientar futures polítiques públiques i consolidar l'Observatori Comarcal de l'Habitatge.
El Consell participa també en una prova pilot destinada a detectar i mobilitzar habitatges buits per incrementar l'oferta residencial disponible als municipis.
Igualtat, dones i drets LGTBI+
Les polítiques d'igualtat han ocupat un espai destacat en el balanç. El Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) ha ampliat els seus recursos i durant el 2025 ha atès 243 dones, amb un total de 1.051 intervencions.
El Consell també ha treballat en l'actualització dels protocols contra les violències masclistes i sexuals, en la dinamització de punts liles i LGTBI i en la posada en marxa d'un pis d'urgència per a víctimes de violència masclista.
Pel que fa al Servei d'Atenció Integral LGTBI, aquest ha superat les 150 atencions i ha desenvolupat accions de formació adreçades tant a professionals com a municipis.
Durant el mandat també s'han aprovat el V Pla d'Igualtat de Gènere del Bages i el III Pla intern d'igualtat del Consell Comarcal.
Consum i defensa dels drets de la ciutadania
L'Oficina de Consum ha gestionat durant el 2025 un total de 4.062 expedients entre consultes, reclamacions i queixes. Les incidències relacionades amb el sector energètic i les estafes bancàries han estat les més nombroses.
El servei també ha participat activament en la campanya Digue-ho en català!, destinada a fomentar l'ús de la llengua catalana en l'àmbit comercial.
Inversions en aigua i transició energètica
En matèria de sostenibilitat ambiental, el Consell ha executat inversions d'uns 2,5 milions d'euros en infraestructures d'abastament d'aigua potable. Entre les actuacions més destacades hi ha la construcció de dos nous dipòsits al sistema Bages-Llobregat, que aporten 3.250 metres cúbics addicionals de capacitat de reserva i multipliquen per quatre la capacitat existent. També s'han executat millores en sistemes de telecontrol, sensorització i eficiència energètica.
En paral·lel, l'Agència Comarcal de l'Energia i l'Oficina Comarcal de Transició Energètica han impulsat la redacció de 62 projectes fotovoltaics i 35 projectes de climatització renovable. Actualment es monitoritzen 49 instal·lacions fotovoltaiques i s'han impulsat 13 comunitats energètiques.
Protecció civil i seguretat
La protecció civil és un altre dels àmbits que el govern comarcal considera especialment rellevants. Actualment, tots els municipis del Bages, excepte Manresa, disposen del Document Únic de Protecció Civil Municipal homologat. Durant el mandat s'han realitzat 19 revisions, 24 actualitzacions i 33 actuacions d'implantació dels plans municipals. També s'han codificat 4.237 edificacions aïllades per facilitar la localització immediata dels serveis d'emergència en cas d'avís al 112.
Impuls a la indústria i al desenvolupament econòmic
El desenvolupament econòmic i la indústria ocupen un lloc destacat dins de les prioritats del Consell. La institució ha estrenat els ajuts InnoBages, una línia destinada a apropar la recerca i la innovació de la UPC Manresa a les petites i mitjanes empreses industrials. La iniciativa ha mobilitzat 36.000 euros i ha permès desenvolupar nou projectes.
Paral·lelament, s'ha impulsat la Diagnosi i el Pla Comarcal per a la Transició Agroecològica i s'ha reforçat la Xarxa de Sobirania Alimentària de la Catalunya Central.
En l'àmbit laboral, el Consell ha destinat 5,4 milions d'euros a programes d'ocupació, amb la participació de 156 persones i un increment pressupostari proper al 90%.
De cara al proper any, una de les principals apostes serà el desplegament del Pacte Territorial per a la Indústria al Bages 2026-2030, que preveu implicar els 30 municipis i els principals agents econòmics i socials.
Turisme, enoturisme i Geoparc
La projecció turística del Bages també forma part dels àmbits que el govern considera més consolidats. La Ruta del Vi DO Pla de Bages ha experimentat un creixement del 22,9% en visitants als cellers des del 2023. L'assistència als wine bars ha augmentat un 89,1%, mentre que els esdeveniments enoturístics han crescut un 481,5%.
El Consell també ha impulsat el posicionament del territori com a destinació MICE i ha reforçat l'aposta pel cicloturisme, amb 25 rutes promocionades que sumen més de 350 quilòmetres.
Pel que fa al Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central, la gran fita del mandat ha estat la renovació de l'acreditació internacional per al període 2025-2028.
Una administració més digital i transparent
La modernització administrativa és un altre dels aspectes destacats en el balanç. El Consell ha assolit un 98% en els indicadors de transparència d'Infoparticipa i ha impulsat el projecte Fem-ho fàcil per ajudar la ciutadania en la tramitació d'ajuts i subvencions.
També s'han modernitzat infraestructures informàtiques municipals, reforçat la ciberseguretat i renovat els convenis TIC per al període 2026-2029.
L'any 2024, el Consorci AOC va reconèixer el Bages com la comarca amb millor servei d'acompanyament en administració electrònica als municipis petits.
Català, identitat i cohesió comarcal
El foment de l'ús social del català ha estat una altra de les línies de treball del mandat. La campanya Digue-ho en català! ha superat les 415.000 visualitzacions, ha arribat a 120 comerços i ha incorporat 53 establiments al programa Comerços Aprenents.
A més, el Consell ha destinat 70.000 euros a ampliar l'oferta de cursos de català i reduir les llistes d'espera.
Pel que fa a la identitat comarcal, el govern ha destacat la celebració de la primera Nit del Bages, que va reunir més de 350 assistents i representants dels 30 municipis de la comarca, així com la primera Jornada de Comunicació Local i Comarcal, que va congregar més de 140 professionals.
Un últim any de mandat per consolidar els projectes
El govern comarcal afronta ara l'últim any del mandat amb la voluntat de consolidar les iniciatives ja en marxa i aprofundir en àmbits considerats estratègics com la reindustrialització, l'habitatge, la cohesió social, la mobilitat, la transició energètica, la protecció civil, la digitalització i la millora dels serveis públics.
Durant la presentació del balanç, Eloi Hernàndez ha defensat que el Bages disposa dels actius necessaris per continuar avançant i ha reivindicat la necessitat de transformar aquest potencial en oportunitats i qualitat de vida per a la ciutadania.
Segons el president comarcal, els tres primers anys del mandat han servit per impulsar projectes, reforçar la capacitat d'incidència institucional i consolidar el paper del Consell Comarcal com a instrument de coordinació i desenvolupament del territori. Ara, ha conclòs, el repte és culminar les actuacions pendents i continuar treballant perquè el Bages reforci el seu paper central dins de Catalunya.
