L'equip de govern de l'Ajuntament de Manresa ha defensat el nou protocol d'atenció a situacions de vulnerabilitat residencial en una resposta escrita a les preguntes formulades pel grup municipal de Fem Manresa durant el ple ordinari del juliol. El govern sosté que el document "no restringeix drets", sinó que pretén "ordenar la intervenció" dels serveis socials davant una emergència habitacional que considera que supera les competències municipals.
El govern defensa que els serveis socials assumeixen funcions que no els corresponen
Abans de respondre les cinc preguntes formulades per Fem Manresa, l'equip de govern fa una consideració prèvia en què assegura que el protocol "no neix amb la voluntat de restringir drets ni de reduir la protecció de les persones en situació de vulnerabilitat", sinó de la necessitat d'ordenar una intervenció que, segons afirma, els serveis socials municipals fa anys que assumeixen "molt més enllà de les competències que els atribueix la legislació vigent".
En aquest sentit, defensa que els serveis socials tenen la funció de donar resposta a les situacions d'emergència i garantir una atenció immediata quan una persona es queda sense habitatge, però no poden substituir de manera indefinida el sistema públic d'habitatge ni les competències de la Generalitat.
El requisit d'un any de residència es basa en els criteris de la Mesa d'Emergències
Una de les qüestions plantejades per Fem Manresa feia referència al requisit d'un any de residència a la ciutat per accedir a un allotjament temporal més enllà dels set dies.
El govern respon que aquest criteri s'ha incorporat prenent com a referència la Mesa d'Emergències de Catalunya, que també estableix un any de residència com un dels requisits per accedir als recursos residencials del sistema públic d'habitatge. Segons l'executiu, es tracta d'un criteri "orientador" i no d'una prohibició automàtica, que ha de permetre gestionar uns recursos municipals limitats amb criteris "d'equitat, sostenibilitat i responsabilitat".
Assegura que els col·lectius vulnerables continuaran protegits
Pel que fa a la possibilitat que aquest criteri deixi desprotegides persones especialment vulnerables, el govern sosté que el protocol "reforça el paper dels professionals dels serveis socials", que continuaran valorant individualment cada cas.
Recorda, a més, que el mateix protocol preveu excepcions quan existeixin indicadors de risc social o quan l'allargament de l'estada millori el pronòstic de la intervenció. Això, segons explica, permet ampliar les estades en situacions com la presència d'infants, víctimes de violència masclista, persones amb discapacitat, persones grans o amb problemes greus de salut.
L'Ajuntament afirma que el protocol és compatible amb la legislació vigent
El govern també confirma que durant l'elaboració del protocol s'han fet consultes tècniques amb la Direcció General de Serveis Socials, s'han contrastat experiències amb altres municipis i s'ha elaborat un informe jurídic sobre les competències municipals.
Segons aquest informe, el protocol és "plenament compatible" amb la normativa vigent. El govern argumenta que la Llei de serveis socials atribueix als municipis funcions de detecció, valoració i intervenció davant situacions de necessitat social, però no la garantia d'un habitatge estable, una competència que correspon al sistema públic d'habitatge gestionat principalment per la Generalitat.
No preveu quants casos es poden veure afectats
Sobre l'impacte del protocol, l'equip de govern admet que no és possible calcular quantes persones o unitats familiars veuran limitada la seva estada als allotjaments municipals.
Argumenta que totes les situacions es resolen després d'una valoració individual i que el protocol contempla excepcions quan existeixin circumstàncies socials que ho justifiquin, de manera que els efectes no depenen d'un criteri automàtic.
Reclama més implicació de la Generalitat
Finalment, el govern assenyala que qualsevol protocol és susceptible de ser revisat si l'experiència així ho aconsella, però insisteix que el problema de fons és l'emergència residencial i la manca d'habitatge públic.
En aquest sentit, afirma que actualment hi ha persones amb resolució favorable de la Mesa d'Emergències que esperen més de sis mesos -i en alguns casos molt més- per accedir a un habitatge, mentre els ajuntaments assumeixen l'allotjament temporal amb recursos propis.
Per aquest motiu, l'executiu assegura que continuarà ampliant el parc municipal d'habitatges d'emergència quan sigui possible, però reclama que la Generalitat assumeixi plenament les seves competències, incrementi el parc públic d'habitatge i financi l'allotjament temporal de les persones que ja tenen reconegut aquest dret. També explica que ha sol·licitat una reunió amb el Departament de Drets Socials i amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per coordinar la resposta institucional i clarificar els límits competencials.
