El Jutjat d'instrucció número 3 de Manresa ha obert diligències contra un conegut aparellador de Sallent per un presumpte delicte de falsificació de document públic, i contra l'antiga propietària d'una casa a la urbanització del Serrat de Castellnou de Bages per un presumpte delicte d'estafa, per la venda de la finca i el seu habitatge sense tenir la certificació de final d'obra ni la cèdula d'habitabilitat, malgrat que van presentar una documentació d'aparent legalitat quan es va formalitzar la transacció. Un dels notaris més veterans de Manresa va signar l'operació de compra-venda el 31 de desembre de 2024, però no va comprovar degudament els certificats ni la cèdula ni tampoc no va apreciar la irregularitat que es cometia. La jove parella que va adquirir l'habitatge com a primera residència tenia 27 i 24 anys i una filla de 4 anys en el moment de formalitzar la compra.

Els fets es remunten al darrer dia de l'any 2024, quan la parella va tancar la compra d'una casa d'uns 56 metres quadrats en un terreny de 700 al carrer Montserrat del Serrat de Castellnou de Bages per 120.000 euros, que pagarien a través d'una hipoteca. La propietària de l'immoble va aportar tota la documentació requerida, inclosa una cèdula d'habitabilitat aparentment vàlida signada per un conegut aparellador de Sallent. El notari de Manresa va fer la lectura del document i no va apreciar cap irregularitat per tancar l'operació.

Els compradors havien visitat l'habitatge, on s'havia fer una obra d'ampliació que estava aparentment acabada i amb tota la documentació en regla.

Comencen els mals de cap

Ja vivint a la seva nova casa i creient que l'habitatge estava totalment legalitzat, el 17 de març de 2025, davant la seva sorpresa, personal de l'Ajuntament de Castellnou de Bages els va demanar si "les obres que havien quedat suspeses per la renúncia de l'arquitecta, s'havien finalitzat o no s'hi havia fet res des d'aleshores". Va ser llavors quan van saber que la reforma que havia fet l'antiga propietària a casa seva no estava legalitzada, no tenia certificat de fi d'obra, ni molt menys cèdula d'habitabilitat. A l'Ajuntament els havia arribat una notificació del Registre de la Propietat conforme s'havia inscrit la casa, però que discordava la superfície de la finca inscrita amb les dades del cadastre.

També van saber, a través de l'arquitecta, que havia renunciat a fer el seguiment tècnic del 80% de l'obra per discrepàncies amb la promotora degut a que la propietària "no complia amb els requisits tècnics mínims" que ella li exigia. Segons el testimoni de les víctimes, després de contactar amb l'antiga propietària per explicar-li aquests fets, l'arquitecta els va assegurar que havia rebut pressions "per signar documents posteriors que no eren reals" i que ella s'hi havia negat.

Amb aquestes dades van fer la consulta a través d'un segon notari que, el 31 de març de 2025, els va confirmar oficialment el que temien: que la cèdula d'habitabilitat era falsa i que no té base registral, fet que va certificar al cap de pocs dies a través d'una diligència complementària que es va adjuntar a l'escriptura original. 

Per legalitzar l'habitatge i obtenir el certificat de fi d'obra i la cèdula d'habitabilitat han de complir amb els requeriments originals del projecte del qual era directora tècnica l'arquitecta que va renunciar. Cal fer una coberta nova que compleixi la normativa d'urbanisme, construir murs de contenció del desnivell de la parcel·la, fer la fossa i el dipòsit d'aigües pluvials, aïllar la casa i instal·lar-hi plaques solars, que en unes obres d'aquelles característiques són obligatòries per llei. Tot plegat a més dels honoraris de tots els tècnics que fan falta. "Hem demanat pressupost i val més del què ens va costar la casa", expliquen abatuts els inquilins a NacióManresa.

Davant de tots aquests fets, la parella va presentar denúncia als Mossos d'Esquadra el 2 d'abril de l'any passat que, després de recollir diversos testimonis, van fer el trasllat de la investigació al Jutjat d'Instrucció en funcions de guàrdia de Manresa el 10 d'abril.

Diàleg de sords amb la propietària, el notari i l'aparellador

En paral·lel, les víctimes de l'estafa van mantenir contacte amb els tres agents implicats en la venda de l'habitatge, la propietària, el notari i l'aparellador, per buscar solucions al problema. Segons asseguren, la propietària va esgrimir que "ja s'havia gastat els diners" i que no podia fer marxa enrere de l'operació. El notari els va reconèixer que havia comprovat gairebé tota la documentació, però que, certament la cèdula d'habitabilitat era un dels que no havia contrastat.

L'aparellador sallentí, per la seva part, va admetre la falsificació de la cèdula, però els va assegurar que ho va fer "enganyat per la propietària". Va oferir a les víctimes recuperar la cèdula d'habitabilitat antiga de la casa -"o sigui, una altra il·legalitat"-, que no recollia les obres de millora que s'havien fet a última hora.

Situació extrema

La jove parella reconeix sentir-se "indefensa" i "molt indignada" davant aquesta situació. "Estem pagant una hipoteca de 120.000 euros per una casa on, dret a llei, no hi podem viure", expliquen. "No tenim ni capacitat econòmica ni més capacitat d'endeutament per fer front a aquestes reformes i legalitzacions, però és que ni que la tinguéssim: vàrem pagar per una casa acabada i per entrar-hi a viure, i amb una documentació que ho acreditava", lamenten.

NacióManresa ha tingut accés a tota la documentació original referenciada i a intercanvi de comunicacions entre víctimes i investigats que demostra, sense cap tipus de dubte, els delictes sobre els que els Mossos primer i el Jutjat de Manresa després, basen la investigació i la instrucció del cas: la falsificació de document públic per part del conegut aparellador de Sallent i l'estafa per part de l'antiga propietària de l'immoble. A banda de les responsabilitats que es puguin derivar d'aquestes diligències, els denunciants confien que les indemnitzacions per responsabilitat civil d'un i l'altre, i del notari si fos el cas, els permetin cobrir la regularització de l'habitatge.

A l'estar sub iudice, el diari ha evitat donar a conèixer els noms dels investigats fins a la sentència.