Amb més de 1.700 hectàrees calcinades, una trentena de cases destruïdes i prop de 200 persones evacuades, l'incendi del Pont de Vilomara de l'any 2022 va marcar un abans i un després en la prevenció d'incendis forestals a la Catalunya Central. Davant aquesta evidència de vulnerabilitat, els cossos d'emergència han impulsat una mesura inèdita a tot el país: un estudi en profunditat de les 80 urbanitzacions de la zona per diagnosticar-ne l'estat, avaluar-ne el grau de risc i reforçar-ne la protecció, segons ha informat l'ACN. Les conclusions són clares: només un 30% d'aquests nuclis compleix la normativa vigent en matèria de prevenció, i la resta presenten greus mancances.

Una fotografia precisa per actuar amb eficàcia

L'impuls d'aquesta iniciativa ha estat liderat pel cos de Bombers i els Agents Rurals, amb el suport del Departament d'Interior. El cap de la Regió d'Emergències Centre, Santi Lleonart, explica que s'ha treballat per "tenir una fotografia clara de l'estat real de cada urbanització", una informació que considera vital per a les actuacions d'emergència. L'objectiu: poder planificar millor la resposta davant d'un incendi i augmentar l'eficàcia dels dispositius d'extinció.

L'estudi classifica les urbanitzacions en quatre tipologies -compactes, no compactes, aïllades i disseminades-, i detecta que la majoria a la Catalunya Central són d'estructura dispersa, fet que en dificulta molt la gestió en cas de foc. Lleonart adverteix que molts d'aquests nuclis daten dels anys 60 i 70 i acumulen dèficits estructurals com la manca de clavegueram, d'accessos preparats o de serveis bàsics. "Aquestes són les urbanitzacions més crítiques per a nosaltres", afirma.

Franges de protecció, una eina necessària però insuficient

Un dels aspectes clau de l'anàlisi ha estat la presència i manteniment de franges perimetrals de protecció, una mesura obligatòria per llei per a urbanitzacions situades en terreny forestal o a menys de 500 metres del bosc. Segons les dades obtingudes, un 20% de les urbanitzacions no en tenen, un 50% les té però en mal estat, i només un 30% compleix la normativa correctament.

Jordi Carrasco, cap dels Agents Rurals al Bages i Moianès, recorda que aquestes franges tenen un doble paper: protegeixen les urbanitzacions de l'entrada del foc i impedeixen, també, que un incendi iniciat dins del nucli es propagui cap al bosc. "El 90% dels incendis tenen origen humà, per tant el risc es concentra allà on hi ha persones", insisteix. Tot i això, adverteix que "la franja de protecció no és un miracle, és només una ajuda. Caldrien franges més àmplies per tenir una millor oportunitat d'actuació."

Autoprotecció i pedagogia: eixos fonamentals

Davant d'un escenari de risc elevat, els responsables d'emergències fan una crida a la ciutadania perquè assumeixi un paper actiu en l'autoprotecció. Lleonart és clar: "No podem tenir un camió de Bombers davant de cada casa. Cal que la població estigui preparada". En aquest sentit, s'estan promovent xerrades informatives als ajuntaments per explicar com actuar en cas d'incendi, confinament o evacuació.

La directora dels Serveis Territorials d'Interior a la Catalunya Central, Elena Roca, apunta que "l'emergència és un caos, però la informació és clau, tant per als professionals com per a la ciutadania". Una de les claus és evitar evacuacions improvisades, que, segons els Bombers, són les responsables de la majoria d'accidents mortals en incendis urbans.

Trini Bardolet, cap de la unitat de Medi Ambient dels Mossos d'Esquadra, subratlla que moltes vegades la gent no entén la urgència: "Si no veuen foc o fum, no marxen, i quan ho fan, és tard i amb pànic". Aquestes situacions posen en risc tant les persones com els equips d'emergència. Per això, recorda, "confinem o evacuem per protegir, no per molestar".

Un model replicable a tot el país

Amb aquest estudi, la Catalunya Central es converteix en pionera a Catalunya en l'elaboració d'un mapa de risc real i detallat de les urbanitzacions en entorns forestals. L'objectiu a llarg termini és que aquest model pugui ser replicat a altres territoris del país, especialment en un context de canvi climàtic que augmenta la virulència i freqüència dels incendis forestals.

La vulnerabilitat del territori és una realitat inqüestionable. Però amb informació, planificació, consciència ciutadana i col·laboració institucional, les opcions de minimitzar els riscos i evitar tragèdies són més grans que mai.

Catalunya estudiarà amb Itàlia i Grècia la vulnerabilitat d'urbanitzacions

El Govern ha acordat aprovar la subscripció de l'acord de consorci relatiu a l'Acord de subvenció del projecte europeu Fire-Scence (Avançant en la planificació del risc i governança en Protecció Civil en els escenaris d'incendis forestals) i n'ha autoritzat la signatura. Aquest projecte té com a objectiu construir noves capacitats per a la gestió del risc d'incendis forestals en el marc de l'adaptació al canvi climàtic i els grans incendis a l'àrea mediterrània. D'una banda, es vol desenvolupar una metodologia que permeti identificar quina és la vulnerabilitat de les urbanitzacions existents a Catalunya. De l'altra, es volen desenvolupar estratègies de gestió dels episodis de risc d'incendi en zones turístiques i d'oci.

A Catalunya es desenvolupa la part d'urbanitzacions (Solsonès) i la part d'investigació referent a les zones turístiques i d'esbarjo es duen a terme a Grècia (Àica i Rodes) i Itàlia (Calàbria). Amb tot, una part de la línia de treball sobre espais turístics i d'oci també es desenvolupa a Catalunya, concretament al cap de Creus.

La metodologia que s'ha de desenvolupar permetrà seleccionar aquelles urbanitzacions més crítiques des del punt de vista de l'autoprotecció i dur a terme una anàlisi més detallada que permeti posteriorment millorar les condicions estructurals d'autoprotecció. Amb la participació dels agents operatius i municipis es duran a terme exercicis d'estrès on se simularan incendis forestals extrems en un conjunt d'àrees periurbanes per identificar millores en la gestió dels episodis de risc. Al mateix temps, aquests casos serviran per reavaluar i millorar la metodologia construïda amb la incorporació del coneixement local.

La metodologia desenvolupada es basarà en treballs previs fets pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal i el Centre d’Estudis de risc Tecnològic (CERTEC) de la Universitat Politècnica de Catalunya, i també amb el suport del Centro Internazionale in Monitoraggio Ambientale (CIMA Research Foundation), com a organisme italià expert en aquesta matèria. Així mateix, la metodologia desenvolupada s'exportarà a altres autoritats de la Unió Europea perquè puguin utilitzar-la i adaptar-la als seus propis contextos.

El projecte està previst que es desenvolupi en un termini de dos anys fins al 2027 amb possibilitat de prorrogar-ho un any més.