“Ara puc estar tot un dia escoltant cançons en català, abans no", confessa una jove als seus amics. Pel carrer, un grup d'infants d'un casal avança i tots criden: "No ho puc evitar, ja no sé com fer-ho, m'ha arribat a les mans...". Canten, i ho fan en català. El paradigma porta canviant des de fa mesos i ho continua fent avui dia veloçment. Però, què explica l'auge i el fenomen de la música urbana cantada en català?

El primer motiu és clar: "Ara s’escolta més música d'aquest tipus perquè abans no existia la música urbana catalana", afirma Marc Agustí, tècnic de directes, productor i professor a Sonopro, escola de Barcelona amb un curs de Producció Musical. Així va ser fins que va arribar PAWN GANG, "amb qui tot va començar el 2013", apunta l'entrevistat per Nació. Més endavant, 31 FAM van ser els reis del gènere. 


Catalunya s'emmiralla amb la resta del món: "La música mainstream que es fa arreu del món s’acaba convertint en mainstream aquí", explica Jan Aygua, músic i productor d'artistes catalans. Els grans productors estan a Anglaterra i als Estats Units: "El que fa el món és seguir aquestes tendències i les adapta a l'idioma i la cultura, com The Tyets ha fet amb la sardana", exemplifica Xasqui Ten, productor musical. 

La identificació amb la llengua també és clau. "És una identificació pròpia que ens fa sentir com a casa i això fa que en vulguem sentir més. Abans, per escoltar música urbana havies d'escoltar artistes nacionals o internacionals i ara ho tenim a la porta de casa”, explica Agustí. 

Deu anys més tard de PAWN GANG, sonen cançons urbanes en català amb molt ressò a la ràdio i als carrers. Els experts destaquen la facilitat d'avui dia per produir: "La tecnologia ha permès que molta gent jove ara des de casa pugui produir i gravar. Tots els que ho han descobert expressen els seus sentiments amb ritmes de reggaeton, rap i trap", apunta Ten.
 

El fenomen The Tyets

Sonen a tot arreu i gairebé tothom ha escoltay, almenys, una cançó seva, sigui Coti x Coti o Olívia. El passat 9 de juny van fer història: més d'un milió d'oients mensuals a Spotify, sent així el primer grup català que ho aconsegueix. L'alegria dels mataronins arribava després de l'èxit del seu segon disc, Èpic Solete, i del seu tema estrella que fusiona reggaeton i sardana. "Fan música molt comercial i està molt ben feta", explica el productor Marc Agustí. També, triomfen pel missatge de les seves lletres: "Van dirigides als joves i enfocar-ho a aquest target és exitós", assegura Aygua. 

 Són els més escoltats. Han inclòs reggaeton i altres gèneres al seu pop musical. "La música urbana és el nou pop", considera Aygua. Ja no s’escolta només el pop més clàssic "de mestissatge" que s’escoltava, com Txarango o Oques Grasses, "sinó que ara s’escolta Tyets, Figa Flawas, Flashy Ice Cream…”, analitza el productor. The Tyets saben el que fan: "Componen amb bases que a tothom li agrada sentir i ho fan amb un estil particular d'explicar històries quotidianes", analitza l'expert Ten. 

 

 

Mushkaa i Figa Flawas: consolidant un lloc a la indústria

The Tyets no són els únics que estan triomfant. Hi ha un nom que no deixa de sonar últimament i és una de les veus emergents de la música urbana i que, també, ha trobat el seu lloc dins la indústria musical. Ella és la Irma Farelo, coneguda artísticament com a Mushkaa. Fa la sensació que se sent amb llibertat per a cercar nous sons i noves tendències i barreja diferents gèneres.

Flashy Ice Cream, Julieta, Figa Flawas... són altres artistes que també comencen a tenir lloc. Tots ells canten en català i inclouen el gènere urbà als seus temes. Txarango també ho feia i va posar de moda el seu estil: "Una secció de vents tocant va ser la seva fórmula", detalla Ten. Ara, la irrupció de la música catalana ha fet que hi hagi un tomb, que "cada deu anys passa", explica l'expert.