Stay Homas: «Creiem amb un rol de la llengua molt menys polititzat que no pas altra gent»

"És el disc més personal que hem fet, és més casa que mai", sentencia en Klaus Stroink, membre dels Stay Homas, sobreHOMAS (Halley Records, 2023) el nou disc del grup. El trio musical -Guillem Boltó, Rai Benet i Klaus Stroink- va néixer durant el confinament en una de les terrasses dels pisos de l'Eixample de Barcelona. Acompanyats d'una guitarra, un cubell al revés i les seves veus van enamorar a tothom a les xarxes socials. Ara, tres anys després i amb un equip de músics al complet, llancen el seu segon disc amb lletres en català, castellà i anglès.

- Han tret nou disc: HOMAS, per què aquest nom. Són més "homas" que mai?

- Klaus Stroink: Jo crec que ho és, segurament. Per temps i neurones invertides és el disc més personal i el que hem tingut la sort de poder treballar durant més temps. Aquest nou disc és més casa i més nostre. La idea de posar-li aquest títol venia de convidar d'alguna manera la gent a casa nostra i que el visquin el més a prop possible. Tant de bo els agradi tant com a nosaltres.

- Com definirien el nou disc?

- Guillem Boltó: Uf, crec que és molt difícil de definir. De fet, qualsevol cosa que hàgim fet nosaltres és difícil de definir. Perquè no hem anat a una idea, gènere, estil, concepte… en concret. Intentem abastar-ne bastants i això ens fa fins i tot tenir una crisi identitària: "Què fem, què som, què estem fent?". En el disc no s'explica una idea i un concepte, sinó que n'hi ha molts en diferents estils, idiomes, moods... I crec que això és el que som al final; una varieté, un plat combinat o digues-li com vulguis. Això és el que seria definir-ho millor, i és que no es pot definir.

"Estem expectants a veure què passa i quines cançons hem de posar al principi i quines al final del concert"

 
- Per la gent que encara no ha escoltat el disc, què hi trobaran?

- Rai Benet: Hi trobaran de tot. Hi trobaran el que vulguin trobar. Des de rock, reggaeton a una balada superpop. Hi ha diferents enfocaments de diferents temes i està molt xulo.

- Quin és el procés per compondre una cançó?

- K.S.: Hi ha molts camins per compondre-les. Hi ha hagut cançons que han sorgit de nosaltres tres amb una guitarra i fent el ximple havent tingut alguna idea, o hi ha altres cançons que potser se li ha acudit a algú, l’ha fet a casa i llavors ha vingut amb una idea i l'hem acabat de vestir entre els tres… Amb molta diferència, és el disc que més temps hem invertit en composició. Teníem 29 temes i al final n'han sortit 14.

- I les lletres, d’on surten?

- K. S.: Del ChatGPT (riu).

- G.B.: Surten de les nostres vivències, tan actuals com alguna més nostàlgica del passat. I també hi ha altres que potser no hem viscut, però sí que sabem reconèixer en el nostre voltant o potser voldríem que ens passés. Però en general són situacions que ens podrien haver passat a qualsevol de nosaltres.

- Quina rebuda han tingut del públic?

- R.B.: Sempre que traiem alguna cosa ens sorprenem. Ens va molt bé i no tenim queixa. També és veritat que potser fa un temps estàvem més a sobre d'això i ara ja estem més tranquils amb el que fem, i llavors l'opinió de la gent importa una mica menys.

- Això dona més llibertat per crear les cançons?

- K.S.: Llibertat per produir i compondre l'hem tingut sempre. Però sí que hi ha hagut una aposta per la salut mental que s'ha basat a pensar que un cop has tret una cançó ja no hi pots fer res; si mola, mola, i, sinó, no. Ja hem passat l'etapa de la novetat i d'al·lucinar amb tota mena de numerologia que ens donen les xarxes i Internet.

- Cançó preferida del disc? 

- G.B.: És difícil casar-te amb una perquè n’hi ha moltes que ens agraden per qualsevol petit detall. Però jo crec que la meva preferida és Petons.

- R.B.: La meva cançó preferida és Ho tornaria a fer.

- K.S.: M’heu tret les dues que més m’agraden... Va, la meva també és Ho tornaria a fer.

"Si ets de Madrid i et canten una cançó en català i tens una mica de ganes d'escoltar-la, la pots entendre, i en anglès igual"

 
- Les primeres tres cançons publicades, cada una és en una llengua diferent. Ho han fet amb consciència? I en aquest cas, per què aquesta varietat lingüística?

- G.B.: És una cosa que hem anat fent en general, això d'anar variant idiomes. Ara que fèiem un nou disc amb tot de cançons inèdites volíem remarcar que encara farem una mica de cada. I vam creure que era bona idea ressaltar una cançó de cada idioma diferent.

- És una manera de no encasellar-se, potser, en l’etiqueta de "música catalana"?

- R.B.: No, jo diria que és només una decisió artística. Intentem no pensar-hi massa i escriure amb l’idioma que ens surti. 

- K.S.: El màxim delimitatiu que pot tenir un idioma és que no el puguis entendre i, per tant, puguis connectar més o menys amb una cançó. Però al final jo crec molt fermament que si tu ets de Madrid i t'expliquen una cançó en català i tens una mica de ganes d'escoltar-la, la pots entendre, i en anglès igual. Al final, creiem amb un rol de la llengua molt menys polititzat que no pas altra gent.

- Stay Homas està als cartells de bastants festivals i estrena disc, què esperen d’aquests concerts?

- G.B.: Tenim moltes ganes de tocar. Portem des del novembre sense trepitjar un escenari. Tenim moltes ganes de saber què li sembla a la gent el disc, quines són les cançons que cantaran més perquè sempre és una incògnita... Sí que abans quan tocàvem des de la terrassa teníem una mica de comparativa, sabies com havia anat a les xarxes i aleshores sabies més o menys el que respondria la gent amb una cançó o un altre. Però ara, traiem un disc nou i estem expectants a veure què passa i quines hem de posar al principi i al final del concert.