Taylor Swift ha creat el disc perfecte per plorar un desamor. L'artista nord-americana ha publicat aquest mateix divendres The Tortured Poets Department (El Departament dels Poetes Torturats), un àlbum que sona a dopamina depressiva per a persones que travessen una ruptura. "Vull tenir el cor trencar per plorar amb aquestes cançons", és, ara com ara, un dels missatges més repetits a X, on el llançament és el tema més comentat a tot l'Estat. El disc té una trentena de cançons -16 en total, 31 a l'edició ampliada, The Anthology (L'Antologia)-.
humans are not built to process 31 lyrically dense taylor swift songs at once pic.twitter.com/IkBvlML6qe
— jess (@jesshakeitoff) April 19, 2024
Novament, i quan ja semblava difícil que arribés a superar-se, Swift demostra en el recopilatori que, de moment, es queda a viure al cim de la indústria musical i enlluerna amb el seu cant que proporciona anècdotes sobre les seves últimes relacions, però també lliçons aplicables a la vida quotidiana de les parelles. Diuen, concretament, que en els temes parla de la seva ruptura amb l'actor Joe Alwyn, amb qui va estar -de forma molt discreta- durant sis anys. Van tallar l'abril del 2023.
És el seu 11è àlbum i està ple de balades per plorar. Probablement, els nous temes ja es podran sentir en els seus concerts del mes vinent. La carrera de la cantant estatunidenca està basada en l'honestedat amb el seu públic. És a dir, la música és la seva vida i viceversa. Aquest fet, que hagi convertit les seves lletres en un mirall en què es veuen reflectides milions de persones d'arreu del món, és una de les coses que fa d'ella un fenomen mundial. L'empatia com a secret.
"T'estimo, està arruïnant la meva vida", o "soc la reina dels castells de sorra que ell destrueix" són algunes de les frases que més han connectat amb els i les swifties -nom amb què es coneix la seva legió de fans-. Swift ha assegurat que aquest és el recopilatori que més necessitava fer. Com si escriure les lletres que ja estan fent la volta al món fos una manera més de fer teràpia. En aquesta ocasió, el disc té ressons de Midnights (2022), el seu anterior àlbum d'estudi, però també d'Evermore (2020).
Ja és el que esperaven els i les seves fans. La cantant nord-americana ha creat un subgènere musical de parlar sobre les seves exparelles. És la persona que més cotitza al sector i, actualment, només competeix amb ella mateixa. En aquesta ingent feina que ha tornat a fer l'han ajudat, com ja acostuma a passar, com a coproductors i coautors Jack Antonoff i Aaron Dessner (The National).
La composició de l'àlbum demostra domini i maduresa, seguretat i control. Cada petit element està pensat al detall. Artista cerebral, Swift ha aconseguit plasmar totes les fases del dol en poc més de dues hores de cançons. No s'ha deixat res al tinter. A l'últim tema, i com a traca final, es fa una referència a ella mateixa: "T'assembles a Taylor Swift, sota aquesta llum ens encanta. Tens el rotllo que ella mai va tenir. El futur és brillant, enlluernador". Promet (més) èxits.
