Mentre Europa està enfocada en la defensa i la seguretat, l'Eurocambra intenta fer avenços en altres camps i un dels que estan marcant la legislatura és el tecnològic. En aquest sentit, es preparen moviments importants des del Parlament Europeu durant aquest any i un dels més rellevants és un pla per frenar l'auge dels "finfluencers". Són aquells creadors de contingut en xarxes socials que ofereixen consells sobre finances, estalvis i inversions. Molts d'ells tenen una bona musculatura, apareixen en grans ciutats del món, estan envoltats de cotxes de luxe i et diuen que tot plegat ho han aconseguit en un parell de dies.
És clar que és només un exemple i que la política europea vol anar molt més enllà, però és una bona mostra de fins a quin punt s'ha fet necessària una regulació més estricta a les plataformes i les xarxes socials. L'eurodiputada d'ERC Diana Riba, com a vicepresidenta de la comissió de Cultura i Educació de l'Eurocambra, és una de les impulsores d'un informe que tracta aquest assumpte. Tal com ha explicat aquest dilluns en una trobada amb mitjans a Barcelona, la voluntat del projecte que es presentarà davant la Comissió Europea té dos pilars bàsics: educació i marc regulador.
Educació i marc regulador
Anem per pams. La voluntat del Parlament Europeu és que el consumidor estigui protegit del contingut financer en línia. L'alarma ha saltat davant l'auge de les estafes i les fake news vinculades al sector de les finances i, de fet, ja es prepara un decret òmnibus sobre el tema financer anomenat una estratègia d'inversió minorista. L'objectiu és que els estats membres puguin democratitzar l'accés al coneixement financer. Això passa per ampliar l'educació financera a totes les etapes educatives, però també implica poder arribar tant a adults com a col·lectius especialment vulnerables.
Per altra banda, es vol establir un marc regulador que marqui una transparència obligatòria en la publicitat i en els interessos econòmics que hi ha darrere seu, enfocat especialment també cap als influencers. Sobre la taula hi ha el debat de la responsabilitat legal de qui publica un contingut, tant si és dels influencers com si és de les plataformes que l'acullen. És per aquest motiu que l'informe impulsat per Riba posa el focus en les xarxes socials i les plataformes en línia, moltes d'elles operades per tercers països de fora de la Unió Europea i que tenen interès en obtenir dades de la ciutadania per acabar venent-les i traient-ne un benefici.
Prohibició de xarxes a menors
En el rerefons hi ha un element que se situarà a l'agenda europea d'aquí a tot just unes setmanes, quan s'anunciarà una sèrie de paquets legislatius que inclouen la proposta de prohibir l'accés dels menors a les xarxes socials. ERC, que avisa que no és partidari de les prohibicions, estudiarà la mesura i s'inclinarà per aprovar-la a causa d'un context d'emergència davant els riscos als quals s'exposen els menors a les xarxes socials. Tampoc és casual que la Unió Europea ja hagi anunciat una aplicació de verificació de l'edat que és nom similar al funcionament del passaport Covid i que evita que algú es pugui quedar les dades personals.
El text que ha impulsat la comissió de Cultura i Educació es votarà en sessió plenària a Estrasburg del 27 al 30 d'abril, encara per concretar el dia, i llavors s'obrirà un període en què la Comissió Europea ha de preparar el text definitiu. Per fer-ho, tindrà sobre la taula aquest informe de l'Eurocambra que ha de ser punt de partida. Els possibles canvis que es vagin produint s'haurien de produir més ràpid del que sol passar en tots aquests procediments en l'àmbit europeu, ja que diversos països del continent tenen pressa per aplicar-los. Durant l'any i abans que s'acabi, s'haurien d'anar coneixent quines són les novetats que parteixen d'aquest document.
