És innegable que les xarxes socials s'han convertit en un element indispensable en el nostre dia a dia, creant una dependència més que evident. Amb comptades excepcions en certes plataformes (com Instagram, que censura moltes temàtiques), la capacitat per poder dir el que es vol, com es vol i des d'un compte anònim és pràcticament total. Més enllà d'entretenir els usuaris, les xarxes han esdevingut un lloc de debat on informar-se. Amb una dificultat: a diferència dels mitjans de comunicació, on només tenen veu professionals seleccionats, a les xarxes socials tothom hi pot dir la seva. Això ha comportat que cada cop més hi hagi més fake news en circulació i també usuaris falsos amb una major incidència.
Un cas recent és el de Joana Masdeu, una suposada periodista del Parlament que va publicar un fil de piulades defensant el diputat de Junts Francesc de Dalmases. Ningú la coneixia, cap dels periodistes habituals que cobreixen l'actualitat parlamentària l'havien vista mai i no hi havia cap notícia a cap mitjà publicada per ella. Les mancances eren evidents i hores més tard es va saber que era un compte fals creat des de l'entorn del diputat amb l'única finalitat de fer d'altaveu mediàtic.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=PhdcZzzbFZ8[/youtube]
També hi ha hagut altres casos vinculats al sector dels streamers. El març passat es va descobrir que El Xokas, un jove gallec que forma part de l'elit dels creadors de contingut en plataformes com Twitch i YouTube de tot el planeta, feia servir un compte fals de Twitter (anomenat CathyVipi) fent-se passar per una dona per respondre tots els seus crítics, insultar altres companys i aplaudir-se a si mateix. El cas va esclatar com una bomba de rellotgeria i altres creadors de contingut de la comunitat hispànica no es van tallar en absolut a l'hora de valorar la polèmica. Es va generar un discurs pràcticament sense precedents a les xarxes socials, tal com va demostrar Ibai Llanos, un dels líders de Twitch, alertant dels riscos dels comptes falsos.
Qualsevol ús i en qualsevol lloc
Fer servir comptes anònims o falsos forma part d'una cultura d'internet que es veu en moltes temàtiques, àmbits i col·lectius. Els milers de comptes de Twitter o Facebook en suport de Donald Trump durant les eleccions presidencials del 2016, tots falsos, que van fer créixer la seva popularitat a les xarxes (i catapultar-lo a la primera línia mediàtica) són un exemple molt clar, però... i el conegut Twitter Futbol? Centenars i centenars de perfils a les xarxes amb fotografies, nicknames i sobrenoms sobre futbol (personatges com el Cholo Simeone, Vinicius, Cristiano Ronaldo o Messi destaquen per sobre d'altres) construeixen una col·lectivitat a través de perfils falsos que, en molts casos, provoca atacs, escarnis o informacions esbiaixades (i fins i tot errònies) sobre qualsevol tema en l'àmbit del futbol. Moltes vegades, en aquest cas, contra les dones o els drets LGTBIQ+. Un conegut youtuber gallec que resideix a Barcelona, Wismichu, ho va demostrar anys enrere.
Un dels comptes exposats per Wismichu, sobre twitter futbol Foto: Twitter
La facilitat perquè tothom es pugui crear un perfil i dir-hi la seva sense gaires límits va comportar que el nou propietari de Twitter, Elon Musk, anunciés un sistema de pagament per poder tenir el perfil verificat. Amb aquesta nova norma, Musk canviava radicalment el verificat que Twitter havia imposat des del 2009: tothom qui pagués el podria obtenir i es perdria la garantia que el propietari del compte fos realment influent i real. Vistes les conseqüències més immediates, que van comportar una allau de comptes falsos amb tic blau, finalment s'ha suspès aquest sistema de pagament per aconseguir el verificat.
Quins són perills dels perfils falsos?
"Més enllà d'escampar fake news, hi ha altres perills darrere dels perfils falsos?", es pregunta el periodista especialitzat en electrònica de consum i tecnologies de la informació i la comunicació Albert Cuesta. Tot i que aquest és el més rellevant i preocupant, l'aparició de perfils falsos a les xarxes té, per descomptat, altres perills per als seus usuaris. I cal tenir-ho en compte a l'hora de fer-los i, sobretot, fer-los servir.
L'origen d'aquests perfils és previ a les xarxes: "Internet permetia dir i fer el que es volgués i això s'ha ampliat amb les xarxes", explica l'investigador en Documentació Digital i Comunicació Interactiva de la UPF Javier Díaz. Un dels perills més importants, recorda, és que les xarxes "ens ofereixen discursos que reforcen la nostra ideologia mitjançant identitats emparades en l'anonimat".
"Tot el que et pot aportar un perfil fals és fer el ridícul, perquè les coses s'acaben sabent", adverteix Cuesta, alhora que recorda que les grans plataformes col·laboren amb la justícia sempre que és necessari. Així, el periodista demana pensar-s'ho dues vegades abans d'obrir-se un compte trol: "Si necessites amagar-te, resol abans aquest problema i no et creïs un perfil fals".
