La febre dels «stickers»: de la «GenZ» als més «boomers»

Els stickershan revolucionat el panorama comunicatiu, els trobem presents a moltes converses, ens fan riure i ens ajuden a entendre o a fer més lleugeres discussions, debats o quedades entre amics, que treuen a més d’un el somriure. “Ara m'agrada molt un que surt una llúdriga dient *gritos de nutria loca*”, confessa la Berta (21 anys), que utilitza els stickers per expressar emocions de forma divertida i tendra, però no amb tothom, puntualitza, “només amb qui tinc confiança prèvia els hi envio, amb d’altres no hi tinc el costum i no els hem introduït”. L’amiga que l’acompanya, la Tamara (que també té 21 anys), explica que per ella els stickers poden prendre molts significats diferents; “quan s’envien perquè fa mandra escriure, quan serveixen per tancar una conversa o quan acompanyen el missatge de text per suavitzar-lo o per aclarir el seu sentit o significat”.
 
Però les dues amigues amb qui ens hem creuat i que pertanyen a la GenZ no són les úniques que els utilitzen a les seves converses. L’Eduard (31 anys) que pertany a la generació millennial, també en fa ús. “Els faig servir pràcticament cada vegada que escric o que envio un missatge, em fan riure i fan les converses més amenes”. Els introdueix amb la finalitat que la conversa no sigui molt seriosa -per sort, diu-, i confessa que entre els seus preferits, s’hi troben qualsevol de l’actriu i presentadora americana Wendy Williams. Diferent ho veu en Samuele (34 anys), que no els utilitza massa i només els envia a determinades persones. “Segons el tipus de persona que tens a l'altra banda de la pantalla pot ser que no els faci gràcia i es puguin interpretar com a poc seriós. He notat que hi ha persones que ni tan sols utilitzen emojis”, exclama. El millennial, considera que en cas de discussió, “afegir stickers pot ser una manera de vacil·lar a l'altra persona”, segurament perquè per a ell aquests són divertits i els entén com la cara o l’expressió que rep de l’sticker en aquell moment.
 
Seguint passejant, ens creuem amb l’Esteve (60 anys), que ens explica que els seus fills li envien a cada conversa que tenen amb ell, però que personalment no els utilitza gaire. Diu que alguns el confonen i que no els acaba d’entendre, tot i que reconeix que generalment li acostumen a fer certa gràcia. De la mateixa generació és la Melita (61 anys) que, per contra, n’és fan i li agraden molt. “Els utilitzo habitualment i em fan molta gràcia. Els entenc com un missatge bonic i diferent a l’hora d’expressar-me, una forma molt menys seriosa!”, conclou.
  

Els stickers: un nou fenomen comunicatiu

 Els experts que estudien els stickers, apunten que no sabrien situar exactament el motiu pel qual han assolit tal èxit. “Un dels principals avantatges és que són un tipus de comunicació que ofereix una resposta prefabricada davant de situacions que es poden anar repetint”, apunta Òscar Coromina, expert en xarxes socials del Departament de Comunicació Audiovisual de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’acadèmic apunta que són fàcils de crear, de copiar i de personalitzar, fet que cadascú pot anar creant i ampliant el seu propi repertori. Gemma Sancornelio, experta en cultura digital i en xarxes socials de la Universitat Oberta de Catalunya, els interpreta com una versió més sofisticada i elaborada d’un emoji dins una conversa. “Els stickers serveixen per expressar com et sents o reaccionar a alguna cosa amb un element de personalització més elevat”. La professora assenyala que ja hi ha articles acadèmics que en parlen des del 2015, fet que faria que el seu ús vingui de temps enrere, quan es van originar des dels països asiàtics.  
 
Ambdós experts coincideixen que els estudis que han fet, han conclòs que els stickers serveixen per expressar un contingut més emocional, per emfatitzar missatges amb un humor com a protagonista de tota mena. I un altre tret que els diferenciaria seria la similitud que presenten amb una comunicació mematitzada, diuen, presentant un component que ja es troba als mems, on predomina l’humor i que serveix com a resposta prefabricada.
 

La personalització; un factor clau en el seu èxit

En aquests moments, GenZ, millennials o boomers, tots tenen els seus stickers amb aquelles cares o postures més divertides. Fins i tot, circulen els stickers de l’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau, del president Pere Aragonès o del millor futbolista del món, Leo Messi. Coromina diu que l’opció de crear i fer stickers amb el mateix mòbil s'ha de destacar com un element positiu que pot afavorir que es facin servir més, perquè “tot el que dona recursos a la gent per crear i produir, és positiu i està bé que les xarxes o les marques donin aquesta opció”. Ara bé, la contraprestació de fer els teus propis continguts, és que hi pot haver usos negatius, assenyala.
 

És necessari un control dels stickers?

Coromina alerta d’un corrent que existeix i que no es pot obviar. “Els stickers tenen usos molt positius, la majoria, però també hem de parlar dels que no es poden tolerar de cap forma; tots aquells que poden ser pornografia o fins i tot vexatoris sobretot cap a les dones”. L’expert apunta del perill que suposa fer circular aquests stickers, que també existeixen i que s’envien així com alguns masclistes i racistes. “Això té un component molt perillós perquè com que els fem servir en un context humorístic, es poden incorporar i, en el fons, estàs banalitzant discursos nocius. Si situes això en un context d'usuaris molt joves, ens ha de fer encendre les alarmes per ser conscients que es normalitzen coses que en altres contextos no es normalitzarien”.

Uns stickers els quals no els poden posar xifres, expliquen, perquè en produir-se dins un àmbit de la comunicació privada, no en poden tenir constància tot i que són coneixedors que existeixen i que tots aquests, també s’envien i circulen. D’aquí, que caldria una necessitat d’un control o d’un filtre de stickers, segons l’expert de la UAB, que puntualitza que seria molt fàcil que totes les plataformes que els tenen incorporats (Whatsapp, Facebook, etc.), els poguessin limitar o erradicar per no contribuir a la seva difusió. “Les plataformes no estan fent prou per evitar-ho”.
 

Del límit de caràcters a Twitter als vídeos de 30 segons de TikTok

Sancornelio i Coromina coincideixen en dir que els continguts que predominen avui dia a les xarxes són aquells més visuals o audiovisuals; vídeos i fotografies. “Compara el que abans era Twitter -amb un sistema limitat de caràcters-, amb el que és avui TikTok”, diu l’expert de la UAB, que apunta com el que s’ha anat veient, és com el contingut audiovisual ha pres protagonisme. “Fer previsions és complex”, coincideixen, tot i que no serà d’estranyar que en el futur la tendència segueixi en aquesta direcció i puguin aparèixer altres formes de comunicació visual que incorporin imatge i so captant l’atenció dels usuaris.