22
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
20:37h
Deien els Mishima que no hi ha una sola manera de ser feliç. Possiblement tenien raó, però el que és segur és que cap d’aquestes maneres implicava invertir el matí d’un dissabte radiant analitzant les xarxes dels candidats a l’alcaldia de Barcelona. I jo ho he fet. No per gust, és clar, sinó per diners, que és gairebé més important. Amb aquest article, iniciem Un pop al garatge, una sèrie de quatre peces destinades a avaluar el contingut a internet d’Ada Colau, Jaume Collboni, Xavier Trias i Ernest Maragall. O més ben dit, dels equips que els el gestionen. M’agradaria ser més divertit a les festes, però aquesta és la meva trista realitat, suposo.
El feed d’Ernest Maragall
Amb l’Instagram d’Ernest Maragall passa com amb els trapers catalans que parlen de subfusells, traumes i assassinats bestials: el seu material és extremadament impostat. Com que un candidat de 80 anys té la batalla d’internet perduda des del minut zero, ERC ha optat per crear-li un feed sense cap mena d’ànima, farcit de fotografiesinstitucionals, textos prefabricats i fragments de vídeo d’entrevistes i debats; tot plegat editat professionalment i amb subtítols ben grossos. Així doncs, es tracta d’un perfil que d’aquí a un parell d’anys algun jerki de Ciències Polítiques de la UPF glossarà al seu TFG mentre es masturba; però que, vist amb ulls neutrals, l’únic que aconsegueix és cridar-te a la cara que el pobre Ernest és un negat amb la tecnologia i que si prova de fer-se un selfie acabarà encenent la llanterna del mòbil.Per algun motiu, el pla de l’Ernest ballant zumba no l’han posat.
Convé destacar aquest vídeo de l’Ernest assistint a la Kings League mentre milers de nens emmascarats ballen una haka, l’equivalent a posar un pingüí al mig d’una plaça de Toros de Segòvia i intentar que moli. A tots dos llocs no encaixes i et miren malament per parlar públicament en català, però el pingüí almenys és una mica intel·ligent i ni hi va ni ho grava.
En teoria, però, el punt fort de l’estratègia a xarxes d’ERC és el número de telèfon que ha habilitat perquè els ciutadans puguin enviar les seves qüestions via whatsapp a Maragall. A mi per ara no m’ha respost; segurament perquè no soc un tuitaire d’aquests que vacil·len vagament al candidat, comparteixen la captura a internet i l’acompanyen amb termes com de-bojos-estic-xisclant, que és l’autèntic objectiu del número de telèfon, no pas contestar cap pregunta. L’altra tesi és que el jerki que s’encarrega de gestionar-li el whatsapp estigui ocupat comprant entrades pel Canet Rock o recollint gots en algun aplec popular de festes i cures del casal de la Punta del Cogombre. Jo per si un cas li he enviat un sticker d’una polla.
Cringe i més cringe
Intentar analitzar el contingut a Twitter de l’Ernest implica immolar-se amb un cinturó explosiu d’avorriment, tòpics de partit i RT’s de joves que aspiren a una cadira dels seus respectius ajuntaments, motiu pel qual que he preferit centrar-me en el perfil de Tiktok d’ERC, una part fosca d’internet que hauria d’estar enterrada a l’últim estrat dels continguts en línia, allà on reposen els webs de compravenda d'òrgans humans i els vídeos snuff d’en Luka Magnotta. Abans de dirigir-nos-hi, però, m’agradaria llançar un missatge a l’aire que espero que tots els partits polítics atrapin al vol talment com si fos un ocell ferit: als joves no hi ha res que els generi més cringe que els adults que intenten crear continguts per a joves. A mi mateix, sense anar més lluny, ja m’ha grinyolat el fet d’utilitzar el terme cringe a la frase anterior, i això que tinc 27 anys a les espatlles i molta vergonya. A ERC sembla que no en tenen.@esquerrarepublicana Som, som, som Catalunya Republicana