Estàs enganxat a xarxes socials com TikTok? Has notat que últimament et costa mantenir l'atenció? Necessites tenir el mòbil al davant per poder mirar-te una pel·lícula sencera? Aquests poden ser un dels problemes davant dels quals t'hagis trobat algun dia, i és que les xarxes socials i les noves tecnologies, tot i la infinitat de beneficis que aporten, poden resultar en una arma de doble fil per aquell que l'utilitza. Segur que la gran majoria després d'estar amb el mòbil més estona de la prevista, ens hem sentit malament amb nosaltres mateixos pel que acabem de fer.
Després de perdre la noció del temps lliscant una vegada i una altra, ens sentim culpables i no som capaços de saber ni quanta estona hem malgastat ni de quins són els últims tres vídeos que hem vist. I és que el format que ha popularitzat TikTok és addictiu. Segons afirma Albert Vinyals, docent de Psicologia del Consum a la UAB, l'aplicació compta amb una sèrie de característiques que ens fan continuar baixant infinitament a través de la quantitat immensa de contingut penjat. Principalment, apunta al benefici immediat i al condicionament instrumental aleatori, que és la incertesa que envolta el següent vídeo, el que encara no hem vist, i la necessitat de saber si serà entretingut o no.
"Normalment, entro a mirar contingut ràpid per trencar amb la feina o la rutina, per desconnectar cinc o deu minuts, però sempre n'acaben sent 60", afirma Martí Soldevila, de 23 anys, conscient del temps malgastat en l'aplicació. "Em vaig instal·lant i desinstal·lant TikTok contínuament, ja que em fa procrastinar i realment no recordo el contingut consumit 20 segons abans i, per tant, ser que no és de qualitat", aclareix.
En part, baixar per la feed s'ha convertit en una mena de màquina escurabutxaques, plena de llumetes i estímuls que capten l'atenció i fan continuar a l'usuari allà enganxat esperant que el següent sigui d'interès. A més, es decideix si el contingut és divertit o no en els primers segons del vídeo, i si aquest no resulta cridaner, es llisca immediatament les vegades que siguin necessàries fins a trobar un que ho sigui i pugui entretenir per uns escassos 20 segons.
L'algoritme, el principal responsable
L'algoritme aleatori de TikTok ha convertit a molts dels usuaris en esclaus del format, creant la necessitat d'haver d'obtenir un benefici immediat en totes les tasques que es realitzen. La plataforma ofereix un seguit infinit de continguts que quasi sempre acaben resultant en interès. "L’algoritme de TikTok és molt bo, em recomana contingut que ni jo sé que m’interessa", afegeix Martí Soldevila.
A més, Josep Lluís Matalí Costa, psicòleg infantil i juvenil, coincideix amb Vinyals en què el motiu principal de l'èxit de TikTok es basa en el seu algoritme personalitzat. Explica que l'aplicació "bombardeja la nostra zona de reforç" oferint constantment vídeos d'interès, acostumant a l'usuari a què lliscar una vegada més significa un altre moment de distracció i entreteniment.
Una de les principals conseqüències d'aquest format és la pèrdua d'atenció davant del que no ofereix una recompensa immediata, tenint la necessitat de fer una segona activitat més entretinguda al mateix moment que aquesta. Per exemple, segurament és difícil pensar en l'últim capítol d'una sèrie o pel·lícula que has vist sense estar amb el mòbil o fent una altra tasca, on has mirat únicament la pantalla seguint al complet el que hi passa.
Fins i tot, Millie Bobby Brown, una de les actrius més importants i referent dins les noves generacions, va comentar en una entrevista que era incapaç mirar únicament una pel·lícula. "M'avorreix molt, no puc mirar la televisió per tanta estona sense fer alguna altra cosa, ni a les que hi surto jo", va afirmar la celebritat de 20 anys.
És el "mode de recepció de resposta immediat" que adopta el nostre cervell en les xarxes el motiu pel qual Albert Vinyals, autor del llibre el "Consumidor Tarat", considera que "estem perdent precipitadament la capacitat de mantenir l'atenció" en una única tasca. Les pel·lícules compten amb un contingut planer que a vegades pot ser lent, i no ofereixen la possibilitat d'interacció deixant a l'espectador en una posició completament passiva on l'únic que pot fer és observar sense rebre un benefici immediat.
Per Vinyals, l'usuari quan entra a les xarxes "és partícip d'una espècie de joc" que consisteix a trobar aquells continguts que li puguin agradar entre la infinitat d'opcions que ofereix l'algoritme i que el fa estar enganxat baixant per la feed fins a sentir-se realitzat.
Una problemàtica també en les aules
Aquesta addicció al format de vídeos curts no només influeix a l'hora de mirar una pel·lícula, sinó que poden afectar en aspectes més importants del dia a dia. Concretament, un dels espais que s'han vist més afectats són les aules, i és que Vinyals, des de la seva experiència professional com a docent, afirma que ha notat "un canvi en la conducta de l'alumnat" al llarg de la classe en aquests últims anys. Comenta que els alumnes han perdut, generalment, l'atenció sostinguda i que, per ell, és necessari fer una classe que compti amb diverses parts que requereixin la participació de l'alumnat per aconseguir que ells mantinguin l'atenció al que explica el professor.
"Em veig incapaç de poder escoltar el professor explicant sobre el mateix tema durant una hora", exposa Ferran Franquesa, estudiant universitari de 22 anys. A més, explica que necessita parlar amb el del costat o mirar l'ordinador o el mòbil per poder desconnectar. "Les classes que resulten més entretingudes són les més dinàmiques i que requereixin la nostra participació", afegeix.
Una altra conseqüència de les xarxes i les noves tecnologies en l'actitud de l'alumnat és la pèrdua de pensament actiu i crític per part seva. Internet ofereix el contingut mastegat i guiat, i si es necessita fer una cosa que es desconeix és tan fàcil com buscar-ho per saber com fer-ho de manera detallada. I encara més ara, on amb la intel·ligència artificial com el ChatGPT no s'ha ni de buscar-ho per diverses pàgines, ja que preguntant-ho al xat s'obté la resposta al moment.
"Les noves generacions estan acostumades a treballar sobre una guia", de la mateixa manera que els ha acostumat internet, que els expliqui com realitzar la tasca. Davant d'un contingut tan digerible, segons comenta Albert Vinyals, "la capacitat crítica de l'alumnat s'ha vist reduïda", ja que basa gran part del seu funcionament en allò que ofereixen les eines actuals, acomodant-se a les facilitats.
Tal com passa a les aules, l'actitud poc crítica de l'usuari també es troba a les xarxes, on es mira el contingut des dels ulls del consumidor, sense adoptar una posició crítica sobre el que estem veient. Això, també desencadena en una actitud més obedient on s'accepta amb facilitat allò que se'ns mostra, segons alerta Vinyals. En aquest punt, el doctor Josep Lluís Matalí, cap de Psicologia de conductes addictives de l'Hospital Sant Joan de Déu, també és crític amb la sobre informació característica d'aquest temps. Davant de tantes notícies a les quals es té accés, afirma que "el lector no profunditza", quedant-se només amb els titulars, sense llegir ni integrar gran part de la informació que conté la peça.
Les xarxes, un perill per a la població vulnerable
Altrament, les conseqüències que poden suposar les xarxes socials no només es limiten en una pèrdua d'atenció, sinó que podrien derivar en altres problemes, no com una causa directa, però si com un factor que incrementa i agreuja la situació, principalment entre la població vulnerable. Per exemple, la frustració personal que suposa comparar-se constantment amb el que es veu a internet, que a més no sol representar amb fidelitat la realitat de la persona que ho publica, pot derivar en ansietat o depressió per aquella persona que passa un moment personal complicat.
"Veus als influencers com a persones properes, i creus que tu podries ser igual i et compares amb el que veus", exposa Maria Sanmartí, usuària diària de les xarxes de 21 anys. A internet, l'usuari s'exposa i es troba obert a qualsevol mena de crítica, pendent de la validació dels altres. "Quan travesses una situació complicada és freqüent menjar-te el cap encara més amb el que veus a internet, creus que tu podries ser millor del que ets", sentència.
Referent a aquest punt, Matalí exposa el perill que pot suposar internet per una persona vulnerable i, afirma que "és freqüent trobar casos que mostrin una relació entre la situació personal i el temps dedicat a les xarxes" i ressalta que aquesta comparació que es fa un mateix, resulta en comentaris constants de frustració en veure`s inferior als altres, derivant, en alguns casos, amb problemes com l'ansietat, depressió o estrès.
Fins i tot, aquesta és una problemàtica que diverses ciutats importants, com Nova York o Barcelona, ja han declarat com un "problema de salut pública", i han aplicat mesures amb l'objectiu de beneficar l'estabilitat emocional dels joves i crear un ecosistema digital que afavoreixi un ús adequat i segur per l'usuari. En el cas de la ciutat americana, aquesta encara ha anat més lluny, denunciant el passat mes de febrer a les cinc principals empreses de xarxes socials per accentuar els perjudicis i vulnerar la salut mental dels menors.