30
de setembre
de
2023, 15:50
Actualitzat:
02
d'octubre,
18:09h
Tenir una alimentació saludable també és una lluita que s'escriu en femení. No és casualitat que hi hagi més dones que homes a l'Estat que opten per dietes majoritàriament vegetals. Cultural i socialment, les dones són les que sempre s'han dedicat a cuinar a casa, tant per a elles com per a, sobretot, la seva família. Per això, són les que tenen més interès i consciència en tot allò relacionat amb la salut i les cures. Les dones volen per als seus el millor i el millor, des de fa anys, implica tenir una alimentació equilibrada i respectuosa amb l'entorn.
Així ho expliquen a Nació les sociòlogues de la Universitat de Barcelona (UB) Anna Escobedo -doctora experta en canvis familiars, salut i qualitat de vida- i Andrea Rizo -especialista en transformació social-. Elles també apunten que tot i que el recent informe de The Green Revolution -publicat aquest mateix dijous- demostra que hi ha moltes persones que s'estan despenjant de la revolució alimentària -especialment homes-, aquesta és una revolució que, des de ja fa una dècada, ha germinat llavors en la societat, tant a casa nostra com a escala global. "Serà un dels grans temes que tractarem en el futur més immediat, perquè estem parlant de la gran transformació de l'alimentació", assenyala Escobedo. "De les mares ha passat a les filles i elles ho estan escampant a través de les seves xarxes intrafamiliars", rebla.
"És curiós com amb altres temes, com per exemple el reciclatge, la societat acostuma a dir que primer facin la feina les multinacionals i, en canvi, amb l'alimentació pensem que és una cosa que ens interpel·la directament i no esperem que la indústria faci res per actuar", indiquen les sociòlogues de la UB. A parer seu, hi ha dos factors principals que porten al canvi: aconseguir més benestar emocional i físic, i pur activisme. Això és, precisament, el que veiem en els dos testimonis consultats per aquest diari. La Clara és una jove ebrenca que va deixar de menjar carn ara fa nou anys, quan en tenia 16. "No hi ha un per què clar, va ser un cúmul de sensacions. Vaig començar a sentir pena pels animals i mania de menjar carn. Primer, no podia suportar la carn roja i cada cop menys coses que vinguessin d'un animal", detalla. Al final, va decidir que menjaria només allò que li vingués de gust i ara és vegana.
En canvi, en Victor ara fa cinc anys es va adonar que no li feia falta menjar ni carn ni peix. "Fer-me vegetarià sempre ha estat una decisió política", apunta. I ho argumenta: "Estic en contra de la crueltat animal, vull tenir el menor impacte possible en el món, reduir les meves emissions, ocupar menys espai i combatre la desforestació". La seva transformació, com la que promulga l'organització encapçalada per la mediàtica Greta Thunberg, intenta impregnar tots els àmbits possibles de la vida. Aquest jove de 25 anys, a banda de l'alimentació, també ha canviat la manera en què es mou pel món -ara ho intenta fer majoritàriament en tren- i com vesteix -ni llença ni compra res fins que es fa malbé-. Des que mengen només vegetals, la Clara i en Victor se senten millor tan físicament com emocional. Van millor al lavabo i cuiden molt més la seva dieta. "Em faig analítiques periòdiques i no he hagut de prendre mai cap suplement. Estic bé perquè miro que cada plat que menjo estigui equilibrat i no li falti cap nutrient", precisa en Victor.
Una manera per començar a fer el pas, assenyalen les sociòlogues, podria passar per comprar productes vegetals que imiten la textura, aspecte i gust dels animals. "D'una banda, les empreses que hi ha al darrere aprofiten clarament un nínxol de mercat i podria ser que fessin veganwashing -pràctica consistent a oferir aquesta mena de productes sense creure en l'ètica que hi ha al darrere-, però també ajuden molta gent a començar a menjar de manera sostenible. És un tema de proximitat cultural", apunta Rizo.
Des de fa aproximadament una dècada, opcions com el vegetarianisme i el veganisme han guanyat terreny en múltiples espais. Exemple d'això són, precisament, els supermercats. Cada cop hi ha més grans superfícies que tenen lineals dedicats als productes vegetals quan, fins fa res, les nostres mares havien d'anar a botigues especialitzades que els venien pràcticament en exclusiva. Abans, hi havia un sector copiós de la societat que li tirava enrere el simple concepte de vegà i ara són molts els que, de tant en tant, s'asseuen a restaurants que aposten per aquestes dietes i estils de vida.
Un altre aspecte a millorar que apunten tant ell com la Clara és el preu dels aliments vegetals. "Podrien ser molt més barats", coincideixen a dir. Per a les expertes de la UB això és, simplement, un tema de voluntat política. "S'ha de fer un canvi cultural i que els plats més barats no siguin els menys saludables. Tampoc pot ser que els menús infantils consisteixin en pasta amb tomàquet i tall arrebossat", indiquen, com a primer pas.
Sobre la importància de l'educació que donem als més petits i petites també hi està d'acord en Victor. "El background cultural és profund, però quan creixes també has de tenir conviccions molt fortes per fer el canvi", reflexiona. A més a més, tant el tarragoní com l'ebrenca consideren essencial tenir informació sobre el que mengem: "És molt important saber d'on ve cada cosa". En Victor, però, és un punt negatiu sobre el futur: "La gent no canviarà el seu estil de vida fins que no noti que el canvi climàtic l'afecta en primera persona". Ell mateix reconeix que voldria fer el pas a fer-se vegà. Per això, però, li falta estabilitat i energia. "S'han de canviar els patrons", conclou.
Així ho expliquen a Nació les sociòlogues de la Universitat de Barcelona (UB) Anna Escobedo -doctora experta en canvis familiars, salut i qualitat de vida- i Andrea Rizo -especialista en transformació social-. Elles també apunten que tot i que el recent informe de The Green Revolution -publicat aquest mateix dijous- demostra que hi ha moltes persones que s'estan despenjant de la revolució alimentària -especialment homes-, aquesta és una revolució que, des de ja fa una dècada, ha germinat llavors en la societat, tant a casa nostra com a escala global. "Serà un dels grans temes que tractarem en el futur més immediat, perquè estem parlant de la gran transformació de l'alimentació", assenyala Escobedo. "De les mares ha passat a les filles i elles ho estan escampant a través de les seves xarxes intrafamiliars", rebla.
Fridays for Future, un punt d'inflexió
Aquestes dues expertes fan seu l'estudi de 2007 del prestigiós catedràtic estatunidenc Brian Wansink, Mindless Eating, en què assegura que cadascú de nosaltres pren 200 decisions al dia respecte al menjar. "Escollir és un exercici de llibertat individual, és el nostre poder i l'hem de fer servir". Rizo apunta que ens hem començat a preocupar de l'alimentació fa escasses dècades: "Hem avançat tant en drets humans que ara ens qüestionem altres coses". No obstant això, el punt d'inflexió que fa que moviments com el vegetarianisme o el veganisme es converteixin en una mena de "tendència" és Fridays For Future. En l'actualitat, no només ens preocupem per nosaltres i per la nostra família, sinó que sabem que el que està en joc són les noves generacions. El problema no és només nostre, afecta el futur de l'espècie."És curiós com amb altres temes, com per exemple el reciclatge, la societat acostuma a dir que primer facin la feina les multinacionals i, en canvi, amb l'alimentació pensem que és una cosa que ens interpel·la directament i no esperem que la indústria faci res per actuar", indiquen les sociòlogues de la UB. A parer seu, hi ha dos factors principals que porten al canvi: aconseguir més benestar emocional i físic, i pur activisme. Això és, precisament, el que veiem en els dos testimonis consultats per aquest diari. La Clara és una jove ebrenca que va deixar de menjar carn ara fa nou anys, quan en tenia 16. "No hi ha un per què clar, va ser un cúmul de sensacions. Vaig començar a sentir pena pels animals i mania de menjar carn. Primer, no podia suportar la carn roja i cada cop menys coses que vinguessin d'un animal", detalla. Al final, va decidir que menjaria només allò que li vingués de gust i ara és vegana.
En canvi, en Victor ara fa cinc anys es va adonar que no li feia falta menjar ni carn ni peix. "Fer-me vegetarià sempre ha estat una decisió política", apunta. I ho argumenta: "Estic en contra de la crueltat animal, vull tenir el menor impacte possible en el món, reduir les meves emissions, ocupar menys espai i combatre la desforestació". La seva transformació, com la que promulga l'organització encapçalada per la mediàtica Greta Thunberg, intenta impregnar tots els àmbits possibles de la vida. Aquest jove de 25 anys, a banda de l'alimentació, també ha canviat la manera en què es mou pel món -ara ho intenta fer majoritàriament en tren- i com vesteix -ni llença ni compra res fins que es fa malbé-. Des que mengen només vegetals, la Clara i en Victor se senten millor tan físicament com emocional. Van millor al lavabo i cuiden molt més la seva dieta. "Em faig analítiques periòdiques i no he hagut de prendre mai cap suplement. Estic bé perquè miro que cada plat que menjo estigui equilibrat i no li falti cap nutrient", precisa en Victor.
La dieta de salut planetària, la millor segons les expertes
Si no es vol optar pel vegetarianisme o el veganisme, les especialistes aconsellen que el millor és fer una dieta de salut planetària. Anna Escobedo i Andrea Rizo precisen que aquesta mena d'alimentació sostenible consisteix a no abusar dels productes d'origen animal, apostar per la proximitat, la temporalitat i, si es pot, comprant només allò que també vagi embalat de manera sostenible. "El veganisme pot tenir un punt de radicalitat per a molts", analitzen. "Per això, creiem que la dieta de salut planetària pot encaixar en el conjunt de la societat", afegeixen. De retruc, seguir aquestes pautes ajudaria la pagesia del país i també el comerç local, alhora que es podria adaptar a bona part de les religions i al·lèrgies, precisen.Una manera per començar a fer el pas, assenyalen les sociòlogues, podria passar per comprar productes vegetals que imiten la textura, aspecte i gust dels animals. "D'una banda, les empreses que hi ha al darrere aprofiten clarament un nínxol de mercat i podria ser que fessin veganwashing -pràctica consistent a oferir aquesta mena de productes sense creure en l'ètica que hi ha al darrere-, però també ajuden molta gent a començar a menjar de manera sostenible. És un tema de proximitat cultural", apunta Rizo.
Des de fa aproximadament una dècada, opcions com el vegetarianisme i el veganisme han guanyat terreny en múltiples espais. Exemple d'això són, precisament, els supermercats. Cada cop hi ha més grans superfícies que tenen lineals dedicats als productes vegetals quan, fins fa res, les nostres mares havien d'anar a botigues especialitzades que els venien pràcticament en exclusiva. Abans, hi havia un sector copiós de la societat que li tirava enrere el simple concepte de vegà i ara són molts els que, de tant en tant, s'asseuen a restaurants que aposten per aquestes dietes i estils de vida.
Més opcions als restaurants, millora de preus i la importància d'educar
No obstant això, encara hi ha camins per recórrer. Un d'ells l'indica en Victor, que ara viu a Victòria (Canadà): "Quan menjo fora tinc moltes més possibilitats aquí o als Estats Units que a casa, a Tarragona". Aquest jove estudiant de doctorat explica que a Amèrica del Nord com a mínim sempre troba una opció vegetariana a la carta i, de fet, el que és força habitual és que la meitat ja estigui adaptada. En canvi, a Catalunya es troba que encara ha d'anar a llocs especialitzats o bé trucar per informar-se de les opcions que té abans d'anar-hi. "A mi no em molesta, però hi ha gent a qui no li agrada ser el centre d'atenció i aquí amb el menjar et passa una mica això. Quan ve el cambrer a prendre nota li has de dir que ets vegetarià i tothom et comença a preguntar", relata.Un altre aspecte a millorar que apunten tant ell com la Clara és el preu dels aliments vegetals. "Podrien ser molt més barats", coincideixen a dir. Per a les expertes de la UB això és, simplement, un tema de voluntat política. "S'ha de fer un canvi cultural i que els plats més barats no siguin els menys saludables. Tampoc pot ser que els menús infantils consisteixin en pasta amb tomàquet i tall arrebossat", indiquen, com a primer pas.
Sobre la importància de l'educació que donem als més petits i petites també hi està d'acord en Victor. "El background cultural és profund, però quan creixes també has de tenir conviccions molt fortes per fer el canvi", reflexiona. A més a més, tant el tarragoní com l'ebrenca consideren essencial tenir informació sobre el que mengem: "És molt important saber d'on ve cada cosa". En Victor, però, és un punt negatiu sobre el futur: "La gent no canviarà el seu estil de vida fins que no noti que el canvi climàtic l'afecta en primera persona". Ell mateix reconeix que voldria fer el pas a fer-se vegà. Per això, però, li falta estabilitat i energia. "S'han de canviar els patrons", conclou.