Aturem-nos, quin remei

Rep el butlletí cada matí al teu correu

La setmana passada, des d'aquesta mateixa tribuna, apuntàvem que això anava per llarg, que caldria paciència, perquè els indicadors no convidaven a l'optimisme. Set dies després, entren en vigor més restriccions, que ens transporten mentalment al mes de març. "És el moment de l'aturada social", va afirmar ahir el vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, per il·lustrar la dimensió del que es pretén amb les últimes mesures aprovades.

L'última bala, el confinament domiciliari, continua a la recambra. Les administracions intentaran treure rendiment en els pròxims dies a l'actual decret de l'estat d'alarma, prorrogat ahir al Congrés. Després, tocarà tornar a avaluar escenaris. França, amb dades igualment preocupants, ja ha marcat camins estrictes.

De moment, per contenir l'expansió del virus i no sobrecarregar els hospitals, el Govern ha demanat nous sacrificis, amb impacte en la mobilitat i l'economia. Catalunya tanca el seu territori, els caps de setmana tampoc es podrà sortir dels municipis, les activitats culturals i extraescolars queden suspeses, no hi haurà competicions esportives ni obriran els gimnasos, es decreten limitacions als comerços, i bars i restaurants continuaran sense poder atendre els clients als locals.

Són mesures dràstiques que persegueixen no comprometre més la nostra salut ni saturar els recursos assistencials. La cara B de les restriccions és la patacada que rep teixit econòmic, en un país farcit de petites i mitjanes empreses -el 60% tenen un o dos treballadors-, que fan preveure que els recursos mobilitzats en ajudes seran limitats. Ahir s'hi van sumar 300 milions d'euros més en ajudes, però la factura de les pèrdues que publicita només el sector de la restauració van més enllà.

Tots els missatges emesos pel Govern insisteixen en el civisme per combatre el perill de desbocar els contagis i saturar les UCI. Aquest, certament, és el problema. Però, més enllà d'encertar en el diagnòstic i apel·lar al compromís col·lectiu, l'executiu necessita ser creïble per convèncer una ciutadania voluntariosa, que majoritàriament hi posa el coll per tirar endavant. La descoordinació exhibida aquesta setmana en qüestions com la del teletreball no ajuden a enfortir la credibilitat de l'administració.

La Generalitat, com el govern espanyol, va practicar l'assaig-error en els primers mesos de la pandèmia. Ara, continua provant les mesures oportunes en cada circumstància mentre pressiona per rebre i gestionar els fons europeus que aportarien oxigen. Al Govern se li hauria d'exigir, però, haver fet bé els deures en la planificació dels recursos -en llits d'UCI, rastrejadors, PCR, professionals a l'atenció primària i també protocols-, per no patir ara més del compte. Hi ha més recursos que fa uns mesos, però són suficients? La sanitat ja acumulava dèficits estructurals d'inversió i això és més evident aquesta tardor. De la mateixa manera que la precarietat d'una part important de la societat és ara debilitat extrema.

Ha arribat el moment de tornar-se a aturar, quin remei. Som de ple a la segona onada de la pandèmia. Però la comprensió del mes de març és avui exigència de claredat. El ciutadà sap què s'hi juga. El Govern, amb les eleccions a la cantonada, també.      
 

---

Avui no et perdis

» Tancats menys per anar a la feina i a l'escola: Catalunya estrena restriccions; per Sara González i Andreu Merino.

»Què es pot fer i què no a Catalunya?

» Fil directe: «Les costures que rebenten»; per Sara González.

» Ciència en societat: «Les mutacions del coronavirus»; per Cristina Junyent.

»La pandèmia a Catalunya, en dades.

»L'operació Volhov apunta al tràfic d'influències i deixa al descobert la crisi política; per Bernat Surroca.

»La División Azul i la «crisi» amb Rússia pels 10.000 soldats arriben a l'Eurocambra i al Congrés; per Víctor Rodrigo.

» Opinió: «L’hora del kompromat»; per Francesc-Marc Àlvaro.

»Santander, CaixaBank i Bankia cobraran 1.350 milions de l'Estat pel Castor.

» L'«alt-right», el moviment conspiranoic i polaritzador que va enlluernar Trump; per Jordi Velert Irles.

» Filiprim: «'Antidisturbios' i el blanquejament»; per Toni Vall.
 

---

 El passadís

El nou partit de Carles Puigdemont, Junts, encara no ha decidit qui serà el candidat a les eleccions del 14 de febrer. Puigdemont serà l'esquer electoral, això és segur, però encara no ha resolt si exercirà de cap de llista, com tampoc és públic qui es convertirà en l'aspirant efectiu a la presidència de la Generalitat. Laura Borràs ja ha presentat les seves credencials -hi insistia aquesta setmana en una entrevista a NacióDigital-, conscient del seu ascendent sobre la militància. Però tindrà competidors.

Sectors del partit empenyen a favor de Ramon Tremosa, conseller d'Empresa i Coneixement. Li donen suport, per exemple, impulsors del corrent  intern Reunim-nos, entre ells Joan Maria Piqué, excap de premsa d'Artur Mas i Miquel Buch, i ara assessor de Tremosa a la conselleria. Piqué demanava recentment, en xats interns, que ara és el moment de potenciar a les llistes "perfils més econòmics", necessaris per sortir de la crisi, en lloc de "lideratges personals o carismàtics". Traduït: Tremosa versus Borràs. O tal vegada fent tàndem amb ella.

Vist i llegit

Aquesta setmana es posa en marxa la 78a missió d'Open Arms, en un context de dificultats per la pandèmia i l'hostilitat governamental contra les ONG que practiquen rescats al Mediterrani, que ha complicat la tasca de les tripulacions que ajuden el degoteig de migrants que intenten arribar a Europa. El fotoperiodista Sergi Cámara acompanyarà el vaixell de l'entitat catalana i publicarà a NacióDigital un diari de l'activitat a bord. Aquest cap de setmana ja us oferirem els primers textos del quadern de bitàcola del nostre col·laborador, que ens acostarà a una realitat amagada per l'allau informativa de la pandèmia.

 El nom propi

La setmana ha estat prolífica en titulars: noves restriccions per frenar la cadena de contagis, operacions vistoses de la Guàrdia Civil amb arguments inversemblants que han sorprès fins i tot el Kremlin, i també comiats llargament esperats, com el de Josep Maria Bartomeu. Del ja expresident del Barça se n'han escrit desenes d'articles, però avui destaquem el que firma Rafa Cabeleira al diari El País. Argumenta Cabeleira que, en l'adeu sense autocrítica, Bartomeu va tornar-se a amagar darrere una "cortina" de falsedats. "De totes les coses que va dir Bartomeu en el seu comiat, alguna era veritat", escriu el columnista en la primera línia del text. Coincidència o no, el Barça va jugar el seu millor partit de la temporada a Torí poques hores després de la renúncia de la junta. I Messi torna a somriure.

 Els imperdibles

Les imminents eleccions als Estats Units conviden a recuperar lectures que han radiografiat l'arribada a la Casa Blanca de Donald Trump. Un dels llibres de referència, per qui el firma i el que s'hi explica, és el que va publicar Bob Woodward a finals del 2018. Traduït al català amb el títol de Por, el prestigiós periodista retratava els primers passos de la presidència de Trump, amb detalls quixotescos sobre la manera de prendre decisions del magnat i les rectificacions que havien d'articular els seus col·laboradors per salvar els mobles. El llibre, amb una nodrida seleccions de fonts i documents, radiografia un personatge voluble i poc preparat, que ara aspira a la reelecció, per bé que Joe Biden pugui partir com a favorit. És una lectura recomanable. I tampoc us perdeu l'especial sobre les eleccions que ja hem posat en marxa al diari (aquí podeu recuperar articles publicats). Bon cap de setmana!

 ​