29
d'octubre
de
2020, 11:30
Actualitzat:
13:58h
El magistrat del jutjat d'Instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, va activar ahir l'operació Volhov, liderada per la Guàrdia Civil, contra el finançament del procés. Es va saldar amb una trentena de detinguts, entre els quals empresaris vinculats a l'independentisme i alts càrrecs de la Generalitat. El cas, amb semblances amb altres grans operacions de la Benemèrita com la del 20 de setembre de 2017 o la dels CDR, és una peça separada d'una altra causa que investiga subvencions irregulars de la Diputació de Barcelona a entitats properes a CDC per finançar-la, i apunta a diversos delictes com ara malversació, suborn, prevaricació, tràfic d'influències, blanqueig de capitals i desordres públics.
Entre els detinguts hi ha David Madí, Oriol Soler, Xavier Vendrell i Xavier Vinyals, entre altres alts càrrecs de la Generalitat o empresaris de l'òrbita de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC. Per dotar-la de gruix, a la causa s'hi barregen diversos elements, des d'un possible tràfic d'influències a desviament de fons, passant per soldats russos i un eventual suport del Kremlin a les tesis independentistes per desestabilitzar Espanya. També hi inclou la gestió del Tsunami Democràtic -que va liderar les protestes de la sentència de l'1-O i es va desactivar d'un dia per l'altre- i revela converses punxades als investigats amb insults, retrets i menyspreus a polítics en actiu i fins i tot al president de la Generalitat, Quim Torra, ara inhabilitat.
1. Tràfic d'influències poc acreditat
El jutge sosté que Xavier Vendrell, exconseller d'ERC, hauria mantingut reunions amb el conseller d'Educació, Josep Bargalló, per aconseguir implantar una escola d'educació especial a través de la Fundació El Brot, de la qual ell n'és president. Hauria mantingut reunions amb Bargalló i amb el director general de Centres Públics, Josep González Cambray, que també va ser detingut i alliberat al cap de poques hores després de declarar. El projecte no ha reeixit. També hauria mantingut converses amb la directora general de Centres Concertats, Pilar Contreras, també arrestada ahir per la Guàrdia Civil. El magistrat parla de converses entre Vendrell i alts càrrecs d'Educació per passar per alt errors en sol·licitud de concerts per centres educatius i apunta que hi hauria hagut "tracte de favor".
Segons es desprèn del es interlocutòries, Vendrell, que va ser secretari d'organització d'ERC fa una dècada, "pretén beneficiar-se de les seves relacions amb polítics d'ERC" en diversos àmbits. Així, també manté reunions amb alts càrrecs del Departament de Salut i també amb la consellera, Alba Vergés, aquest mateix 2 d'octubre. En opinió del jutge, Vendrell volia obtenir un "tracte de favor" que no s'acredita. També assegura que l'adjudicació que va obtenir l'exconseller d'ERC amb l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM) va ser "irregular", i el jutge infereix que s'hauria produït gràcies als contactes de Vendrell. "Vendrell reconeix que no té el material tècnic exigit i que la seva empresa era només una direcció", diu el magistrat.
Segons el jutge, Vendrell, que en algun passatge es queixa que no se li facilitin les gestions malgrat la seva contribució al país, va participar en la gestió de centres que es van obrir per ingressar persones infectades de Covid que venien de residències i a canvi va rebre 5.000 euros. La interlocutòria apunta que hauria intentat obtenir un major rèdit econòmic associant-se amb Madí per proveir de tests ràpids , però "no s'ha pogut acreditar que això fructifiqués".
El jutge també investiga tràfic d'influències el cas de David Madí, exalt càrrec de CDC i mà dreta d'Artur Mas. Ho vincula amb alts càrrec del Departament de Territori, com el propi conseller Damià Cavet, i càrrecs de designació política. Madí tenia interessos en el mercat de les VTC. En aquest sentit, la interlocutòria fa referència a una reunió de 25 d'octubre de l'any passat amb el conseller Calvet, alts càrrecs i un representant de l'empresa Uber. Segons el jutge, Madí, president d'Aigües de Catalunya, també hauria "activat els seus contactes polítics" per aconseguir que prosperés l'adquisició d'Agbar.
Segons el jutge, l'exalt càrrec de CDC també hauria intentat obtenir rèdit econòmic de la crisis sanitària provocada pel coronavirus. Es relaten reunions amb alts càrrecs del Govern, com el secretari, Víctor Cullell, o l'exsecretari general d'Interior, Brauli Duart. De tota manera, el mateix magistrat admet que "no s'ha pogut corroborar que aquestes intencions fructifiquessin, pero no és descartable que Madí s'hagi pogut veure beneficiat per alguna adjudicació pública".
2. Assange i Snowden, fruita prohibida
En el cas de Soler, no es fa cap referència al tràfic d'influències, però sí que se sospita dels contractes que van rebre entre 2016 i 2020 grups editorials als que està vinculat per valor de tres milions d'euros i que Som Cultura va aclarir dimecres. En la interlocutòria s'expliquen reunions mantingudes amb Julian Assange i Edward Snowden en el marc d'una suposada estratègia de desinformació per desestabilitzar Espanya. En aquesta estratègia hi estaria implicat, relata el jutge a partir dels atestats de la Guàrdia Civil, el Kremlin i mitjans afins a Vladimir Putin. Segons la interlocutòria, el president rus hauria posat a disposició de Puigdemont 10.000 soldats en cas que declarés la independència la tardor de 2017.
3. Suposat desviaments de diners
En l'operació s'investiguen diverses vies de finançament amb fons públics "d'activitats irregulars alienes al destí legal" que tenien els diners procedents de subvencions. El jutge sosté que es va utilitzar diner públic per pagar despeses del procés més enllà de l'1-O, com per exemple l'exili de Puigdemont a Bèlgica. Una de les vies de finançament seria, sempre segons les interlocutòries del jutjat d'Instrucció 1, la Plataforma Proseleccions Catalanes, presidida per Xavier Vinyals, un dels detinguts.
El jutge apunta que s'haurien produït concessions directes de subvencions amb "arbitrarietat i partidisme", així com pagaments de "dubtosa efectivitat". Diu el magistrat que proveïdors de serveis relacionats amb el Fòrum Crans Montana (CMF) van rebre més de 800.000 euros en factures que, en alguns casos, tenien vincles amb Puigdemont a Bèlgica. "Per la traçabilitat d'aquestes dades, això podria constituir un blanqueig de capitals", sosté. En aquest sentit es fa referència al CMF, "alienat amb els interessos independentistes", i es considera que subvencions destinades a la Plataforma Proseleccions Catalanes es van dedicar a aquest fòrum amb "interessos partidistes" tot i que no s'acredita justificació incorrecta de les subvencions.
4. Darrere del Tsunami Democràtic
El magistrat considera acreditada "l'activitat de direcció i participació directa" de Vendrell en les accions del Tsunami Democràtic durant les protestes de la sentència de l'1-O. La interlocutòria estableix que Vendrell va dir que enviaria gent "per protegir la Plaça Urquinaona". El jutge sosté que Vendrell donava les instruccions de les accions que havia de fer aquesta plataforma, fins al punt que Oriol Soler, també detingut, li va dir que "estava a les seves ordres". El Tsunami es va desactivar després de la protesta fallida al Camp Nou durant el Barça-Madrid i no se n'ha sabut res més. El jutge diu que amb la inhabilitació de Quim Torra els dirigents polítics "no van mostrar interès en activar" de nou Tsunami Democràtic. Tot, sempre, segons el relat judicial que dona molt poc detall sobre els operatius logístics, que van ser d'un abast important com en el cas de la Jonquera, del Tsunami.
Pel que fa a Soler, el jutge sosté que hi ha indicis que apunten que "podria estar vinculat a l'organització, direcció i execució de les accions del Tsunami". Fa referència a una conversa amb Vendrell que no descarta que tingués relació amb les mobilitzacions que s'estaven organitzant pel Clàssic. Segons el magistrat, Soler tenia "capacitat de decisió" i estava "integrat" en el moviment. De fet, el qualifica d'un dels "ideòlegs del procés a l'ombra" i recorda les converses amb Josep Maria Jové que consten en la causa del jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona.
El jutge també involucra David Madí en el Tsunami Democràtic, però en un grau molt inferior: "N'està perfectament informat i s'infereix que sap qui hi ha darrere". Tot plegat, per converses obtingudes a través del seu telèfon en què dona detalls sobre l'organització.
5. La mala maror política, sense filtres
Les interlocutòries del jutge Aguirre posen en evidència una crisi política amb insults, retrets, menyspreu a càrrecs polítics i interessos de partit més enllà del moviment independentista. El magistrat reprodueix converses enregistrades -tots ells tenien el mòbil punxat- i també fa referència a coses que els investigats van dir en moments concrets. Així, Madí assegura que Torra "es va follar Buch i Duart perquè no li van deixar fer les seves animalades", que Oriol Junqueras "té un punt de desequilibrat" i que David Bonvehí és "un tros de carn que és un autèntic subnormal".
També qualifica Torra de "subnormal polític profund" i que no esperava gaires protestes quan l'inhabilitessin. De fet, assegura que a ERC això ja li anava bé perquè volen que les eleccions es facin aviat per poder aconseguir la presidència. El jutge també apunta que Madí va ser clau per situar Jordi Sànchez com a secretari general de JxCat i admet que "ningú té ni punyetera idea de com materialitzar la independència".
Pel que fa a Vendrell, el jutge explica que va pressionar perquè ERC participés en el Consell per la República tot i que Rufián ho considera "un xiringuito de Puigdemont". Segons la interlocutòria, Puigdemont va dir a Vendrell que "calia fer president Pedro Sánchez encara que fos gratis i que si això ho sabien els seus el matarien". També hi consten els interessos en utilitzar la crisi sanitària per "sortir amb avantatge" i "marcar paquet". Vendrell, diu el jutge, també fa referència a les paraules de Sergi Sol, assessor d'ERC, quan es refereix a Puigdemont com "el fill de puta del Pelomocho".
De la mateixa manera, el jutge també posa de relleu comportaments "perquè Torra estigui content" però que són "una escenografia", o també el "punt d'inflexió" que suposa la inhabilitació del president en el camí d'ERC per "obtenir la presidència de la Generalitat" sense necessitat de reactivar el Tsunami Democràtic.
Consulteu aquí les interlocutòries del jutge
Entre els detinguts hi ha David Madí, Oriol Soler, Xavier Vendrell i Xavier Vinyals, entre altres alts càrrecs de la Generalitat o empresaris de l'òrbita de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC. Per dotar-la de gruix, a la causa s'hi barregen diversos elements, des d'un possible tràfic d'influències a desviament de fons, passant per soldats russos i un eventual suport del Kremlin a les tesis independentistes per desestabilitzar Espanya. També hi inclou la gestió del Tsunami Democràtic -que va liderar les protestes de la sentència de l'1-O i es va desactivar d'un dia per l'altre- i revela converses punxades als investigats amb insults, retrets i menyspreus a polítics en actiu i fins i tot al president de la Generalitat, Quim Torra, ara inhabilitat.
1. Tràfic d'influències poc acreditat
El jutge sosté que Xavier Vendrell, exconseller d'ERC, hauria mantingut reunions amb el conseller d'Educació, Josep Bargalló, per aconseguir implantar una escola d'educació especial a través de la Fundació El Brot, de la qual ell n'és president. Hauria mantingut reunions amb Bargalló i amb el director general de Centres Públics, Josep González Cambray, que també va ser detingut i alliberat al cap de poques hores després de declarar. El projecte no ha reeixit. També hauria mantingut converses amb la directora general de Centres Concertats, Pilar Contreras, també arrestada ahir per la Guàrdia Civil. El magistrat parla de converses entre Vendrell i alts càrrecs d'Educació per passar per alt errors en sol·licitud de concerts per centres educatius i apunta que hi hauria hagut "tracte de favor".
Segons es desprèn del es interlocutòries, Vendrell, que va ser secretari d'organització d'ERC fa una dècada, "pretén beneficiar-se de les seves relacions amb polítics d'ERC" en diversos àmbits. Així, també manté reunions amb alts càrrecs del Departament de Salut i també amb la consellera, Alba Vergés, aquest mateix 2 d'octubre. En opinió del jutge, Vendrell volia obtenir un "tracte de favor" que no s'acredita. També assegura que l'adjudicació que va obtenir l'exconseller d'ERC amb l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM) va ser "irregular", i el jutge infereix que s'hauria produït gràcies als contactes de Vendrell. "Vendrell reconeix que no té el material tècnic exigit i que la seva empresa era només una direcció", diu el magistrat.
Segons el jutge, Vendrell, que en algun passatge es queixa que no se li facilitin les gestions malgrat la seva contribució al país, va participar en la gestió de centres que es van obrir per ingressar persones infectades de Covid que venien de residències i a canvi va rebre 5.000 euros. La interlocutòria apunta que hauria intentat obtenir un major rèdit econòmic associant-se amb Madí per proveir de tests ràpids , però "no s'ha pogut acreditar que això fructifiqués".
El jutge també investiga tràfic d'influències el cas de David Madí, exalt càrrec de CDC i mà dreta d'Artur Mas. Ho vincula amb alts càrrec del Departament de Territori, com el propi conseller Damià Cavet, i càrrecs de designació política. Madí tenia interessos en el mercat de les VTC. En aquest sentit, la interlocutòria fa referència a una reunió de 25 d'octubre de l'any passat amb el conseller Calvet, alts càrrecs i un representant de l'empresa Uber. Segons el jutge, Madí, president d'Aigües de Catalunya, també hauria "activat els seus contactes polítics" per aconseguir que prosperés l'adquisició d'Agbar.
Segons el jutge, l'exalt càrrec de CDC també hauria intentat obtenir rèdit econòmic de la crisis sanitària provocada pel coronavirus. Es relaten reunions amb alts càrrecs del Govern, com el secretari, Víctor Cullell, o l'exsecretari general d'Interior, Brauli Duart. De tota manera, el mateix magistrat admet que "no s'ha pogut corroborar que aquestes intencions fructifiquessin, pero no és descartable que Madí s'hagi pogut veure beneficiat per alguna adjudicació pública".
2. Assange i Snowden, fruita prohibida
En el cas de Soler, no es fa cap referència al tràfic d'influències, però sí que se sospita dels contractes que van rebre entre 2016 i 2020 grups editorials als que està vinculat per valor de tres milions d'euros i que Som Cultura va aclarir dimecres. En la interlocutòria s'expliquen reunions mantingudes amb Julian Assange i Edward Snowden en el marc d'una suposada estratègia de desinformació per desestabilitzar Espanya. En aquesta estratègia hi estaria implicat, relata el jutge a partir dels atestats de la Guàrdia Civil, el Kremlin i mitjans afins a Vladimir Putin. Segons la interlocutòria, el president rus hauria posat a disposició de Puigdemont 10.000 soldats en cas que declarés la independència la tardor de 2017.
3. Suposat desviaments de diners
En l'operació s'investiguen diverses vies de finançament amb fons públics "d'activitats irregulars alienes al destí legal" que tenien els diners procedents de subvencions. El jutge sosté que es va utilitzar diner públic per pagar despeses del procés més enllà de l'1-O, com per exemple l'exili de Puigdemont a Bèlgica. Una de les vies de finançament seria, sempre segons les interlocutòries del jutjat d'Instrucció 1, la Plataforma Proseleccions Catalanes, presidida per Xavier Vinyals, un dels detinguts.
El jutge apunta que s'haurien produït concessions directes de subvencions amb "arbitrarietat i partidisme", així com pagaments de "dubtosa efectivitat". Diu el magistrat que proveïdors de serveis relacionats amb el Fòrum Crans Montana (CMF) van rebre més de 800.000 euros en factures que, en alguns casos, tenien vincles amb Puigdemont a Bèlgica. "Per la traçabilitat d'aquestes dades, això podria constituir un blanqueig de capitals", sosté. En aquest sentit es fa referència al CMF, "alienat amb els interessos independentistes", i es considera que subvencions destinades a la Plataforma Proseleccions Catalanes es van dedicar a aquest fòrum amb "interessos partidistes" tot i que no s'acredita justificació incorrecta de les subvencions.
4. Darrere del Tsunami Democràtic
El magistrat considera acreditada "l'activitat de direcció i participació directa" de Vendrell en les accions del Tsunami Democràtic durant les protestes de la sentència de l'1-O. La interlocutòria estableix que Vendrell va dir que enviaria gent "per protegir la Plaça Urquinaona". El jutge sosté que Vendrell donava les instruccions de les accions que havia de fer aquesta plataforma, fins al punt que Oriol Soler, també detingut, li va dir que "estava a les seves ordres". El Tsunami es va desactivar després de la protesta fallida al Camp Nou durant el Barça-Madrid i no se n'ha sabut res més. El jutge diu que amb la inhabilitació de Quim Torra els dirigents polítics "no van mostrar interès en activar" de nou Tsunami Democràtic. Tot, sempre, segons el relat judicial que dona molt poc detall sobre els operatius logístics, que van ser d'un abast important com en el cas de la Jonquera, del Tsunami.
Pel que fa a Soler, el jutge sosté que hi ha indicis que apunten que "podria estar vinculat a l'organització, direcció i execució de les accions del Tsunami". Fa referència a una conversa amb Vendrell que no descarta que tingués relació amb les mobilitzacions que s'estaven organitzant pel Clàssic. Segons el magistrat, Soler tenia "capacitat de decisió" i estava "integrat" en el moviment. De fet, el qualifica d'un dels "ideòlegs del procés a l'ombra" i recorda les converses amb Josep Maria Jové que consten en la causa del jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona.
El jutge també involucra David Madí en el Tsunami Democràtic, però en un grau molt inferior: "N'està perfectament informat i s'infereix que sap qui hi ha darrere". Tot plegat, per converses obtingudes a través del seu telèfon en què dona detalls sobre l'organització.
5. La mala maror política, sense filtres
Les interlocutòries del jutge Aguirre posen en evidència una crisi política amb insults, retrets, menyspreu a càrrecs polítics i interessos de partit més enllà del moviment independentista. El magistrat reprodueix converses enregistrades -tots ells tenien el mòbil punxat- i també fa referència a coses que els investigats van dir en moments concrets. Així, Madí assegura que Torra "es va follar Buch i Duart perquè no li van deixar fer les seves animalades", que Oriol Junqueras "té un punt de desequilibrat" i que David Bonvehí és "un tros de carn que és un autèntic subnormal".
També qualifica Torra de "subnormal polític profund" i que no esperava gaires protestes quan l'inhabilitessin. De fet, assegura que a ERC això ja li anava bé perquè volen que les eleccions es facin aviat per poder aconseguir la presidència. El jutge també apunta que Madí va ser clau per situar Jordi Sànchez com a secretari general de JxCat i admet que "ningú té ni punyetera idea de com materialitzar la independència".
Pel que fa a Vendrell, el jutge explica que va pressionar perquè ERC participés en el Consell per la República tot i que Rufián ho considera "un xiringuito de Puigdemont". Segons la interlocutòria, Puigdemont va dir a Vendrell que "calia fer president Pedro Sánchez encara que fos gratis i que si això ho sabien els seus el matarien". També hi consten els interessos en utilitzar la crisi sanitària per "sortir amb avantatge" i "marcar paquet". Vendrell, diu el jutge, també fa referència a les paraules de Sergi Sol, assessor d'ERC, quan es refereix a Puigdemont com "el fill de puta del Pelomocho".
De la mateixa manera, el jutge també posa de relleu comportaments "perquè Torra estigui content" però que són "una escenografia", o també el "punt d'inflexió" que suposa la inhabilitació del president en el camí d'ERC per "obtenir la presidència de la Generalitat" sense necessitat de reactivar el Tsunami Democràtic.
Consulteu aquí les interlocutòries del jutge
David Madí by edicio naciodigital on Scribd
Oriol Soler by edicio naciodigital on Scribd
Xavier Vinyals by edicio naciodigital on Scribd
Xavier Vendrell by edicio naciodigital on Scribd