27
d'octubre
de
2020, 19:54
Actualitzat:
20:29h
El Govern ha protagonitzat aquest dimarts un caos a l'hora d'explicar a la ciutadania si el teletreball és obligatori o no a Catalunya. El Departament de Treball insisteix que totes les empreses que puguin l'han de permetre als seus empleats, mentre que la portaveu del Govern, Meritxell Budó, assegura que no hi ha cobertura jurídica per aplicar la norma i el conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, diu que és "recomanable".
Els treballadors catalans, doncs, hauran de treballar aquest dimecres des de casa? La resposta ràpida es que no. Una resposta més extensa obre interrogants sobre la capacitat de la Generalitat de regular una suposada obligació anunciada aquest dimarts pel conseller de Treball, Chakir el Homrani, que s'ha anat descafeïnant a mesura que passaven les hores. A continuació, vuit preguntes amb resposta.
1. Què és el Consell de Relacions Laborals i què ha dit sobre el teletreball? "Les empreses resten en l’obligació de limitar la mobilitat de les persones treballadores adoptant sistemes de treball a distància i teletreball, així com reunions telemàtiques". Així comença la declaració del Consell de Relacions Laborals publicada aquest dilluns a la nit. L'ens és consultiu i està integrat per la Generalitat, els sindicats CCOO i UGT, i les patronals Foment del Treball i Pimec. En la seva declaració també diu que si les empreses no poden permetre el teletreball hauran de facilitar un document justificatiu a les persones treballadores de la necessitat de realitzar els desplaçaments per anar o tornar del centre de treball.
En cas de no poder promoure el teletreball, estableix que s’implementin altres mesures com horaris d'entrada i sortida esglaonats. Tot i que la declaració del consell parla en tot moment d'"obligació" quan es refereix al teletreball, les versions contradictòries verbalitzades pels consellers deixen en evidència que no ho és.
2. Qui té les competències per regular l'àmbit laboral? La competència per legislar en l'àmbit laboral és exclusiva de l'Estat. La Generalitat només té capacitat de prendre decisions en qüestions molt concretes, com els serveis mínims que han de garantir els treballadors públics durant una convocatòria de vaga.
3. Per què Treball defensa que pot obligar a fer teletreball? El Departament de Treball defensa la seva capacitat d'intervenir en l'àmbit laboral per forçar les empreses a permetre el teletreball amb l'argument que ho fa a partir d'una normativa sanitària. Dit d'una altra manera, la conselleria de Chakir El Homrani argumenta que no està envaint competències de l'Estat en matèria laboral sinó que s'agafa al decret 30/2020. Un decret que estableix quines multes s'interposaran a qui se salti la normativa de prevenció de la Covid-19, independentment de si són persones o empreses.
4. La Generalitat pot garantir el control del teletreball? No, no pot. Inspecció de Treball té només, segons dades del 2018 -les últimes disponibles-, 87 inspectors i 35 subinspectors. És a dir, un total de 122 treballadors encarregats de vetllar pel respecte a la normativa laboral a tot el país. El govern espanyol va traspassar les competències de gestió d'Inspecció de Treball a la Generalitat el 2010, però la capacitat de convocar més places continua sent de l'Estat. Aquest dimarts, el secretari general de Treball, Josep Ginesta, ha evitat respondre si Inspecció de Treball té prou múscul per garantir que les empeses permeten teletreballar. La declaració per fer obligatori el teletreball, a més, arriba en un moment en què la Inspecció ha d'estar molt pendent de la presentació d'ERTO i ja n'ha detectat 175 de fraudulents.
Ginesta ha dit que la tasca de vigilància serà assumida, com des de l'inici de la pandèmia, de manera coordinada entre Treball i Salut. Les últimes dades facilitades daten del 13 de juliol, quan Treball va xifrar en 762 les inspeccions i requeriments a empreses per possibles incompliments de seguretat vinculats a la Covid-19 des de l'inici de la pandèmia. Des d'aleshores, només ha transcendit que 79 empreses agroalimentàries van incomplir mesures de prevenció des del març fins al 20 de setembre, tal com va avançar NacióDigital.
5. Quin marge tenen les empreses per no promoure el teletreball? La declaració del Consell de Relacions Laborals assegura que quedaran exemptes de l'obligació de permetre el teletreball aquelles empreses que presentin raons "justificades" per fer anar els empleats al centre de treball. La declaració, però, no recull quins arguments són justificats i quins no. Si els treballadors no es queden a casa, l'empresa ha de garantir els mínims riscos per evitar contagis a través d'un ajustament de la producció, dels horaris laborals o dels torns. També ha de garantir una correcta neteja i ventilació, i subministrar aigua i sabó o gels hidroalcohòlics als empleats.
6. Què poden fer els treballadors si la seva empresa no els permet teletreballar? Si els treballadors d'una empresa consideren que aquesta els obliga a anar a la feina presencialment sense justificació poden recórrer a Inspecció de Treball. Els pocs recursos d'aquest òrgan, però, fan que sigui difícil pensar en la possibilitat de gestionar totes les demandes.
7. Quines contradiccions ha exhibit públicament el Govern? Des de primera hora del matí, els consellers han exhibit discursos contradictoris. Ha obert el foc El Homrani, assegurant que el teletreball és obligatori a Catalunya, en una entrevista a RAC1. En paral·lel, el conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, assegurava a Catalunya Ràdio que la mesura era "recomanable". Finalment, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, afirmava després de la reunió del Consell Executiu que la Generalitat no té competències per obligar a fer teletreball i demanava a l'Estat que ho permetés. El desgavell, però, continuava, perquè al mateix temps el secretari general de Treball, Josep Ginesta, insistia en l'obligatorietat de la mesura i confiava a fer-la complir a través de la "pedagogia".
8. Ha tingut incidència la recomanació fins ara? La declaració del Consell de Relacions Laborals és, en el fons, una actualització d'un decret publicat fa dues setmanes. La seva eficàcia ha quedat en dubte i Ginesta ha reconegut que, des de la seva aprovació, no s'han detectat canvis en la mobilitat a Catalunya que facin pensar en un increment del teletreball. L'objectiu del Govern, doncs, ha estat reforçar un missatge que ja s'havia emès. L'execució de l'estratègia, però, ha provocat més dubtes que certeses i ha evidenciat un cop més la descoordinació dins de l'executiu.
Els treballadors catalans, doncs, hauran de treballar aquest dimecres des de casa? La resposta ràpida es que no. Una resposta més extensa obre interrogants sobre la capacitat de la Generalitat de regular una suposada obligació anunciada aquest dimarts pel conseller de Treball, Chakir el Homrani, que s'ha anat descafeïnant a mesura que passaven les hores. A continuació, vuit preguntes amb resposta.
1. Què és el Consell de Relacions Laborals i què ha dit sobre el teletreball? "Les empreses resten en l’obligació de limitar la mobilitat de les persones treballadores adoptant sistemes de treball a distància i teletreball, així com reunions telemàtiques". Així comença la declaració del Consell de Relacions Laborals publicada aquest dilluns a la nit. L'ens és consultiu i està integrat per la Generalitat, els sindicats CCOO i UGT, i les patronals Foment del Treball i Pimec. En la seva declaració també diu que si les empreses no poden permetre el teletreball hauran de facilitar un document justificatiu a les persones treballadores de la necessitat de realitzar els desplaçaments per anar o tornar del centre de treball.
En cas de no poder promoure el teletreball, estableix que s’implementin altres mesures com horaris d'entrada i sortida esglaonats. Tot i que la declaració del consell parla en tot moment d'"obligació" quan es refereix al teletreball, les versions contradictòries verbalitzades pels consellers deixen en evidència que no ho és.
2. Qui té les competències per regular l'àmbit laboral? La competència per legislar en l'àmbit laboral és exclusiva de l'Estat. La Generalitat només té capacitat de prendre decisions en qüestions molt concretes, com els serveis mínims que han de garantir els treballadors públics durant una convocatòria de vaga.
3. Per què Treball defensa que pot obligar a fer teletreball? El Departament de Treball defensa la seva capacitat d'intervenir en l'àmbit laboral per forçar les empreses a permetre el teletreball amb l'argument que ho fa a partir d'una normativa sanitària. Dit d'una altra manera, la conselleria de Chakir El Homrani argumenta que no està envaint competències de l'Estat en matèria laboral sinó que s'agafa al decret 30/2020. Un decret que estableix quines multes s'interposaran a qui se salti la normativa de prevenció de la Covid-19, independentment de si són persones o empreses.
4. La Generalitat pot garantir el control del teletreball? No, no pot. Inspecció de Treball té només, segons dades del 2018 -les últimes disponibles-, 87 inspectors i 35 subinspectors. És a dir, un total de 122 treballadors encarregats de vetllar pel respecte a la normativa laboral a tot el país. El govern espanyol va traspassar les competències de gestió d'Inspecció de Treball a la Generalitat el 2010, però la capacitat de convocar més places continua sent de l'Estat. Aquest dimarts, el secretari general de Treball, Josep Ginesta, ha evitat respondre si Inspecció de Treball té prou múscul per garantir que les empeses permeten teletreballar. La declaració per fer obligatori el teletreball, a més, arriba en un moment en què la Inspecció ha d'estar molt pendent de la presentació d'ERTO i ja n'ha detectat 175 de fraudulents.
Ginesta ha dit que la tasca de vigilància serà assumida, com des de l'inici de la pandèmia, de manera coordinada entre Treball i Salut. Les últimes dades facilitades daten del 13 de juliol, quan Treball va xifrar en 762 les inspeccions i requeriments a empreses per possibles incompliments de seguretat vinculats a la Covid-19 des de l'inici de la pandèmia. Des d'aleshores, només ha transcendit que 79 empreses agroalimentàries van incomplir mesures de prevenció des del març fins al 20 de setembre, tal com va avançar NacióDigital.
5. Quin marge tenen les empreses per no promoure el teletreball? La declaració del Consell de Relacions Laborals assegura que quedaran exemptes de l'obligació de permetre el teletreball aquelles empreses que presentin raons "justificades" per fer anar els empleats al centre de treball. La declaració, però, no recull quins arguments són justificats i quins no. Si els treballadors no es queden a casa, l'empresa ha de garantir els mínims riscos per evitar contagis a través d'un ajustament de la producció, dels horaris laborals o dels torns. També ha de garantir una correcta neteja i ventilació, i subministrar aigua i sabó o gels hidroalcohòlics als empleats.
6. Què poden fer els treballadors si la seva empresa no els permet teletreballar? Si els treballadors d'una empresa consideren que aquesta els obliga a anar a la feina presencialment sense justificació poden recórrer a Inspecció de Treball. Els pocs recursos d'aquest òrgan, però, fan que sigui difícil pensar en la possibilitat de gestionar totes les demandes.
7. Quines contradiccions ha exhibit públicament el Govern? Des de primera hora del matí, els consellers han exhibit discursos contradictoris. Ha obert el foc El Homrani, assegurant que el teletreball és obligatori a Catalunya, en una entrevista a RAC1. En paral·lel, el conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, assegurava a Catalunya Ràdio que la mesura era "recomanable". Finalment, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, afirmava després de la reunió del Consell Executiu que la Generalitat no té competències per obligar a fer teletreball i demanava a l'Estat que ho permetés. El desgavell, però, continuava, perquè al mateix temps el secretari general de Treball, Josep Ginesta, insistia en l'obligatorietat de la mesura i confiava a fer-la complir a través de la "pedagogia".
8. Ha tingut incidència la recomanació fins ara? La declaració del Consell de Relacions Laborals és, en el fons, una actualització d'un decret publicat fa dues setmanes. La seva eficàcia ha quedat en dubte i Ginesta ha reconegut que, des de la seva aprovació, no s'han detectat canvis en la mobilitat a Catalunya que facin pensar en un increment del teletreball. L'objectiu del Govern, doncs, ha estat reforçar un missatge que ja s'havia emès. L'execució de l'estratègia, però, ha provocat més dubtes que certeses i ha evidenciat un cop més la descoordinació dins de l'executiu.