La celebració de Tots Sants té arrels molt antigues i combina elements de tradicions precristianes. És el moment de l’any en què, simbòlicament, s’uneixen el món dels vius i el dels morts. Moltes cultures del món dediquen un dia a honorar els avantpassats, i a casa nostra aquesta commemoració arriba amb la tardor. 

La festa s’estén del 31 d’octubre al 2 de novembre: la nit del 31 és la Nit de Tots Sants; l’1 de novembre se celebra Tots Sants, moment en què es mengen les castanyes i els panellets; i el dia 2, el dels Difunts, en què es visiten els cementiris. Però a banda d'aquestes dades que tots coneixem, ací et presentem sis curiositats sobre Tots Sants i la tradició que envolta aquesta data.

Una tradició d'origen celta

Els orígens d'aquesta diada tenen el segell de la cultura celta i no pas de la cristiana, que la va adoptar posteriorment. Els celtes dividien l'any en dues parts: la de la llum, que abraçava els mesos de primavera i estiu, i la de la foscor, que englobava l'època de tardor i hivern. Enmig d'aquests dos períodes hi havia uns quants dies de "transició", que eren aprofitats per celebrar el Samhain, un mot gaèlic que donava nom a la festivitat que servia per donar la benvinguda a l'època d'obscuritat que arribava i què es creia que els difunts podien contactar amb els vius.

El cristianisme «adopta» aquesta festa al segle VII

És al segle VII quan el cristianisme adopta aquesta festa com a pròpia. I ho fa de la mà del papa Bonifaci IV. El papa Gregori IV va ser el responsable d'aquest canvi, i va fixar el primer dia de novembre com la festa en honor als difunts emulant la tradició celta, que també la celebrava per aquestes dates. 

La castanyada, una festa secular a Catalunya

Amb el pas dels anys, es va anar incorporant a la festivitat el toc de campanes en honor als morts. Els campaners de nombrosos municipis catalans feien repicar fins a la matinada, motiu pel qual se'ls hi portava algunes de les viandes típiques d'aquella època de l'any, com castanyes i moniatos. Aquests aplecs improvisats van anar arrelant a Catalunya fins al punt que la menja de castanyes es va establir com una tradició que va adquirir un nom, la castanyada, i un símbol, la castanyera.

El Halloween no és americà

En els darrers anys, la festa de la castanyada i Tots Sants s'ha vist "amenaçada" pel Halloween, una festivitat molt estesa a Amèrica del Nord i que ha travessat l'Atlàntic per influència del màrqueting i dels films amb segell de Hollywood. Tot i el que es podria pensar, l'origen d'aquesta celebració beu de les mateixes fonts que la de Tots Sants. El mateix nom ja dona una pista; Halloween és l'abreviació dels mots anglesos antics All Hallows Eve (vigília de Tots Sants).

Els esperits entren a les cases!

Els celtes creuen que durant els dies d'impàs entre l'època de llum i de l'obscuritat els morts podien entrar en contacte amb els vius. Els esperits dels difunts tornaven a la terra per demanar aliments, i si els humans no accedien a les seves peticions, els feien víctimes de malediccions: "O em dones alguna cosa o et faig una mala passada", que és la traducció del popular "trick or treat" (truc o tracte).

Per evitar que entressin a les cases, la gent les decorava amb ossos, calaveres i tota mena de coses desagradables per espantar els morts que sortien de les tombes. Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos van portar als Estats Units durant el segle XIX.

La carabassa de la por també és catalana

Durant l'època medieval hi havia el costum, en nombrosos indrets del país, de preparar una carabassa buida amb una espelma flamejant, el que se'n deia vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica s'havia fet majoritàriament a les comarques del Ripollès i d'Osona, i també a les comarques de la Franja de Ponent. A voltes, la carabassa era substituïda també per un nap, que es buidava de la mateixa