I si Puigdemont necessita un nou Quim Torra?

• El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
• Puigdemont podrà ser candidat i tornar per al ple d'investidura?
• Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
• Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament

L'entorn de Carles Puigdemont havia transmès que la conferència de dijous a Elna duraria uns 40 minuts. El líder moral de Junts, ara també candidat del partit a la presidència de la Generalitat, havia preparat detingudament el text, amb aportacions del seu cercle de confiança. Però el caliu rebut a la Catalunya Nord i l'eufòria exhibida quan es va concretar l'anunci que concorreria com a cap de llista a les eleccions del 12 de maig, van fer que Puigdemont fos expansiu, més enllà del discurs escrit.

Dotat per a l'oratòria, l'expresident va improvisar, còmode en la condició de protagonista. I va projectar els rèdits aconseguits per Junts en el diàleg amb l'Estat des de les eleccions espanyoles, en contraposició als avenços assolits per ERC d'ençà del 23 de juliol. Fins al punt d'apuntar-se com a èxits el compromís amb el català a Europa del ministre José Manuel Albares -el reconeixement del català a Europa continua sense concretar-se- i de recórrer al símil futbolístic per entendre que Junts ha esgarrapat millors condicions per negociar amb el PSOE de Pedro Sánchez el fons del conflicte polític. Va transmetre que Junts juga finals a Wembley -amb mediació internacional- mentre que d'altres -en referència als republicans- s'han de conformar a discutir amb la Moncloa en el terreny de joc del Bernabéu, condicions desfavorables que en limiten els bons resultats. ERC va córrer a explicar divendres que, en els darrers mesos, s'ha reunit tres cops amb els socialistes en una taula de diàleg amb mediadors internacionals. 


Ha començat la precampanya i tothom prova d'exhibir les millores cartes i d'amagar les debilitats. Les fortaleses del líder de Junts són dotar la candidatura de la màxima institucionalitat -el missatge electoral passa per restituir la presidència escapçada per l'article 155- i projectar que la llista va més enllà de la marca de Junts -per combatre la dispersió d'ofertes electorals del centre-dreta independentista-, estratègia pensada per concentrar el vot en Puigdemont. Però el relat de l'expresident té llacunes. Perquè ni concreta el mig termini: com es pot "acabar la feina" del salt a l'estat propi en plena etapa de relacions estables la Moncloa. Ni tampoc en el futur immediat: com serà el retorn a Catalunya si el calendari de la llei d'amnistia no quadra amb el de la investidura del pròxim president de la Generalitat. 

En la pugna amb Salvador Illa i Pere Aragonès, Puigdemont necessita transmetre que el retorn presidencial és possible. Ara sí, en les terceres eleccions catalanes en què és cap de llista. Però dijous hi va posar condicions: tornarà si té garantits els suports per ser investit, encara que hi hagi una nebulosa amb l'amnistia. No li fa falta guanyar les eleccions, n'hi ha prou sent segon i sumant una majoria parlamentària sobiranista, ara mateix discutida per les enquestes, com la del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) d'aquesta setmana. Pressió a ERC si l'expresident supera Aragonès en el duel independentista, encara tots dos que quedin darrere d'Illa, vencedor dels últims comicis i favorit -fins ara- en tots els baròmetres.


Però què passaria si l'escrutini del 12-M satisfà els plans de Puigdemont, però la tramitació de l'amnistia i la pressió judicial amenacen el retorn del líder de Junts? Els catalans votaran el 12 de maig sense que la llei del perdó s'hagi aprovat definitivament a les Corts espanyoles i tampoc és clar que l'aplicació que en facin els tribunals, un cop validada finalment al Congrés, concordi amb els tempos d'un debat d'investidura, que es podria demorar fins a ple estiu. Ni tampoc està garantit que les decisions judicials respectin la voluntat dels legisladors. En el cas de Puigdemont, la decisió final depèn del Tribunal Suprem i Manuel Marchena.  

Tot i que Junts prova d'evitar-la, perquè ara és el moment del missatge messiànic de recol·lectar vots que empenyin la figura presidencial, la pregunta és pertinent: i si l'expresident necessita un nouQuim Torra? Un nom alternatiu en cas que la investidura del candidat no sigui possible, com va passar el 2018. De moment, el partit s'ha esmerçat a presentar els caps de llista per Girona (Salvador Vergés), Tarragona (Mònica Sales) i Lleida (Jeannine Abella). Però no s'ha escollit número dos, a l'espera de conèixer les incorporacions d'independents a la candidatura i de definir quins dirigents de Junts tindran protagonisme, de Josep Rull a Anna Erra, passant per Jaume Giró. La política, com la vida, pot ser cíclica.