Els calendaris que defineixen el retorn de Puigdemont

El candidat de Junts s'ha compromès a tornar si pot ser investit, un debat que s'hauria de produir a l'estiu en els primers compassos d'una amnistia incerta, perquè l'aplicació que facin els jutges de la llei encara és una incògnita

Carles Puigdemont, sortint de la conferència a Elna
Carles Puigdemont, sortint de la conferència a Elna | Hugo Fernández
23 de març de 2024, 08:16
Actualitzat: 25 de març, 10:32h
Carles Puigdemont ha promès tornar a Catalunya si hi ha una majoria al Parlament que li garanteixi la investidura. Després d'anys d'alimentar aquesta possibilitat -primer el 2017, després quan va aconseguir ser eurodiputat, i més recentment amb les sentències de la justícia europea-, l'amnistia sembla obrir la porta a un retorn, ara sí, efectiu, tot i que condicionat a les majories que surtin del 12-M. "Comença el compte enrere del retorn", va dir Puigdemont a Elna, després d'anunciar que encapçalaria la llista de Junts a les eleccions. L'expresident haurà de tenir en compte dos calendaris.

El primer és el calendari electoral. Les eleccions del 12-M situen la constitució del Parlament a primers de juny. Si hi ha una majoria disposada a investir-lo -això vol dir una majoria independentista al Parlament, escenari possible, però que algunes enquestes posen en dubte Puigdemont es podria començar a plantejar el retorn. La investidura s'hauria de produir a l'estiu, entre finals de juny i mitjans d'agost, si no es vol avançar cap a una repetició electoral que es produiria a l'agost i que repartiria noves cartes i, qui sap, nous candidats. Oriol Junqueras, per exemple, ja no estaria inhabilitat.

L'altre calendari és el de la llei d'amnistia. La proposició de llei ha aterrat aquesta setmana al Senat, on el PP ja ha activat tota la maquinària per bloquejar-la tant de temps com pugui. Els populars, que tenen majoria a la cambra alta, han involucrat el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i promouen també un conflicte constitucional amb el Congrés, per tal que s'hagi de pronunciar el Tribunal Constitucional. Sigui com sigui, tot apunta que la llei s'hauria d'aprovar definitivament a finals de maig o principis de juny, i ja podria entrar en vigor. Això seria després de les eleccions i en plenes negociacions per a la investidura.

Puigdemont podrà fer campanya a la Catalunya Nord, però no al Principat. L'ordre de detenció de Pablo Llarena per l'1-O continua activa, i ho estarà com a mínim fins que l'amnistia no sigui efectiva. Aquest és el tercer calendari, el dels jutges, però Puigdemont ha dit que no el tindrà el compte. Segons la literalitat del text, quan entri en vigor s'han d'aixecar totes les mesures cautelars -ordres de detenció incloses-, però algunes fonts jurídiques argumenten que els jutges podrien allargar la decisió encara uns mesos. Després dels anys del procés, parlar d'una llei blindada és arriscat.
 

No tindrà en compte les maniobres judicials

De tota manera, a la conferència d'Elna, Puigdemont va ser clar i va vincular la seva tornada a una única condició: una majoria al Parlament que estigui disposada a investir-lo. Si això hi és, independentment del que hagin fet els jutges amb l'amnistia, ell es compromet a tornar. S'evitaria així la situació del 30 de gener de 2018, quan el ple havia d'investir-lo president, però la mesa va aturar el debat per l'amenaça del Tribunal Constitucional, que prohibeix les investidures telemàtiques. Puigdemont volia tornar ja investit; ara, segons ha dit, acceptaria tornar si té els suports necessaris per "restituir" la presidència.

Els calendaris són ajustats, però obren una finestra d'oportunitat que permet encaixar un debat d'investidura quan l'amnistia estigui en vigor i, per tant, el risc de detenció sigui mínim. Això es produiria de cara a l'estiu. La pregunta és: si els jutges han trobat l'escletxa per driblar l'amnistia, Puigdemont complirà amb l'anunci i tornarà, malgrat el risc de ser detingut? A Elna, enmig de centenars de persones, va dir que sí. "Si els jutges adopten una actitud de rebel·lia i es neguen a complir la llei, assistiré igualment al ple del Parlament si tinc majoria per ser investit", va dir.


 

L'amenaça a Sánchez

La candidatura de Puigdemont també obre un front a Pedro Sánchez, a la Moncloa gràcies als vots de Junts i ERC. Un retorn sense incidents, que situaria Puigdemont a la presidència de la Generalitat, obriria una nova etapa de diàleg entre governs, ja no amb els republicans, sinó amb el lideratge dels juntaires. Puigdemont no va renunciar a la negociació, a Elna, de fet en va treure pit, i es va comprometre a demanar un referèndum acordat amb l'Estat. Si el retorn és accidentat i es produeix una detenció malgrat l'amnistia, els jutges confirmaran la guerra oberta amb el govern espanyol: la legislatura i el futur de Sánchez a la Moncloa s'abocaran al precipici.
Arxivat a