Les 5 claus del CEO de cara a les eleccions catalanes: per què puja o baixa cada partit?

El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?

• Puigdemont podrà ser candidat i tornar per al ple d'investidura?
• Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
• Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament

El primer baròmetre de l'any del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha arribat una setmana després que Pere Aragonès convoqués eleccions. Es tracta d'una enquesta esperada i de referència, per la seva mostra (2.000 entrevistes), el format de recollida (presencial) i la metodologia (transparent i pública des del primer dia). El treball de camp va tenir lloc abans de l'anunci de l'avançament i del pacte a Madrid per l'amnistia i, per tant, no capta l'impacte dels darrers esdeveniments polítics, però és un bon termòmetre per analitzar la fortalesa, reptes i claus que marcaran la pugna electoral. Una cursa en què el PSC parteix amb avantatge i ERC i Junts es disputen el segon lloc.
 

 

1. Junts no recupera terreny, PSC i ERC en perden

La gran novetat, respecte de l'últim baròmetre de 2023, és que Junts creix (passa de 19-24 a 24-29) i retalla distància amb el PSC, que redueix l'avantatge (passa de 39-45 a 35-42), i amb ERC, que deixa d'ostentar el segon lloc en solitari (passa de 29-34 a 26-32). Cap a on s'han mogut els votants perquè això ocorri? En relació amb les eleccions del 2021, el PSC perd suport cap a ERC i l'abstenció, ERC en perd cap a Junts, i Junts en perd cap a altres forces minoritàries i l'abstenció.

Ara bé, la diferència principal amb l'anterior enquesta, en què Junts semblava despenjat de les posicions capdavanteres, té a veure amb el comportament dels abstencionistes del 2021, que van suposar quasi el 49% del cens. A finals del 2023, un 22% dels que admetien no haver votat (o haver-ho fet en blanc o nul) asseguraven que ara votarien el PSC, un 11% esmentaven ERC i un 7%, Junts. Ara, en canvi, un 18% optaria pels socialistes i un 8%, pels republicans, molt similar al 7% que manté el partit de Carles Puigdemont. El nombre d'exabstencionistes que ara votarien, de fet, s'ha reduït set punts els últims mesos. No és, per tant, que Junts hagi crescut, sinó que PSC i ERC ara sedueixen menys electors intermitents.
 

 

2. ERC, el partit amb més fronteres electorals

La campanya electoral més complexa serà la d'ERC, ja que és el partit que es disputa més votants amb altres partits. Si no poguessin triar al partit que tenen pensat, els votants del PSC, Junts i la CUP tenen els republicans com a segona opció i, per als d'En Comú Podem, és la tercera. Pel que fa als electors d'ERC, estan dividits entre els que, com a alternativa, escollirien Junts, PSC o CUP i, una mica més enrere, els comuns. És l'únic cas on hi ha tanta dispersió, ja que la resta de partits tenen un o dos rivals amb qui pugnar suports. Això fa que els republicans ho tinguin complicat fer una campanya que permeti seduir tots els perfils, pescant d'altres candidatures i evitant que aquestes els en prenguin.
 

 

3. Puigdemont contra Aragonès i Junqueras

El rol dels candidats també serà rellevant, especialment en la pugna pel segon lloc. En el cas de Junts, que té opcions de créixer en el camp independentista, Carles Puigdemont és un valor sòlid: mobilitza els seus (és el cap de llista amb millor nota del propi electorat, un 7,9) i té bona imatge entre els simpatitzants d'ERC (6,1) i la CUP (5,9). Entre la resta, la seva valoració és força negativa, però les aspiracions del seu partit no passen per aquests altres espais.

En canvi, Pere Aragonès és un cap de llista amb valoració correcte dels simpatitzants republicans (6,5), però molt per sota d'Oriol Junqueras (7,3). Pel que fa a les bases de Junts i PSC, aproven amb poc més d'un 5 tots dos dirigents d'ERC, però, en canvi, Junqueras obté molt millor nota entre els simpatitzants de la CUP i els comuns. Malgrat no ser candidat, el rol que tingui durant la campanya pot ser determinant.
  

4. PSC i amnistia, Junts i unilateralitat

Malgrat les convulses negociacions a Madrid, entre l'independentisme i el PSOE, els simpatitzants d'ERC i de Junts se senten satisfets —o, com a mínim, no estan incòmodes— amb l'acord d'investidura de Pedro Sánchez i el traspàs de Rodalies i avalen gairebé unànimement l'amnistia. Malgrat que semblava que aquestes enteses podien dividir el partit de Puigdemont, sembla que qui més pot patir és el PSC: un 30% dels seus simpatitzants rebutja l'amnistia i un 18% veu negatiu l'acord d'investidura que la inclou. Cal recordar, de fet, que el baròmetre es va fer just abans del pacte definitiu per aprovar-la al Congrés i, per tant, no en recull les eventuals reaccions.
 

Pel que fa a Junts, caldrà veure com enfoca la campanya electoral pel que fa a l'eix nacional. El retorn de Puigdemont s'ha encarat, des d'algunes veus, com la possibilitat de retornar al procés i recuperar el mandat de l'1 d'octubre. Tot i això, un 64% dels seus simpatitzants defensa la independència pactada i tan sols un 28%, la unilateralitat. En aquest sentit, ERC té les bases més alineades. Fins i tot en el cas de la CUP, la via dialogada té més adeptes. Curiosament, entre els simpatitzants dels comuns, n'hi ha pràcticament els mateixos que voldrien la independència (42%) i mantenir-se a l'Estat (40%), però, en aquest partit, l'eix nacional no és un element tan central en les campanyes.
   

5. Gestió ben valorada, però la sequera preocupa

Les dificultats d'un executiu en minoria no han impedit que la valoració del Govern s'hagi situat en una posició positiva, en termes històrics. Un 54% de catalans l'aprova i un 43% el suspèn. Just abans de les anteriors eleccions, les tornes eren inverses i un 52% de catalans suspenia l'executiu, amb Aragonès com a president en funcions, i les notes inferiors al 5 van arribar a ser el 58%, després de la sortida de Junts. Ara, això s'ha capgirat i el Govern només recollia més aprovats durant la tardor del 2017. Malgrat tot, la sequera i el canvi climàtic han emergit com la principal preocupació dels catalans i, en funció de com avanci les pròximes setmanes i la gestió que se'n faci, això pot erosionar l'executiu.