Junqueras i Rovira aplaudeixen rere la mirada de Puigcercós i Ridao. Foto: Q.S./NDÈpica calvinista del flamant president d'ERC, Oriol Junqueras, per pronunciar el seu primer discurs com a número u dels republicans. Una èpica per justificar un nou evangeli basat en més republicanisme; la dissolució de les famílies; deixar clar el missatge indepedentista, però recordar que va per llarg, i apostar més per la justícia social que no pas la lluita de classes. Un gir a la dreta, o a la centralitat, que la nova secretària general del partit, Marta Rovira, ha negat amb vehemència en el seu primer discurs.
L'alcalde de Sant Vicenç dels Horts ha estat entronitzat aquest dissabte al vespre a Girona, la ciutat de moda escollida per celebrar el 26è congrés del partit. Ho ha fet amb un discurs basat en el calvinisme de l'esforç i la recompensa del sacrifici. Junqueras ha començat citant Lluís Companys amb una sibil·lí missatge: "Treballarem amb esperit de reparació i justícia". I a partir d'aquí ha alliberat el seu gen pedagògic per arengar la nova ERC que li ha fet confiança a treballar per tal de "sumar la bona gent". Per dur a terme l'escomesa ha demanat paciència a la militància i ha demanat marge fins a les properes eleccions europees previstes pel 2014, per muscular les opcions electorals del nou partit. De fet, ha reconegut que serà difícil fer uns bons resultats el 20.
Junqueras ha demanat evangelitzar "la majoria d'aquest país que estem segurs que comparteixen els nostres ideals" amb el nou discurs obert, permeable, dúctil i esponjat d'ERC, altament basat en el republicanisme. I ha cridat a files als nous apòstols: "ERC no és un fi en si mateix, no cal estar convencent-nos a nosaltres mateixos, som un instrument al servei del país, de la seva llibertat nacional i la justícia social". Poques bromes amb la unitat del partit i treballar per engrandir les files de la causa ha estat l'ordre.
La referència als altres independentistes ha estat mínima i només per insistir en què no és suficient “sumar per sumar, sinó es suma bona gent”. En la voràgine d'una èpica desbordada s'ha acomiadat dels dos mil congressistes amb una esperonada lírica: “som fruit de moltes derrotes, som la llavor de totes les victòries, Visca Catalunya!" . Nou messies, nou evangeli.
