Aquesta setmana s’han donat a conèixer dos informes que, per la seva transcèndencia i repercussió, val la pena aturar-se a fer-se algunes preguntes. Recorden que el novembre passat, el ministre espanyol d’Exteriors, Alfonso Dastis, ens va sorprendre a tots amb les seves declaracions sobre la ciberpropaganda que bots i trols russos haurien difós per Internet amb la intenció d’afavorir l’independentisme? El País i el Real Instituto Elcano havien esbombat uns mesos abans diferents articles on constataven aquestes suposades accions.

“Hi ha dades que demostren que el tràfic d’informació va passar per punts connectats a Rússia i Veneçuela, a més de comptar amb l’ajut d’activistes com Julien Assange”, va explicar Dastis en una reunió d’homòlegs a Brussel·les. El govern rus va considerar de “molt greu” les afirmacions i va acusar el govern espanyol de "desviar l’atenció dels problemes reals d’Espanya”. Segons El País, Rússia formava part de la trama per desestabilitzar i afeblir Europa. L’Institut ElCano afegia com a còmplice de la desinformació també a Edward Snowden.

Ara el Parlament britànic ha desmuntat per complet la tesi de Dastis amb un informe sobre les Fake News a Catalunya. La investigació liderada per un expert en verificació d’informació dels Estats Units, MC McGrath, assenyala que la teoria que El País va llançar es basa en una recerca “descuidada, de fonts qüestionables i completament esbiaixada”. D’una banda, es desmenteix que els russos, chavistes i Assange hagin participat en propaganda proindependentisa. Però també, assegura que va ser tot el contrari: que es va crear “una  xarxa de 15.000 "bots" per difondre narratives en contra de la independència”. Això confirma, una vegada més, les conclusions de l’estudi Freedom of the Net 2017, quan contextualitza que, sovint, en moments de conflictes polítics, són els mateixos governs els que creen "bots" i "trols" per desestabilitzar. I que, com diu la investigació de MC McGrath, "la desinformació no és exclusiva dels russos o dels veneçolans". 

Quan en compareixença pública se li va demanar al ministre d’Exteriors pels detalls d’aquesta injerència russa només va titubejar paraules poc concretes. Els recomano que recuperin el fragment irònic que El Gran Wyoming li va dedicar al ministre: “Des de Rússia amb els "trols”. Dastis, es retractarà de les seves paraules? Primer hauria d’acceptar les conclusions de l’informe del Parlament britànic. Però si mai va acceptar la violència que la policia espanyola va exercir contra la població desarmada l'1-O, molt menys aquest affaire. El País corregirà les greus acusacions publicades sense proves fefaents? I el Real Instituto Elcano - reconegut per donar context i credibilitat en altres conflictes, com l’atemptat terrorista de Barcelona- donarà alguna explicació pública?

El segon informe -per ser correctes “una ordre de producció”- és una proposta que la Comissió Europea ha presentat aquesta setmana perquè la policia accedeixi més ràpidament a proves de sospitosos que s’acumulen a Internet. Parlem de correus electrònics, missatges de text de mòbil (SMS), documents emmagatzemats al núvol o adreces IP. D’aquesta manera es vol reduir dràsticament els temps d’accés a aquest material digital, que podria ser inculpatori. Facebook, Google, Apple, Amazon, o qualsevol altra tecnològica que reculli dades  personals haurà de lliurar-les a la policia en un màxim de 10 dies o 6 hores per casos d’extrema urgència. Ara es triga mesos i, si la informació pertany a un país de fora de la UE, fins i tot un any.

Els Estats Units ja ten una llei similar, la CloudAct, des de principis d’aquest any. L’europea reclamarà, abans d’actuar, sempre una ordre judicial i només es demanarà per delictes que estiguin penats amb un mínim de tres anys de presó. La Comissària europea de Justícia Vera Jourová argumenta que es tracta de "modernitzar a les policies i de dotar-les de les mateixes eines del segle XXI que fan servir els criminals". Té la seva lògica.

Però en la lògica de pèrdua de qualitat democràtica que estem vivint els darrers mesos, i de la manera que s’està diluint la separació de poders a Espanya, la mesura desperta certs recels. Encara no és una norma i, per tant, no és aplicable, però... un jutge espanyol podria donar l’ordre perquè els correus electrònics i comunicacions del president i consellers a l’exili, acusats de rebel·lió i sedició, es lliuressin a la policia espanyola mitjançant Google? A cada nova normativa de l’espai digital que entra en vigor, sobretot pel crim organitzat, els ciutadans perdem llibertats. I, darrerament, els anuncis i al·lusions per controlar Internet són més freqüents. És un control poc visible però constant.