Com ja se sap, la setmana passada va fer un any dels atemptats gihadistes de Barcelona i de Cambrils. I, com ja se sap també, s'han fet un munt d'actes per recordar i homenatjar les víctimes d'aquella salvatjada. Des de l'agost de l'any passat, alguns – pocs - hem demanat, tantes vegades com s'ha pogut, la creació d'una comissió d'investigació independent dels atemptats de Barcelona i de Cambrils, sense partidismes ni interessos de part.

Com a ciutadans, tenim el dret de saber-ho i l'obligació d'exigir-ho. És totalment inqüestionable que les forces i cossos de seguretat de l'Estat van fallar: Mossos, Policia Nacional, Guàrdia Civil, CNI i altres serveis de seguretat i/o de vigilància. Tots. Vull dir amb això que no són competents? No. Rotundament, no. Aquestes mateixes forces de seguretat avorten un munt d'intents d'atemptats cada any. Un munt. I, a més, s'hi juguen la vida, com es van jugar la vida els mossos que van abatre els terroristes, i policies i guàrdies civils que fan el mateix quan els toca fer-ho. El 17-A té moltes preguntes. Moltes, moltíssimes. És una exigència moral fer-les als responsables polítics i als caps de les forces de seguretat de l'Estat i obtenir-ne respostes.

Ho torno a repetir: no es tracta de destruir. Es tracta de construir, de millorar, de corregir. Es tracta d'admetre, si cal, que les forces de seguretat que depenen del govern espanyol van cometre un error gegantí amb l'imam, es tracta d'admetre que no es pot tenir una policia integral, com són els Mossos, sense tota la informació necessària per poder exercir amb plenitud les seves funcions, es tracta d'admetre, si cal, que l'explosió de la casa d'Alcanar no va avaluar-se adequadament pels Mossos, es tracta d'admetre tot allò que, objectivament, es consideri o es pugui considerar que és un error. Fracassar o equivocar-se no és el pitjor, és consubstancial a la vida. El pitjor de fracassar o d'equivocar-se és no voler-ho acceptar.

Per desgràcia, la situació de profunda excepcionalitat que vivim ha convertit el 17-A en una arma llancívola més contra els que haurien de ser interlocutors i col·laboradors permanents i incansables. Des d'aquí i des d'allà i al revés. Aquesta irresponsabilitat, aquesta utilització partidista i nauseabunda de fets amb víctimes mortals és un insult als morts i a les seves famílies i, per extensió, a tota la ciutadania. I encara més, no transmet seguretat a la població.

Com és preceptiu i de rigor, gairebé tota la premsa que es fa a Madrid ha fet i fa campanya contra els Mossos i el govern de la Generalitat pel 17-A. Per aquesta premsa, els morts no existirien si els mossos haguessin fet bé la seva feina en l'explosió de la casa d'Alcanar i si la Generalitat hagués estat més pendent de la seguretat que del procés. Això és clarament una ignomínia. Una més.

La premsa que es fa a Catalunya, també com és preceptiu i de rigor, ha estat i és més equilibrada, llevat d'alguns digitals que estan totalment entregats a l'agitprop subvencionat. La premsa seriosa, doncs, sense ignorar què va passar a la casa d'Alcanar, parla també de l'imam Abdelbaki Es Satty, l'imam de Ripoll, d'origen marroquí. Era un confident del CNI, de la Guàrdia Civil, de la Policia o era només un contacte a qui es volia treure informació i no es va aconseguir? Qui era?

D'Abdelbaki Es Satty, la Unitat Central del Laboratori Biològic de la policia científica de la Generalitat només en conserva una orella congelada a disposició del jutge de l'Audiència Nacional que porta el cas, Fernando Andreu. Una orella. Això és tot el que va quedar d'Es Satty després de l'explosió. Es Satty es va casar quan tenia 18 anys amb una noia de 15. Van tenir 9 fills. I es va tornar a casar amb una marroquina resident a Segur de Calafell.

Segons Institucions Penitenciàries del ministeri de l'Interior, Es Satty va entrar a Espanya l'any 1998 i el seu expedient delictiu comença l'1 de gener de 2010, quan va ser detingut per voler entrar 121 quilos d'haixix pel port de Ceuta. Va ser empresonat. Els serveis penitenciaris ho van tenir molt clar. Van fer un informe en què se'l va considerar "un pres extraordinàriament perillós" i recomanaven que se'l sotmetés a vigilància quan sortís en llibertat. Això va ser el 2014. En tot el temps que hi va ser, va rebre tres visites de la Guàrdia Civil i, un mes abans de sortir-ne, es va reunir amb dos agents del CNI.

De la mateixa manera que els hiperventilats espanyolistes acusen els Mossos i la Generalitat de negligència, els hiperventilats independentistes veuen coses que no vull descriure en la relació d'Es Satty amb la Policia, Guàrdia Civil i el CNI.

Mentrestant, avui, a les 5:50 del matí, els Mossos han abatut a trets un home després que entrés a la comissaria de Cornellà de Llobregat amb un ganivet cridant "Al·là és gran" i amb l'objectiu d'atacar els agents. L'home mort es deia Abdelouahab Taib, de 29 anys, d'origen algerià, amb NIE espanyol i sense antecedents penals. Els Mossos han informat que investiguen els fets com un atemptat terrorista. Amb tot, la investigació només ha fet que començar.

Nivell 4 sobre 5 d'alerta terrorista. En un tuit, els Mossos han recordat el nivell d'alerta i han afegit: "Si tens informació en l'àmbit de la lluita contra el terrorisme, avisa'ns". 4 sobre 5. I els Mossos continuen, que jo sàpiga, sense poder tenir accés directe a tota la informació de la base de dades Sidenpol, que gestiona la Policia Nacional, si abans no truquen o envien un email. Tampoc a la base de dades del CITCO, Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat. I el mateix es pot dir de l'Europol i de la Interpol.

Al Parlament es va constituir una comissió d'investigació sobre els atemptats del 17-A. Sincerament i amb tot el respecte als grups parlamentaris, no és la comissió que es necessita. Amb tot, ja veurem què en surt.