La participació ciutadana a les eleccions europees ha anant minvant a Espanya, convocatòria rere convocatòria, fins arribar als nivells ridículs que hores d’ara qüestionen no sols la credibilitat de les institucions comunitàries, ans també el fonament democràtic de la Unió. Les properes, convocades per al dia 25 de maig, tanmateix poden tenir significats alternatius que val la pena tenir en compte.

Per als qui creiem que la força material de l’Estat serà un escull insuperable per a la celebració de la consulta del 9-N, les eleccions plebiscitàries esdevenen l’únic instrument a l’abast de les institucions catalanes, més encara, a l’abast de la fortalesa del president Mas, per tal de conèixer la voluntat de la comunitat catalana més enllà del que pugui dir una enquesta. Atípiques, com ja està dit, existiran en tant que el programa dels partits polítics s’aboqui sobre la determinació de llur posició en el tema: la resposta no podrà ser binària, però si tres partits concrets obtinguessin una majoria absoluta, la irreversibilitat de la situació internacionalitzaria el conflicte i només dos escenaris serien possibles: negociació voluntària, o DUI i negociació obligada per la Unió Europea.

Irònicament, unes institucions que la majoria sentim tan llunyanes per la pròpia dinàmica dels fets poden ser a la llarga part de la solució, diguin el que diguin ara els seus dirigents, condicionats per tantes i comprensibles forces creuades. Per això les eleccions del dia 25, malgrat la perduda oportunitat d’una candidatura catalana pro-consulta (Elpidio te una RED i nosaltres no...), poden ser una oportunitat per tal que Catalunya assagi la novetat de les eleccions plebiscitàries. Sense dubte seria un fet diferencial en el panorama general espanyol que Catalunya, de sobte, votés massivament, sabent com sap que això no democratitzarà la Unió, però conscient que ben segur podria significar un toc d’atenció sobre la concentració d’interessos propis de la ciutadania a Catalunya, i diversa de la resta. Pensem, doncs, dues vegades abans del dia 25 a la possibilitat  d’anar a votar no en clau d’Europa, ni de partit, ni d’ideologia, ans de reivindicació catalana.