Feminal va ser la primera publicació periòdica feminista de Catalunya. Va aparèixer l’any 1907 i durant 10 anys va difondre, des de les seves pàgines, les reivindicacions dels drets de les dones que, com poden imaginar, en aquella època eren minsos.

Es tractava d’un suplement que s’incorporava a la revista La Il·lustració Catalana, una revista gràfica dirigida, en aquella època, per Francesc Matheu qui va visibilitzar l'oportunitat d’incorporar un suplement dedicat a les dones. Al capdavant d’aquella publicació hi havia Carme Karr. Escriptora i periodista compromesa. Un d’aquells noms que cal recordar de tant en tant.

Carme Karr, creix en un ambient marcadament internacional i burgès entre Perpinyà, Figueres i Barcelona. El seu pare, enginyer, de nacionalitat francesa, fou vicecònsol a Catalunya i la seva mare, de nacionalitat italiana. Àvia de Josep Maria Ainaud de Lasarte, va ser neboda i neta de novel·listes i músics, va focalitzar la defensa dels drets de les dones en l’humanisme i la seva participació en la societat a través de la cultura.

Certament, en aquella època hi havia també altres dones que, juntament amb Carme Karr defensaven ideals feministes, molt residuals en aquell context d’inici de segle: Dolors Monserdà, Francesca Bonnemaison, Maria Cambrils o Rosa Maria Arquimbau entre altres.

L’abril de 1910, Carme Karr es va convertir en la primera dona que va pronunciar una conferència a l’Ateneu Barcelonès, davant d’un públic format, segur, gairebé exclusivament per homes. La temàtica, evidentment, era feminisme i cultura. Aquella conferència va tenir un fort impacte en la societat barcelonesa del moment tant per les idees avançades en defensava sobre les dones com la contundència amb què Karr les va exposar.

Efectivament, aquesta vehemència en l’exposició de les seves idees la portava a polemitzar amb personatges de la talla d’Eugeni d’Ors amb qui va protagonitzar un intercanvi d’articles sobre el paper de les dones en l’àmbit cultural català. L’impacte que va generar la conferència a l’Ateneu va derivar en la necessitat i l'oportunitat d’impulsar una organització estructurada en defensa dels drets de les dones. Va ser aleshores que Carme Karr impulsa la fundació de l’associació Acció Femenina.

Ja sigui a través d’Acció Femenina, de Feminal i de les seves obres periodístiques i literàries, Carme Karr va liderar a Catalunya una reivindicació del dret de sufragi de les dones. L’octubre de 1932 va encapçalar la petició formal al president Francesc Macià reclamant aquest dret. Segons sembla, la Generalitat republicana era temorosa del reconeixement del sufragi universal femení per si podia tenir conseqüències negatives per a la República, malgrat que a l’Estat es va aprovar l’any anterior.

Sense cap mena de dubte, Carme Karr, amb una mentalitat oberta, avançada i decidida va obrir el camí, juntament amb altres dones, en la reivindicació, defensa i assoliment de drets fonamentals que aleshores encara no tenien reconeguts i en la normalització del paper de la dona en àmbits on abans no era habitual que hi fossin, com en el periodisme mateix, des d’on Karr exercia.

És clar que, afortunadament, s’ha avançat molt malgrat que encara queda camí per recórrer, però cal retre un homenatge i reconeixement als precursors d’aquesta senda quan res era tan evident.