Ha a succeït un acte de violència, diu Javier Guillén envoltat de micròfons de premsa. El director de La Vuelta té el gest sever d’un ciutadà exemplar enmig d’una hecatombe, potser un incendi o un terratrèmol, un accident ferroviari, potser un tiroteig o un atemptat. Busco de seguida als diaris i calculo mentalment el nombre de morts i ferits. Ha d’haver estat fatal, un succés d’aquells que mereixen la nostra més enèrgica condemna i la nostra solidaritat cap a totes les víctimes, declarem tres dies de dol oficial, etcètera.
Als diaris, tanmateix, la realitat es revela banal i inofensiva. En una carretera secundària de Figueres, un grapat de manifestants ha interromput el trànsit d’un equip ciclista. L’equip en qüestió es diu Israel-Premier Tech i és la nina dels ulls de Sylvan Adams, un oligarca canadenc establert a Tel-Aviv que exerceix d’ambaixador del projecte sionista a través de l’esport. El 2018, Adams i Netanyahu van unir forces perquè el Giro d’Itàlia sortís des de Jerusalem. En direm sportwashing.
Fa tot just uns dies, Guillén beneïa la participació d’Israel-Premier Tech a la Vuelta amb arguments purament esportius, encara que és cert que va deixar anar un tímid comentari sobre Palestina: “No som aliens a la qüestió de Gaza”. Aquesta tebiesa, tanmateix, contrasta amb la bel·ligerància cap als activistes propalestins. “Qualsevol causa, per molt justa que sigui, quan es reivindica amb violència deixa de ser una causa justa”. A Europa es premia aquells que perpetren un genocidi mentre es castiga aquells que el denuncien.
Darrere de Guillén, entre la sopa de logotips de patrocinadors, descobreixo el nom d’una cadena de supermercats que ha estat amonestada per la relatora de l’ONU per les seves operacions en territoris ocupats. Entre altres marques hi distingeixo també una empresa que ha subministrat automòbils a la policia israeliana. Al seu costat hi apareix el nom d’una elèctrica la matriu de la qual ha estat assenyalada per la seva col·laboració amb una empresa que opera en assentaments il·legals. És evident que la Vuelta no és “alien a la qüestió de Gaza” i que la seva aparent neutralitat amaga una clara presa de partit.
Diran, com sempre, que no s’ha de barrejar esport i política. Això mateix devia pensar Ahmed al-Dali, que el 2014 va perdre una cama durant un atac israelià sobre Gaza. Estava tan ferit que l’havien donat per mort fins que el van veure moure’s entre els cadàvers de la morgue. Amb el temps va refer la seva vida com a paraciclista a l’equip dels Gaza Sunbirds. L’alegria fou breu. Un míssil israelià el va matar el passat mes de maig. Parlem de violència, Guillén. I parlem dels seus encobridors.