La representació política de Catalunya al Congrés dels Diputats és sempre reduïda i limitada. Amb 48 diputats de 350, és fàcil sentir-se marginats o sense veu. No obstant això, en aquest context de minoria, la participació política activa a Madrid adquireix una importància crítica, especialment per als que defensen la independència de Catalunya.

És cert que, amb aquesta representació, Catalunya no pot imposar una agenda, i que la capacitat d’influir en les polítiques de l’Estat és limitada a unes aritmètiques parlamentàries determinades. Però la representació catalana pot esdevenir una pedra a la sabata que recordi a Espanya, dia sí, dia també, que no podrà caminar tranquil·la fins que no resolgui el conflicte amb Catalunya. Això requereix una acció política creativa que va més enllà dels discursos inflamats davant un hemicicle buit.

En segon lloc, la presència activa al Congrés permet a Catalunya mostrar els seus arguments a la resta d’Espanya i a la comunitat internacional. Si Catalunya es retira del procés polític espanyol, la seva veu serà silenciada, les seves demandes podran ser ignorades més fàcilment i la seva visibilitat internacional es reduirà.

No votar implica cedir el poder a altres. Si els catalans decideixen no participar en les eleccions espanyoles, estaran donant més poder a aquells que poden no tenir en compte les seves aspiracions. El sistema polític dissenyat durant la transició premia el bipartidisme i reassigna als dos partits sistèmics els espais de poder que no s’ocupen.

Finalment, no es pot obviar la importància de l'acció política a Madrid en la consecució de la independència de Catalunya. Això és especialment cert si es considera que una independència legal i reconeguda requerirà en algun moment la negociació amb el govern espanyol. Però la presència activa a Madrid per si mateixa no servirà per res si no forma part d’una estratègia integral que de moments no s’albira per enlloc.

No es tracta de defensar l'statu quo o acceptar la subordinació política. Es tracta de reconèixer que, en una democràcia, la lluita política es guanya no només amb gestos simbòlics, sinó també amb la participació activa, la negociació i el compromís. Encara que la via cap a la independència pot semblar llarga i tortuosa, l'abstenció només servirà per allargar el camí.

Catalunya ha demostrat en nombroses ocasions la seva capacitat de mobilització i la seva voluntat de lluitar per les seves aspiracions. És aquesta energia, aquesta força, que necessita ser canalitzada cap a Madrid per assegurar que la veu catalana ressoni en tota Espanya i més enllà. La utilitat de votar i de participar activament en la política espanyola és, en última instància, la utilitat de mantenir viu el somni d'una Catalunya independent.