1. Et conviden a una festa i et diuen "no preguntis quants en faig!". O bé confessen "en faig 50... i no els aparento!" (en aquest cas, la invitació pot mostrar un cos musculat per efecte Photoshop). No són festes sorpresa com les dels 40: als 50, tens l'avantatge de l'experiència i intueixes que la millor celebració és la que et muntes tu mateix.

2. Entre els convidats, hi ha gent que ronda els 50 (aquests són els de la teva generació), gent que parla en futur de la festa sorpresa dels 40 (aquests estan embarassats o tenen nens petits) i joves universitaris que són fills o nebots dels de la teva quinta (aquests són la prova vivent que et fas gran). Els de 50 comenten que és una edat fantàstica, si no fos que la salut comença a passar factura; els de trenta-i-tants no tenen temps de comentar res perquè estan pendents de la canalla; els de vint t'expliquen els seus dubtes vocacionals i tu no goses dir-los que encara no saps què seràs quan siguis (més) gran.

3. Entre els regals personalitzats, a part dels àlbums de fotos i els vídeos de repàs de mig segle, hi sol haver una cançó amb lletra adaptada. Et reparteixen una xuleta i, de cop, et trobes cantant, amb la música de la cançó In the navy dels Village People: "Vinga, Toni!/ que cinquanta anys no són res!/ Vinga, Toni!/ que en vindran cinquanta més!/ Vinga, Toni!/ no pateixis, no ets tan gran!/ Vinga, Toni!/ però t'hauràs d'anar cuidant!".

4. Si no has optat per un regal personalitzat (i, doncs, inimitable), pot passar que algú més hagi tingut la mateixa idea que tu. Per exemple: regales una hamaca i els de darrere teu fan una cara estranya perquè el seu paquet embolicat amaga, ves per on, una segona hamaca. La frustració per la coincidència se suavitza fent conya del "moment hamaca".

5. Abans o després del pastís, l'homenatjat adreça unes paraules als assistents. Si el protagonista de la festa és català, és possible que recordi la premonitòria frase que va deixar anar Jordi Pujol al programa El convidat: "Encara sóc a temps d'espatllar la meva biografia".