Ofegats. Així ens sentim centenars de milers de persones front uns lloguers abusius. A hores d’ara quasi no cal explicar-ho: 165 desnonaments per via judicial cada dia a l'Estat espanyol. A més, vés a saber quants desnonaments invisibles de famílies a qui la propietat no els hi renova el contracte o els hi imposa pujades inassumibles. També "gaudim" d’una de les taxes de sobrecàrrega més elevades de l'OCDE, és a dir, som un dels països on el lloguer es menja més sovint més del 40% de la renda disponible a una llar. Des de la crisi la taxa d'emancipació juvenil s'ha desplomat i les llistes d’espera per un habitatge públic no paren de créixer. 

Fins aquí, una realitat que la majoria coneixem. Però, un problema afegit és que, com deia el mític anunci de pomada, patim la precarietat en silenci. És cert que el moviment per l'habitatge és més fort que mai després de deu anys de Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i l'impuls de molts altres col·lectius, sindicats de barri o el Sindicat de Llogateres. És fort i acumula victòries. Cada dia s'aturen desnonaments, s'aconsegueixen renovacions de contracte assumibles després de molta lluita i també es basteixen llars lliures de tota mena de violència com la Torre Feminista del Poble Sec, ocupada el passat 8 de març. No obstant això, l'emergència és brutal i la manca de valentia de les institucions indignant. Tot el que fem des del moviment demostra que es pot punxar la bombolla del lloguer si les normes del joc deixen d'estar trucades en favor de la banca, que ha xuclat més de 60.000 milions d'euros públics, i dels rendistes i especuladors.

El 6 d'abril sortirem al carrer amb un doble propòsit. D’una banda, que cap persona visqui sola l'angoixa de veure casa seva amenaçada per la cobdícia. Els espais de suport mutu i la desobediència que ja han exercit milers de persones han d’arribar fins a l'últim racó. Tothom ha de saber que hi ha alternativa a fer les maletes o viure amb l'aigua al coll. Fer de la por múscul col·lectiu. D'altra banda, evidenciar que les mesures per fer de l'habitatge un dret hi són, però els Governs només han posat pedaços. Les nostres organitzacions fa anys que posen sobre la taula la necessitat de lloguers estables i assequibles, d'eliminar els privilegis fiscals dels voltors i especuladors, de posar fi als abusos de les immobiliàries, d'augmentar el parc públic d'habitatge o de prohibir els desnonaments sense alternativa habitacional. El 6 d'abril sortim al carrer per demostrar als especuladors, la banca i les institucions, però també a nosaltres mateixes, que punxarem la bombolla i no deixarem que es torni a inflar, costi el que costi.