Donem per bona la xifra oficial: 7.500 persones van votar a la primera volta de les primàries socialistes per escollir el candidat a l’alcaldia de Barcelona. Les irregularitats en el procés de votació han ocupat titulars de premsa, i provocat denúncies de perdedors i excuses de guanyadors. I és que, com tota dinàmica que s’enceta contra la inèrcia històrica, àdhuc els seus protagonistes podien trobar-s’hi un xic incòmodes, i si més no, sens dubte desorientada l’estructura d’un partit que durant anys ha estat monolíticament jerarquitzada amb l’objectiu de garantir fermesa i resultats; un partit com ho són tots els que funcionen sota la filosofia de l’esquerra no democràtica de la guerra freda, després copiada també pels conservadors i ara comú a tots els que arriben a tocar poder, ho admetin o no.

La notícia no pot ser l’imperfecció de les primàries. La notícia és el nombre de participants en el procés, tenint en compte que es va obrir a tothom amb la sola condició de proclamar-se d’esquerres i pagar un euro. Ja entenc que aquestes dues condicions poden ser dissuasives per a molta gent: la gent de dretes, ni que volgués infiltrar-se en el procés per malmetre’l i enaltir el contrincant que li fos més còmode per a la contesa municipal (és un dir), no va jugar a aquesta malifeta; i de la resta, d’això del pagament d’un euro per votar-hi, ja sabem com és de convincent la moneda en el carret del supermercat, única manera que la gent el torni a lloc.

Així que per escrúpols ideològics i/o un euro, la gent, que clama per una major participació, canvis en la llei electoral i llistes obertes, no va ser capaç de dir la seva sobre el candidat socialista a la capital de Catalunya? De fet, no puc imaginar que el gruix de la població, que diuen que demana llistes obertes, sàpiga qui és el quart d’una llista quan a quatre dies d’aquestes famoses primàries molts de nosaltres no coneixíem tots els candidats a ser-ne el primer. Em diran que és perquè el candidat socialista no interessa; però no es qüestió del PSC. A les primàries de Ciutadans per escollir el candidat a les europees el partit va reconèixer que la participació va ser del 25 per cent de la seva militància; i acaben d’arribar, i parlen de democràcia interna; i els propis que en parlen no l’utilitzen. I a Artur Mas els “millors” als que va oferir responsabilitats de govern li van dir que ni parlar-ne, que això s’ho facin els polítics..

Som nosaltres qui hem abdicat de les nostres responsabilitats, també d’aquesta de vigilar els governants; potser perquè comencem a creure entendre que en realitat no manen?