Cada any, més persones practiquen l'staycation (de l'anglès "stay" - quedar-se - i "vacation" – vacances). Sembla que s'ha posat de moda avorrir-se a les calors de la ciutat, i suposo que és resultat de la tassa d'inflació i la pobresa, perquè segur que no es promou en coherència al "tourists go home".

He de reconèixer que si vius a una masia al Montseny, quedar-se a casa a l'estiu pot ser una de les millors decisions. Per un cop l'any pots gaudir de la teva preciosa llar i la fresqueta que et regala la caiguda del sol, un regal diví, un dia potser fiques la llar de foc i tot. Ja faràs el viatge a l'octubre quan abaixin els preus i no hi hagi gent par tout. Però no ens enganyem, que els pobres es quedin a casa, als 35 graus, la xafogor de Barcelona i l'allau de guiris, no és cool, és una p*tada.

Estic segura que jo no seria la persona que soc avui si a casa no ens haguéssim pogut permetre passar un parell de setmanes a Andorra, tocant la guitarra sota la fresca d'un pi, o fent alguna ruta pel nord d'Espanya o França, onejant la mà per la finestra del cotxe. Res massa ostentós, però imprescindible per practicar l'atenció plena de manera genuina que et retorna la creativitat i la capacitat de reflexionar-se lluny de les pressions i les rutines trencades. La millor forma de tornar amb claredat a la tasca de fer-se gran i servir el país. I crec que fer vacances, anar a un lloc bonic i apartat de la bogeria de la rutina imposada, hauria de ser una obligació.

Tots els nens i nenes haurien de sortir de casa i conèixer món. De ser possible, endinsant-se en una altra cultura un parell de setmanes l'any. Obligant-se a ser una diferent, a la llibertat que et dona parlar en una altra llengua. I els pares... mereixen deixar de banda el paper d'adult i poder ser una mica més com vulguin lluny de l'escenari que ha moldejat els seus personatges. Distensió, se'n diu, un element imprescindible per la creativitat i el reforç de la capacitat d'estar enfocat en les tasques de l’any.

Per això em sorprèn tant que s'hagi posat de moda això de quedar-se a la ciutat durant l'estiu. Que s'avali i es justifiqui amb fer ús de l'oci local i reduir l'impacte mediambiental. Les classes populars no són responsables de què les fàbriques facin una transició verda, que s'investigui per reduir la contaminació del transport aeri, o que es financi una xarxa de transport terrestre com deu mana. Les classes populars no haurien de pagar el 6,2% de taxa anual d'inflació deixant de sortir ni que sigui a un hotel de *** a la Cerdanya.

No, quedar-se a casa a l'estiu quan la teva habitació és precària, o quan el preu de l'aire condicionat no és assequible per tothom no mola. No mola haver d'anar a un centre comercial per refrescar-se, ni tornar a l'escola i no poder explicar batalletes d'estiu. No mola no tenir el un lloc màgic on tornar cada any, on saber-te segur i imaginar-te lliure.
 
Per tant, si hi ha d’haver un Pla Endreça que hagi de promoure qualsevol govern. Ja sigui un municipal amb una tendència voxista que espanta (atacant sempre als que pateixen més perquè no es poden defendre) o l’estatal, hauria de ser un pla endreça que netegi els carrers de la ciutat mentre els seus ciutadans gaudeixen d’unes molt merescudes vacances a la platja.