Aquest dijous a la nit la xarxa bullia perquè a TV3 havien deixat entrar un ultra. El convidat de la polèmica era Manel Parra, que seia al plató de la televisió pública catalana en qualitat de representant de l’entitat Movimiento Cívico España y Catalanes. Una entitat que, segons Parra, té 800 afiliats, tot i que, ara fa mig any, ell mateix n’havia anunciat públicament la dissolució, un cop presentada la seva “dimissió irrevocable”, deixant un càrrec que ningú va ocupar.

La presència de Parra, però, no només grinyolava perquè representava una entitat que ja no existeix i que és impossible contrastar si havia tingut 800 afiliats o un de sol, ell. El pitjor és que Manel Parra es va negar explícitament a condemnar l’incident feixista viscut aquest dimecres al Parlament. Una actitud gens estranya si es té en compte l’historial del suposat portaveu d’una entitat fantasma: un historial ple de confluències amb falangistes, franquistes i legionaris. Vaja, que a Alemanya, un currículum com el seu tindria conseqüències penals.

Com s’explica un despropòsit d’aquestes magnituds? Oficialment la presència de Parra s’ha justificat per la negativa de Societat Civil Catalana a assistir al debat. Una absència que va obligar la direcció del PuntCat a buscar algun altre representant de l’unionisme. Vet aquí la qüestió.

La recerca desesperada d’una veu unionista va acabar portant un feixista al plató de TV3. Era evitable? Sí, evidentment, tot i que menys del que podria semblar. Perquè la realitat és que si Manel Parra era de Movimiento Cívico España y Catalanes, l’ultra del gest feixista al Parlament, Miguel Bosch, és membre del Movimiento 12 Octubre, entitat germana de la primera. I a tots dos se’ls ha vist en diverses manifestacions de la ultradreta.

El més greu de tot plegat és que Miguel Bosch va entrar al Parlament  convidat per la diputada del PP, María José Cuevas, que també havia convidat una dirigent del partit d’ultradreta Vox, Ariadna Sánchez, a qui s’ha vinculat amb el casal neofeixista Tramuntana. Els llaços interns de l’unionisme, doncs, poden arribar molt complexes i sinistres.

Però encara n’hi ha més. Perquè si anem a Societat Civil Catalana  –els absents del polèmic debat- resulta que el seu president, Josep Ramon Bosch va entrar-hi com a  president de Somatemps, una entitat de base ultra. El seu pare era amic personal de Blas Piñar i candidat de Fuerza Nueva, i la seva trajectòria és plena de clarobscurs. Per tant, els absents de SCC també tenen vinculacions sinistres.

No seria just afirmar que tot l’unionisme està vinculat al feixisme. Però sí que crida molt l’atenció que cada dos per tres hi hagi polèmiques i controvèrsies al voltant de l’unionisme. Un unionisme que, a més, es queixa de poca pluralitat quan, en realitat, Societat Civil Catalana, amb només 70 socis, comparteix debats amb l’Assemblea Nacional Catalana, que té 35.000 socis, o amb Òmnium Cultural, que en té 40.000! La recerca de l’unionista ocult és tan desesperada que no només s’assumeix com a normal aquesta desmesurada desproporció, sinó que s’ha acabat convidant com a representant unionista un ultra que només es representa a ell mateix! Potser ja seria hora que l’unionisme civilitzat, si hi és, sortís de l’armari, perquè sinó arribarem a la conclusió que tot l’unionisme té connivències feixistes. I si fos així, aleshores sí, que es quedin dins de l’armari i que s’hi tanquin amb pany i clau!