Massa sovint certs sectors de la societat han estigmatitzat l’empresari amb un seguit de tòpics de carraca obsoleta que no es corresponen a la realitat. Hi ha bons empresaris i empresaris dolents com hi ha assalariats honestos i n’hi ha de barruts. La condició humana mesura la bondat o a la maldat de les persones a partir de fets i actituds, però no pas pel fet de pertànyer a una classe social determinada ni tan sols per nivells de riquesa. Hi ha gent bona i gent dolenta.

I si parlem de bona gent i de bons empresaris cal parlar de Víctor Grífols, que dilluns ens va deixar a l’edat de 95 anys. Grífols ha estat un dels empresaris de més èxit de l’economia catalana, un defensor de la capacitat exportadora de l’empresa de casa nostra i un exemple de compromís amb la seva feina i amb la seva gent. També amb el país com va deixar palès el seu fill, Víctor Grífols, quan el mes de març del 2014 va dir: “Una empresa que ho té clar, no ha de dubtar de la seva determinació. Sé que ho està passant malament, però si té determinació, tiri endavant, no s'arronsi". Són paraules pronunciades davant el president Mas en moments, com ara, d’incerteses davant el repte històric que viu Catalunya.

Víctor Grífols i Lucas fou un bona persona que va guiar la seva trajectòria professional per valors irrenunciables com l’honradesa, la transparència, la perseverança i el coratge, principis que conformaren la seva visió bioètica de la vida, avui defensada i projectada per la fundació que porta el seu nom. Ja en la seva primera joventut va estudiar Farmàcia i Ciències Químiques tot i que de qui més va aprendre va ser del seu pare, reconegut hematòleg i analista, en les tasques i secrets d'un laboratori d'anàlisis clíniques.

Soci fundador de Laboratoris Grifols des del 1940, Víctor Grífols va ser un emprenedor avançat en el temps a l’hora de promoure nous procediments científics en hematologia i diagnòstic. Els laboratoris van esdevenir un hòlding que es va estendre per mig món amb la idea de compartir "idees i inversions per al desenvolupament i creixement de l'empresa", un fet reconegut pel Govern de Catalunya amb el premi a la Internacionalització de l'Economia Catalana (1995), la Creu de Sant Jordi (2000) i la Medalla al Mèrit al Treball el 2009. Avui en dia Grífols és una multinacional que dóna feina a 14.000 persones i que va tancar l’exercici del 2014 amb una xifra de negoci de més de 3.355 milions d’euros.

La desaparició del fundador del hòlding Grífols m’ha fet tornar a pensar que si volem assolir la plena sobirania de Catalunya ens cal projectar-nos com una societat agraïda amb les persones que han estat capaços de generar riquesa, treball i prosperitat a milers de famílies. I reconèixer, de la mateixa manera, la feina de milions de treballadors que amb el seu esforç han fet grans aquestes empreses. És com funcionen els països pròspers: lleialtat entre l’empresari i el treballador. Confiança i respecte. I és així com Catalunya se’n sortirà, confiant en el teixit de grans empreses com Grífols i amb la vitalitat de les petites i mitjanes empreses que representen més del 99% del total d’empreses catalanes que donen feina a més de 70% dels ocupats, generant el 65% del PIB del sector privat. La Catalunya del demà serà la dels empresaris que treballen i la dels treballadors que emprenen.