El PSC ha perdut la centralitat política del catalanisme per culpa d’una pràctica erràtica respecte de les reivindicacions nacionals. Aquest és el factor determinant del seu procés d’empetitiment, però no únic: la crisi econòmica ha castigat els partits que eren al govern en el moment del seu esclat. Tanmateix, l’espai socialista a Catalunya no ha desaparegut per art de màgia; és molt probable que una gran part d’aquest univers –un milió llarg de votants dels que avui menys de la meitat segueixen fidels- observi des la distància l’evolució de les coses, pendent de reconvertir la desafecció amb l’actual direcció en abandonament definitiu o recuperar la confiança, d’haver-hi un canvi.

El debat entre oficialistes i crítics va més enllà de l’espai socialista. La decisió valenta de la federació de Barcelona de convocar unes primàries per elegir el seu candidat a l’alcaldia obertes a la participació de tots els barcelonins és una oportunitat per intuir cap on poden anar les coses. Malgrat ser unes primàries de caràcter municipal, és evident que la qüestió nacional i el debat entre oficialistes i crítics tindrà el seu protagonisme. Resultaria incomprensible que no fos així, atès que no és el mateix pretendre acabar amb la trista etapa de l’alcalde Trias al davant de la ciutat –caracteritzada per les privatitzacions i les inversions en la Barcelona rica-, des d’una posició catalanista i oberta a la cooperació amb l’esquerra que fer-ho de bracet de l’espanyolisme. Des d’aquesta perspectiva, és innegable que hi ha un interès objectiu del conjunt dels partits i dels barcelonins en saber cap a on es decantarà el lideratge socialista a Barcelona.

El primer repte de les primàries és la participació. El futur del candidat del PSC i potser del mateix partit quedarà marcat per l’èxit o el fracàs de la convocatòria. A França, les primàries van obtenir una participació del 7% del cens electoral francès i van portar Hollande a la presidència. Això a Barcelona voldria dir uns 98.000 votants, una xifra clarament excessiva ateses les circumstàncies generals per les que passa la política. Si el 7% s’apliqués als votants socialistes de Barcelona, la cosa quedaria per sota dels 10.000, que serien pocs si tenim en compte que entre tots els precandidats hauran recollit l’aval d’uns 9.000 barcelonins, a més d’un miler de militants. Doblar aquesta quantitat seria raonable? En tot cas, les primàries seran una prova de foc per saber a qui interessa el PSC.