Si les guerres haguessin sigut eficaces, ja no n’hi hauria, diu Martí Olivella, activista expert en lluita i defensa No Violenta, que acaba de publicar Fem les paus i no la guerra i és autor també d'Abolir la guerra i Autodefensa Noviolenta, entre d’altres. I aquesta apel·lació a l’espiral de la violència entre estats que genera cada conflicte mal resolt per les armes és la clara demostració que les guerres responen a diverses finalitats, sí, però mai resolen autènticament els conflictes. Al contrari, són el germen per a futures guerres, en aquesta espiral infinita que definia Helder Camara contra la guerra del Vietnam, una espiral que sempre genera pèrdues majoritàries.
Que la guerra és un macabre negoci hiperlucratiu no ho demostren només els seriosos estudis d'entitats i universitats que la combaten, com ara a Catalunya el Centre Delàs d’estudis per la Pau i els seus irrefutables informes. Hi ha altres fonts: la caiguda borsària del sector de defensa europeu davant el possible acord de pau per acabar amb la guerra d’Ucraïna ho ratifica. Tot i quedar en pantomima, la trobada de Donald Trump amb Zelenski i després amb Putin fa uns dies, va significar pèrdues d’un 1,5% en la cotització de l'índex Stoxx Europe Aerospace and Defense, i per a Indra superiors al 2%. Dades que delaten.
A més de ser negoci per a uns pocs, la guerra és poderós mecanisme d’abús de poder en mans dels estats, legalització de l’assassinat massiu institucionalitzat, aval del poder destructiu que acaba amb milions de vides humanes, arrasa els hàbitats i deixa en catastròfiques condicions a les poblacions que sobreviuen. És el luctuós preu humanitari que els estats paguen talment quincalla, població sacrificada per servir a interessos de control polític, econòmic i de límits fronterers, imposant o rendint-se a solucions a la força. Però mai resolent el conflicte d’arrel.
Per fer empassar a la població tanta barbàrie i destinar milionaris recursos públics a finançar-la, els estats compten amb un mecanisme infal·lible: instaurar l’hegemonia de la cultura de la guerra, inocular la falsa creença segons la qual la guerra, o la seva amenaça, és imprescindible per garantir la seguretat. Militaritzar les ments de la població és imprescindible per aconseguir la seva submissió a aquest sistema letal. Aconseguir posar en perill les vides i els drets bàsics de la majoria sense que aquesta majoria es revolti requereix una gran dosi de manipulació. Desemmascarar i interrompre aquest muntatge és un repte vital.
La dissidència antimilitarista, contra les guerres, sovint és qualificada de pueril pel mateix sistema dominant que manté pels segles dels segles un sistema demostradament arcaic i ineficaç, que no supera cap regla d’equilibri cost benefici i que no s’ajusta a cap metodologia científica en la seva avaluació de resultats. Els sistemes de resolució de conflictes no bel·licistes han demostrat la seva eficàcia. Les guerres han demostrat el seu fracàs. El segle XXI podria ser el segle del pas endavant per superar aquest anacronisme que tants estralls, fracassos i lliçons ha deixat arreu del món en segles passats. Existeixen els coneixements per fer-ho, les metodologies per aplicar-hi. Però el segle XXI ha començat essent tot el contrari.
Aviat Barcelona acompanyarà la flotilla rumb a Gaza per trencar el bloqueig i entrar ajuda humanitària a la població que mor de fam en el genocidi palestí que perpetra l’estat d’Israel, en mans d’un Netanyahu desbocat. La Solidaritat popular sempre respon davant els estralls que els sistemes de poder cometen contra la població. Trencar aquest setge és un deure humanitari i un suport al dret d'existir del poble palestí. Un crit contra la guerra. Però no es pot quedar només en el gest de reacció solidària.
L’horror de les guerres actives en aquest primer quart del segle XXI hauria de servir de revulsiu per orquestrar una resposta organitzada en contra el militarisme i a favor de l’autèntica cultura de pau, la que es basa a activar mecanismes innovadors de resolució de conflictes que superin definitivament el sistema armamentístic. El segle XXI només serà el segle de la pau si ens organitzem per exigir-la. No és ingenu pensar-ho; és ingenu creure que les guerres algun cop resoldran res.