L’enquesta d’ocupació hotelera del juliol a Catalunya, a cura de l’INE i Idescat, ha sorprès amb unes dades que conviden a aturar-s’hi. Visiten Catalunya més turistes que mai, però baixen les pernoctacions. Els visitants estrangers creixen un 3,6%, però les pernoctacions es redueixen un 0,5%. Cada cop hi ha més turistes que venen al país, però s’hi queden menys dies. I si fem una ullada al turisme intern, ha baixat un 7,1% el nombre de catalans que fan turisme a Catalunya, i amb un 11% menys de pernoctacions. 

Els visitants procedents de la resta de l’Estat han estat més, amb una xifra rellevant (prop d’un 60% més que el 2024), però també hi han passat menys dies. I possiblement sigui un signe més d’una inflexió en la tendència, que les xifres d’agost completaran. Altres centres d’anàlisi, com CaixaBank Research, apunten a la modulació del creixement del sector, després d’uns bons registres fruit del context postpandèmic. 

El turisme comença a emetre, per tant, senyals de cansament d’un model que ho ha fiat gairebé tot a un consum de masses amb creixement sempre positiu. Més turistes però menys nits al país comença a dibuixar una imatge que recull tots els beneficis del turisme, però també les externalitats negatives que impacten en l’entorn, especialment pel que fa a l'habitatge. Menys pernoctacions, amb l’impacte que produeix en el sector hoteler, vol dir menys riquesa de la que es podria generar i el menys redistribució. 

Els experts han assenyalat també canvis perceptibles en tot el sector turístic, amb una tendència encara incipient però clara per buscar opcions més econòmiques fora de temporada, així com per fer escapades de pocs dies. Aquest estiu han proliferat informacions sobre terrasses buides en destinacions turístiques d'arreu de l'estat, com ara Mallorca o el País Valencià. El turisme estatal ha patit una sotragada. Són fotografies que, totes juntes, dibuixen un paisatge que s’allunya del que fins ara era hegemònic. 

Un paisatge diferent que ens diu coses. I que pot corroborar que les grans xifres de creixement macroeconòmic no tenen un trasllat equivalent quan s'han d'aterrar als números de casa. El triomfalisme sobre el bon estat de l’economia espanyola no ens pot encegar sobre el cost d’un model molt abocat en el turisme i els sous baixos. Els models d’èxit solen ser més diversificats i l’especialització en el turisme mentre no s’ha estat capaç de fidelitzar el talent científic i innovador pot ser un passatge per al declivi.