
ARA A PORTADA

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
L'Estat és una maquinària pesant, molt més complexa que un govern i sovint amb uns interessos que depassen els dels partits que dirigeixen l'executiu. Per molt que guanyés una moció de censura contra pronòstic, Pedro Sánchez ha estat fins ara mateix un líder condicionat, al capdavant d'un govern que, d'alguna manera, era "provisional", a qui ha faltat l'element més determinant de l'autoritat: la garantia que controlava els ressorts del poder. Això pot canviar a partir d'ara. El líder socialista té davant una legislatura llarga i no té el seu aprtit en contra. Però ha de culminar la investidura i aclarir amb quines forces vol governar.
El front judicial obert no li posarà les coses fàcils al president espanyol. La intransigència de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, que no han variat ni un mil·límetre les seves acusacions, delata la manca d'empatia del deep state envers la realitat catalana. Alguna cosa no encaixa quan el nou president del Senat, Manuel Cruz, admet en una entrevista que li agradaria una absolució, i l'advocada de l'estat manté la sedició.
Sánchez ha guanyat capital polític en aquest cicle electoral. Ha vençut per una mica més que per punts. Però l'escenari dibuixat per les urnes és lluny de garantir-li un gran marge de maniobra. Podem, el possible soci d'esquerres, està afeblit. Si finalment el Gran Madrid (Ajuntament i Comunitat) resten en mans de la dreta, el que començarà com un fortí per a Pablo Casado i els sectors més immobilistes de l'Estat pot acabar esdevenint un poder paral·lel que neutralitzi les voluntats més reformistes del centre esquerra espanyol. En el pols subtil que té lloc en el cor del poder entre "indulgents" i "intransigents", ja sabem cap a quin costat es decanta el poder judicial.
Nascut a Barcelona el 1964, forma part de Nació des del 2015. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Va estar molts anys al setmanari El Triangle, on va escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació. Ha escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.