El passat dia 30 d'octubre va constituir-se a Vic la Taula de Salut Mental i Addiccions d'Osona. La proposta acorda una governança compartida entre els ajuntaments de la comarca d'Osona i els departaments més implicats de la Generalitat (Salut, Educació, Treball i Afers Socials, Interior, Institut Català de les Dones, Justícia, Habitatge, Cultura, Mitjans de Comunicació) i un model operatiu entre les xarxes sanitàries, sociosanitàries, socials, educatives i  els representants de les persones amb malaltia mental i addiccions. La Universitat de Vic-Central de Catalunya acompanya des del Centre Estudis Sanitaris i Socials.

Aquesta proposta se suma a la necessitat de fer efectiu el treball en xarxa. El territori és el continent on aconseguir els resultats proposats. La Generalitat planifica, marca les direccions estratègiques a través del Pla Director Salut Mental i Addiccions, ara revisat 2017-2020 i el Pla Integral de Salut Mental. La Generalitat ha de garantir la qualitat, l'equitat i l'eficiència però només en col·laboració amb els ajuntaments i en polítiques descentralitzades aconseguirem les fites.

La voluntat i la necessitat d'atenció centrat en i amb les persones i el seu entorn condiciona. Més enllà de la xarxa sanitària cal trobar models executius, operatius, simplificats, solvents, avaluables de col·laboració.

Catalunya és molt diversa i la definició de l'escala territorial s'ha de fer en base a les realitats i la història. Barcelona disposa de governs compartits entre la Generalitat i l'Ajuntament en sanitat, educació i serveis socials  (Consorcis Sanitari, Educació i Serveis Socials i Agència de Salut Pública de BCN) però alhora les quatre àrees sanitàries de Barcelona vinculades als quatre grans hospitals (Vall d'Hebron, Sant Pau, Clínic i Mar) i 10 sectors sanitàries de districte suposen una escala on el continuum en el treball en xarxa és més efectiu.

A la resta de Catalunya els Sectors Sanitaris (18 sectors sanitaris sense els 10 de Barcelona) i les Regions Sanitàries (set Regions BCN Metropolitana, Girona, Lleida, Alt Pirineu i Aran, Camp Tarragona, Terres Ebre i Catalunya Central) són les escales territorials per fer efectiva l'acció amb qualitat, des de la proximitat.

En el cas de la Catalunya Central, Osona i Bages-Berguedà-Solsonès-Cerdanya poden avaluar aquest treball interadministracions (Generalitat, des de diferents departaments, Agència de Salut Pública i els ens locals), intersectorial i la Universitat de Vic-Central de Catalunya acompanyant en la formació, en la recerca, innovació, transferència i avaluació de resultats. La consolidació d'un grup de recerca a la Universitat de Vic-Central de Catalunya de Salut Mental i Innovació Social (SAMIS) integrat per professors de les Fundacions Universitàries Balmes, Bages i Medicina de la UVic-UCC, professionals assistencials sanitaris de l'atenció primària, de la xarxa de Salut Mental de l'Hospital de Vic i de l'Hospital Althaia de Manresa junt amb professionals sociosanitaris i socials, d'atenció primària social i de les principals entitats com Osonament, Fundació Sant Tomàs és l'embrió de recerca aplicada també de models de base territorial.

La recent creada Taula de Salut Mental d'Osona està liderada per serveis socials locals i comarcals d'Osona col·laborant, en xarxa, amb els diferents actors de provisió de serveis.

El propi Consell Comarcal d'Osona, els ajuntaments de Vic, de Manlleu, la Mancomunitat de la Plana aportant tots els programes socials, laborals, d'habitatge, de cultura, de lleure locals conjuntament amb la xarxa de Salut Mental Sanitària comarcal i l'Agència de Salut Pública de la Catalunya Central a Osona. Osona disposa de llarga trajectòria, de teixit i terreny abonat en l'aposta d'un model integral de proximitat.

L'aposta per un model de base comunitària ha de permetre avançar en la promoció del benestar mental, individual i col·lectiu, en la prevenció, en el diagnòstic precoç dels trastorns mental i l'abordatge integral, biopsicosocial, de les persones i el seu entorn. Les polítiques han de ser basades en l'evidència, en les bones pràctiques i en l'ètica. Encara el camí de lluita contra l'estigma de la malaltia mental és llarg i imprescindible.

Les dades disponibles a Catalunya obliguen a continuar en aquest model integral. Un 21.5% de les persones ateses en els Centres de Salut de Catalunya tenen un problema de salut mental.  Els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil atenen un 4.55% de la població entre 0-18 anys, un 14.7% dels atesos tenen un diagnòstic de trastorn mental greu. Un 2.77% de la població adulta és atesa per problemes mentals als Centres de Salut Mental Adults a Catalunya, i d'aquests l'1.02% tenen trastorn mental sever (unes 75.000 persones adultes). Les condicions socioecòmiques són clars determinants de la salut mental.

Segons dades de l'Observatori sobre els efectes de la crisi en la salut de la població i la pròpia ESCA (Enquesta de Salut Catalunya) indiquen que l'atur de llarga durada genera un risc del 23% de trastorn mental comparat amb el 9.5% de la població ocupada a Catalunya. El risc de patir trastorn mental i addicció en nens i joves menors de 15 anys es multiplica per cinc si el nivell de renda de la unitat familiar és baix. La taxa bruta de mortalitat per suïcidi a Catalunya l'any 2015 va ser de 6,6x100.00 habitants (encara que inferior a la d'Espanya i Unió Europea). L'any 1990 la despesa sanitària en salut mental era 75% en internament i 25% comunitària i l'any 2016 pràcticament 50%.

El coneixement que disposem, internacional i a Catalunya, de la Salut i Malaltia Mental i les Neurociències, ens obliguen a reforçar el suport social al costat de la millora del diagnòstic i tractament clínic dels pacients. 

Cal prioritzar la recerca biomèdica i l'acció social comunitària efectiva que ha de permetre que les persones amb malaltia mental, especialment amb complexitat, i a les seves famílies, tinguin recursos efectius.

Els territoris ben governants i treballant en base a resultats són la clau dels èxits.