La batalla pel futur del català es lliurarà principalment en l'àmbit digital. Ben entrat el segle XXI, els humans vivim i ens desenvolupem en un entorn de total interacció amb el món digital. Les comunicacions, les transaccions comercials, l'educació, les relacions afectives i socials, tot es desenvolupa en format parcialment o totalment digital. 

No descobrim la sopa d'all si diem que cap idioma no té el futur garantit si no té una presència plena en el món digital. La llengua catalana té una representació important en molts àmbits com el de les pàgines webs, la Viquipèdia, la premsa digital, les xarxes socials, etcètera. En molts casos, com el de l'enciclopèdia col·laborativa, la versió catalana és líder mundial amb relació al seu pes demogràfic.

Tanmateix, hi ha un àmbit digital on el català ha de fer la feina ràpidament si no vol perdre el tren del futur. És el de l'audiovisual. El consum de continguts digitals audiovisuals no deixa de créixer i el català no és present com li pertocaria a les plataformes i generadores de continguts. La comunitat catalanoparlant té una responsabilitat important com a consumidors, però també les administracions han de posar de la seva part per compensar el pes demogràfic inferior en termes relatius.

Específicament, la llengua catalana ha de ser una opció disponible als assistents de veu virtuals, als sistemes d'interacció per veu dels automòbils, aparells, ordinadors, tauletes i telèfons. És evident que el mercat per si sol no farà la feina, perquè el volum de consumidors catalanoparlants no ho justifica en termes purament mercantils. És per això que la societat catalana i el govern de Catalunya ha agafat el toro per les banyes per aconseguir aquesta fita imprescindible per al futur del català.

El projecte Aina que impulsa el Departament de Polítiques Digitals de Jordi Puigneró fa un plantejament molt encertat, perquè tothom pot posar el seu gra de sorra per aconseguir els milers i milers d'hores d'enregistrament de veu que són necessaris perquè els ordinadors "entenguin" el català parlat. Amb un sistema col·laboratiu molt senzill i intuïtiu, tothom pot enregistrar talls de veu i validar els enregistraments d'altres. 

Aina ha d'entendre tots els accents del català, de manera que l'Alexa o Siri de torn entengui un català que parli amb accent de Girona, un valencià que parli amb accent d'Alacant, un menorquí que parli amb accent l'Alaior o un rossellonès que parli amb accent de Baó. 

Però Aina també ha d'escoltar i entendre el català que es parla a la Catalunya Exterior. Aquest dilluns, el vicepresident Puigneró serà a Nova York per presentar el projecte Aina als catalans de la diàspora, amb l'objectiu d'incentivar-hi la seva participació i així aconseguir que Aina entengui el català que es parla a l'Argentina, a Mèxic, als EUA, a Alemanya o al Japó. 

Sempre es troba a faltar que les polítiques del Govern tinguin en compte al més de mig milió de catalans que viuen a l'exterior. En aquest cas, cal aplaudir enèrgicament que la Catalunya Exterior s'hagi tingut en compte i sigui convidada a participar d'un projecte com Aina, vital per al futur de la llengua i la cultura catalanes.