La retirada independentista del 28-O i la repressió posterior desfermada per l'Estat encara couen entre la ciutadania republicana, disposada a tot aquell vespre del 27 d'octubre i que mereix i espera explicacions detallades del que va passar durant aquelles 48 hores dramàtiques.

Amb líders empresonats o exiliats i una causa general que abasta periodistes, músics, impressors, mecànics, etcètera, resulta complicat mantenir el to i l'esperança. Encara més si els partits independentistes ens ofereixen espectacles pot edificants de desorientació política i discussions lamentables per despatxos al Parlament o per divergències estratègiques.

Tanmateix hi ha senyals que conviden a l'optimisme. No són molts ni són determinants, però cal reconèixer-los i posar-los en valor. En primer lloc, la comprovació constant de l'existència d'un bloc sòlid de més de dos milions de ciutadans republicans, que passi el que passi no abjuren de les seves conviccions democràtiques, davant un Estat que ha decidit empenyorar l'estat de dret a canvi del manteniment forçós de l'unitat. 

D'altra banda, la diversitat d'estratègies de defensa dels perseguits per la nova inquisició espanyola, lluny de ser un problema com molts creuen, no fa més que desorientar i dificultar la tasca del jutge instructor, que ha de fer mans i mànigues per construir un relat mínimament coherent que no resulti en un ridícul monumental quan arribi a instàncies internacionals. Considerant que els delictes que pretén imputar són inexistents, no ho té fàcil, i encara menys si els acusats no presenten un relat uniforme, sinó que cadascú explica una cosa diferent.

La presència a Brussel·les d'exiliats i perseguits es veu ara replicada pel trasllat de l'Anna Gabriel a Ginebra (i pot sumar-se un nou país ben aviat). Es multiplica el deteriorament de la imatge del Regne d'Espanya, que ara no sembla importar al govern de Madrid però que a mig i llarg termini serà devastador.

Finalment, no sembla inversemblant que en les properes setmanes tinguem un govern a l'exili i un govern paral·lel a Barcelona. Segon com se n'escenifiqui la coordinació i el funcionament, pot emetre un senyal molt important a Europa i al món, en el sentit d'un conflicte actiu i sense resoldre que el govern espanyol havia promès que resoldria