Ara, per fi, sabem que si Escòcia forma part del Regne Unit és perquè vol. Ha guanyat el “no”, però, sentimentalismes a banda, també hi ha guanyat el moviment sobiranista català, perquè s'ha portat a la pràctica una manera civilitzada d'afrontar els conflictes nacionals. El missatge que la societat catalana està enviant al món (#volemvotar) surt tremendament reforçat de la jornada escocesa, i l'èxit de Cameron deixa encara més en evidència Rajoy davant d'Europa: els problemes es resolen amb més democràcia, no amb menys.

Encara sota l'impacte de les imatges dels escocesos fent cua davant dels col·legis electorals per decidir sobre la independència del seu país, avui el Parlament aprova la Llei de consultes que hauria de fer possible el mateix a Catalunya. La publicació de la llei al DOGC i la firma per part del president Mas del decret de convocatòria posaran en marxa una seqüència d'esdeveniments imprevisibles. L'única cosa que sabem segur és que el govern espanyol ho recorrerà tot al Constitucional i que aquest ho suspendrà tot cautelarment de forma immediata. A partir d'aquí terreny desconegut. Es posarà a prova la determinació dels partits catalans i, segons com actuïn aquests, es posarà a prova també la sang freda de Rajoy i la intel·ligència política de l'Estat espanyol.

Els darrers dies, sense que els grans mitjans de comunicació ho hagin advertit, ha anat prenent cos dins del bloc de la consulta (de tot el bloc de la consulta) l'opció d'ignorar la suspensió del TC i continuar amb els preparatius del 9-N. Al Madrid oficial aquest és un escenari que resulta impensable, però és la decisió més coherent amb la declaració de sobirania aprovada pel Parlament i amb la demanda popular expressada en les mobilitzacions de l'últim any, i sobretot té la virtut pedagògica  de situar el cas català en el terreny polític, no jurídic. Si el govern espanyol vol impedir que els catalans votin el 9-N, no ho podrà fer amagant-se darrere del TC. Probablement haurà de fer alguna cosa més.