Aproximadament el 2% dels nens/nenes tenen un quocient intel·lectual (QI) superior a 130 (escala de Wechsler) identificats com a altes capacitats. Cal també seguir els nens amb QI 120-130. Però el concepte "altes capacitats" va molt més enllà de les capacitats Intel·lectuals.

Hi ha una base de diversitat genètica (neurolobiológica) que comporta variacions en la zona cortical frontal i parietal, identificades amb els processos cognitius, amb el raonament. Tenen major asimetria cortical cerebral. Ara bé, aquesta predisposició genètica que, segons els científics, genera major plasticitat cerebral dependrà dels estímuls  externs per la seva expressió. Serà l'entorn (família, educació, ..) que farà que aquesta base de circuits neuronals activats esdevinguin talent efectiu.

Els premis Nobel tenen una mitjana de QI de 145. Hipatia, Goethe, Miguel Angel, Marie Curie, Einstein, Picasso,Steve Jobs, Stephen Hawking, Gary Kasparov, Zhao Bowen, Bill Gates, Geena Davis, Sharon Stone, Jodie Foster, Simone de Beauvoir, Marilyn vos Savant,... persones superdotades reconegudes.

El grup d'alumnes amb QI superior a la mitjana és heterogeni igual que els alumnes amb QI inferior a la mitjana. L'associació nens amb QI alt i èxit escolar, social i professional és un estereotip lluny de la realitat.

Hi ha molt desconeixement a la societat catalana, tant social com educatiu, dels alumnes amb altres capacitats. No tots estan sovint reconeguts. Fins i tot no tots els alumnes tenen fet un QI entorn dels sis anys i molt menys associats a altres tests que permetrien fer una identificació acurada de la persona, de l'infant amb altes capacitats.

Recentment, dins les conferències de divulgació científica del Dixit a la UVic-UCC, el doctor Berché va recalcar la necessitat de visibilitat aquest fenomen, de fer una identificació precoç i de gestionar no només els aprenentatges sinó les emocions i el talent.

Desprès de molts anys de treball amb alumnes amb altes capacitats es va crear a Catalunya la Fundació Berché que intenta acompanyar a aquests infants i adolescents, a les seves famílies i docents amb programes validats internacionalment. El doctor Berché, pediatre i expert en neuropsiquiatria infantil, és autor de diferents llibres en relació al tema. La superdotación infantil: del mito a la realitat (1996) i Guia de supervivencia para padres de niños con altas capacidades (1998). Treballa amb centres especialitzats dels EUA, Johns Hopkins de Baltimore i Acadèmia Avançada de West Georgia.

De fet, amb criteri estricte, per poder parlar d'alumnes, de persones superdotades, excepcionals, cal complir tres supòsits: primer: tenir un QI entorn o superior a 130, alt nivell de creativitat i compromís, motivació (Teoria dels tres anells, Renzulli).

Hauríem de saber els alumnes amb altes capacitats de manera precoç, entorn dels 6-7 anys. Determinar quin talent tenen desenvolupat que fa que siguin diferents. Concretar quins tipus de talents tenen. Talent simple o complex. Talent lògic, creatiu, matemàtic, verbal, social, esportiu, acadèmic, artístic, figuratiu. En general són nens amb bona memòria i capacitat de solució de problemes. Molt curiosos amb els seus focus interès.

Sembla no haver diferències genètiques en relació al sexe, encara que hi ha més visibilitat i identificació entre els nois. En estudis fets a primària quasi per igual entre sexes i a secundària 70% nois per 30% noies. Tot indica que les noies amb altes capacitats són menys conflictives, reclamen menys atenció i perdem més el seu talent.

Tenir altes capacitats no és cap malaltia sinó unes habilitats diferents que necessiten acompanyament emocional per poder gestionar el talent. Gestió de les emocions per poder desenvolupar el talent innat. Com deia Einstein "el geni es fa de 1% de talent i 99% de treball".

Els nens se senten diferents i poden tenir problemes d'autoestima, de socialització. Poden tenir associats hiperexcitabilitat sensorial, psicomotriu, imaginativa, intel·lectual, emocional. Cal saber si tenen a més algunes disfuncions del neurodesenvolupament: dislèxia, dèficit atencional amb hiperactivitat... Són nens que passen per discrets, obsessius, mentiders, aïllats, manipuladors, antisocials i fins i tot "esquizoides". Hi ha un alt percentatge d'esquerrans (més del 20-30% quan en població general és del 10%). Fins i tot hi ha casos de persones amb altes capacitats i síndrome d'Asperger.

Hi ha una dissociació entre l'edat mental i la cronològica. Als nou anys, l'edat mental és de 12 anys i als 12, de 17. En ocasions, des del període de lactants i durant la infància i adolescència presenten trastorns del son. Amb freqüència són consumidors compulsius de sucre o xocolata. Rarament obesos, que sembla explicar-se per un metabolisme amb més consum energètic.

Aquests nens necessiten guies per a ells mateixos, conèixer les seves diferències, i suport a pares i mares i a mestres. Sinó gestionem la complexitat i marquem pautes són conflictius, i poden ser objecte de bulling, major addicció a cànnabis i altres substàncies o addiccions a les xarxes socials.

Hi ha diversitat d'opinions en el món pedagògic internacional entorn al tipus d'escoles per nens amb altes capacitats, inclusiva o segregada. En tot cas aquests nens necessiten adaptacions curriculars, reforç per apreciar el seu talent i fer que no s'avorreixin. A Catalunya en el sistema públic educatiu i des d'un punt de vista psicològic i socialitzador es recomana l'escola inclusiva. L'any 2,013 el Departament d'Ensenyament de la Generalitat va elaborar una norma per l'atenció educativa de l'alumnat amb altes capacitats.

Malgrat que les escales d'identificació són simples i estandarditzades a nivell internacional, hi ha desconeixement, retard en la seva detecció i poca resposta integral. Cal un programa individualitzat pel seu talent, acompanyament docent i emocional especialitzat. Les famílies amb més recursos econòmics tenen majors possibilitats de reforç de les diverses necessitats dels seus fills.

Aquest fenomen necessita visibilitat i avançar en detecció universal dels alumnes amb altes capacitats i programes sòlids d'acompanyament fins a l'etapa professional. Probablement perdem molts talents i també hi ha fuga de talents cap a societats que fan una alta valoració d'aquestes persones. 

L'èxit o fracàs escolar, personal o social, dependrà de l'equilibri o patiment emocional. Les intervencions psicopedagògiques són la clau per emergir el talent.