De tant en tant, just a sota de la redacció de Nació, un establiment d'alimentació amb horaris més aviat elàstics apareix tancat. Amb la persiana abaixada i una enganxina de color vermell en què s'hi notifica que ha estat precintat per una inspecció, els responsables fan saber que durant uns quants dies no s'hi podrà entrar a comprar. És un dels múltiples supermercats d'aquest tipus que hi ha al centre de Barcelona, a tocar de Rambla Catalunya i la Gran Via, que operen les hores que faci falta. Un model que aquest dijous ha rebut un cop dur amb una macroinspecció que ha detectat infrahabitatges i un reguitzell d'infraccions que fan sobrevolar una pregunta en l'ambient: per què s'ha trigat tant?
Les alarmes van saltar del tot quan en l'edifici històric que acollia la conselleria d'Economia s'hi va instal·lar un supermercat de 24 hores de tamat descomunal, que als serveis habituals -i especialment cars- d'alimentació hi afegia també venda de maletes, pensant en els milers de turistes que hi passen cada dia per davant. A la vorera del davant, només creuant un semàfor, hi ha dos establiments pràcticament calcats. Un és més precari, sense tanta llum fluorescent i els productes col·locats de manera menys simètrica, però l'altre és majestuós, si és que aquesta és la paraula adequada. S'hi poden trobar des de productes d'higiene personal fins a llaminadures, passant per souvenirs, samarretes del Barça -sense llicència, per descomptat- i tot tipus de begudes, també alcohòliques. La quantitat de metres quadrats que ocupa l'establiment fa impressió. Costa de veure-hi el final.
Una passejada per la ciutat permet comprendre l'abast de la situació, perquè fa temps que ha transcendit el centre. Si abans cada local que quedava buit era fagocitat ràpidament per alguna cadena de roba, ara les opcions tendeixen a reduir-se, amb els supermercats de 24 hores com a principals protagonistes. Amb el preu del lloguer disparat, aquest tipus de locals comercials superen sovint els 20.000 euros mensuals. El volum de vendes permet aquest tipus de contracte? En quina situació es troba el personal contractat? Què s'amaga al darrere de tot plegat? Com pot ser que en ple Eixample de Barcelona s'hi trobin infrahabitatges en què hi viuen famílies amb fills? Si s'han examinat 102 establiments i s'han detectat fins a 1.980 irregularitats, com seran les xifres en cas que s'analitzin tots?
La proliferació imparable d'aquest tipus d'establiments comporta dues qüestions. La primera, i més evident, es basa en les irregularitats, que inclouen vint infraccions vinculades a Hisenda i set per qüestions de salut pública, ja sigui per l'existència de paneroles o per la manca d'aigua potable. La segona, que s'ha anat constatant amb el pas dels anys, és la despersonalització del centre de la ciutat i la fagocitació dels comerços tradicionals. El carrer Pelai, un dels eixos comercials de la ciutat, fa anys que està pràcticament colonitzat per supermercats de 24 hores, sota tot tipus de marques i de presentacions, amb productes de tot tipus. És una tendència que apareix en ciutats turístiques d'arreu del món -no s'ha inventat res-, però que topa amb una idiosincràsia que cada vegada ressona menys.
L'existència d'aquest tipus de comerços no té per què ser perjudicial per si mateixa, sempre i quan sigui residual i no la norma. De debò calen supermercats de 24 hores a cada illa? És probable que no, tot i que puguin ser còmodes per a usuaris que treballin a hores intempestives o que necessiten una compra puntual quan tot està tancat. En certa manera, aquest tipus d'establiments suposen una competència deslleial per a d'altres que sí que operen sota les normes i que estan al dia amb les obligacions. El problema no ve de qui atén la clientela en els supermercats de 24 hores, que amb prou feines deu poder sobreviure amb poques garanties a la ciutat, sinó en qui hi ha al darrere del model.